NOTARILa sala cinquena del TSJC ha deixat sense efecte la seva pròpia interlocutòria del 28 de juliol, que considerava que la Generalitat havia d'introduir el castellà al sistema educatiu per complir unes sentències del Tribunal Suprem. Ara diu que aquelles sentències només són d'aplicació en relació amb els fills de les persones que el 2006 van demanar l'ensenyament individualitzat en castellà. Segurament aquests fills ja han acabat l'ensenyament obligatori i saben el català. Però la resolució encara no és ferma i, no podem donar l'episodi per acabat. El mateix TSJC sembla tornar la pilota al Suprem quan insinua que hauria hagut de concretar més les seves sospites d'il·legalitat.
Fins quan caldrà tractar el tema? ¿Fins quan els tribunals continuaran discutint uns fets i unes normes que han passat pel Tribunal Constitucional com a mínim cinc vegades i una infinitat de cops pel Suprem i el Superior? ¿Fins quan continuaran projectant ombres de dubte sobre un sistema que en conjunt és exemplar? ¿Fins quan les lleis catalanes seran tractades com a normes menors potencialment malignes i les estatals com a normes majors sempre presumiblement justes?
Aquesta és la veritable qüestió de fons. Tenim un sistema votat democràticament a Catalunya que preveu l'ús del català a les escoles, i també el del castellà, en la mesura necessària perquè tot l'alumnat conegui be les dues llengües. Un sistema que té el català per pedra angular, que en garanteix el coneixement universal i preserva la cohesió social del país. Un sistema validat per trenta anys d'experiència positiva, reconegut per pedagogs, per sociòlegs i per instàncies internacionals. Tenim, d'altra banda, uns tribunals desarrelats que en recelen per sistema i es deixen utilitzar per grupuscles intransigents. La resolució d'ahir és favorable als interessos de Catalunya. Que sigui benvinguda. El que era incomprensible era la interlocutòria del juliol, ara revocada, i tots els recels i prevencions contra la llengua que destil·la. Anuncien nous procediments. Fins quan?
