Publicitat
Publicitat

Flandes, més a prop del concert econòmic

La gestió d'impostos, la recaptació, les inversions de l'Estat... com a Catalunya, Flandes vol recaptar bona part de l'impost de la renda i limitar les aportacions a la solidaritat que van a Valònia.

El bloqueig polític a Bèlgica exaspera els mercats financers, que comencen a desconfiar de l'economia del país. La pressió internacional per arribar a un acord pot beneficiar els flamencs sobiranistes de la N-VA, decidits a negar-se a refer la situació si no els concedeixen el concert econòmic.

I és que si el concert econòmic beneficiés el 60% de la població espanyola ningú no parlaria d'inviabilitats i Catalunya seria més a prop d'aconseguir l'enyorat nou sistema fiscal. A Bèlgica es dóna aquesta situació. El partit separatista liderat per Bart De Wever compta amb el 30% dels vots totals a l'estat federal (un resultat que els analistes diuen que milloraria si se celebressin novament eleccions). La seva formació defensa els interessos econòmics de la població de Flandes, on viuen 6 de cada 10 belgues. Tot fa pensar que els flamencs poden tenir per tant la paella pel mànec a l'hora d'aconseguir que l'estació final d'aquesta crisi dugui el nom de "concert econòmic".

Flandes, el mirall català
Oriol Junqueras, l'eurodiputat d'ERC, pertany al mateix grup dins l'Eurocambra que la flamenca N-VA, i en parla amb cert emmirallament. "És evident que la capacitat de decisió dels flamencs és molt més elevada que la dels catalans -va explicar a aquest diari-. Els flamencs són la comunitat majoritària i la N-VA, un partit independentista, va ser el guanyador de les eleccions". En la mateixa línia, Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU, considera que Flandes és el millor exemple per a Catalunya: "És un país que ens porta 50 anys d'avantatge. Van passar de ser la comunitat pobra a ser rics i competitius i ara, com els catalans, necessiten un estat propi eficient.

Tot i que el separatisme ha estat el trending topic de la crisi belga, l'objectiu principal de Jan Jambon, l'home econòmic de la N-VA, és "l'autonomia fiscal de les regions". Segons va explicar a l'ARA la portaveu del partit, Karen Van Herck, Flandes demana una política financera "sanejada": "No podem continuar solucionant els problemes pressupostaris del país". La portaveu defensa que "Flandes necessita poder invertir els diners en la seva pròpia economia". Per això, voldrien "reduir significativament l'impost sobre el capital" així com obtenir gran part del tipus impositiu de l'impost sobre la renda.

En aquest sentit, el penúltim conciliador, Johan Vande Lanotte, va aconseguir per primer negociar una proposta ferma de desbloqueig de la crisi quan va proposar la cessió del 26% de l'IRPF a les regions (Flandes, Valònia i Brussel·les). Bart De Wever va estar a punt d'acceptar, però finalment es va fer enrere. L'acord era "insuficient".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT