Foment reactiva el corredor pels Pirineus i l'iguala al Mediterrani

MADRID."Per què una comunitat autònoma ha de ser més important que una altra?" Amb aquesta pregunta va justificar ahir la ministra de Foment, Ana Pastor, la decisió del govern espanyol de reactivar el projecte del corredor central ferroviari transpirinenc, que la Comissió Europea (CE) no va incloure a l'octubre a la xarxa transeuropea de transport prioritari amb cofinançament comunitari. Ara l'executiu de Mariano Rajoy vol reformular la proposta de l'anterior govern del PSOE i afegir-hi algunes demandes més, com l'eix central, però mantenint, alhora, l'aposta pels altres corredors, com el mediterrani.

Pastor va defensar amb entusiasme l'aposta del tram central i va insistir que "no restarà fons" de les inversions dels altres quatre corredors, com el mediterrani i l'atlàntic. Va evitar, però, entrar en xifres concretes i avançar si un tindrà prioritat sobre l'altre. La importància del cafè per a tothom va ser el principal argument de la ministra. "Digui-li vostè a un ciutadà d'Extremadura, Huelva o Sòria que ell no és prioritari. Totes les comunitats autònomes mereixen el mateix", va assegurar en una roda de premsa. La titular de Foment va dir que la travessia dels Pirineus -amb un túnel a Osca- és "fonamental" per evitar una "Espanya asimètrica" i impulsar la competitivitat. "El corredor central és una petició unànime de les comunitats autònomes. L'Espanya central també existeix", va dir.

"Fora de tota lògica"

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, va expressar ahir l'oposició del govern català al corredor central ferroviari i va titllar-lo d'obra "faraònica" que la UE "no entendrà". Per Recoder, traçar un túnel de més de 40 quilòmetres que travessi els Pirineus "està fora de tota lògica" en aquest moment, encara més quan "hi ha una gran quantitat d'obres prioritàries sense fer i més importants per a la ciutadania". El conseller va assenyalar que el Govern no havia estat informat pel ministeri d'aquesta decisió.

L'octubre passat, la CE va descartar l'opció que el corredor central perforés els Pirineus per qüestions de seguretat i mediambientals. "No és una idea gaire realista", va dir llavors el comissari de Transport, Siim Kallas. La Comissió sí que va incloure complets, en canvi, l'eix mediterrani -amb una extensió de 1.300 quilòmetres des d'Algesires fins a la frontera francesa-, i l'Atlàntic -des de Portugal fins a França, passant per Valladolid i amb ramals a la Corunya, Gijón i Madrid-. En total, es va donar llum verda a cinc corredors, que hauran de ser una realitat el 2030. Les ajudes europees cobriran entre un 10% i un 20% del cost total.

L'anunci de demanar que el corredor central pels Pirineus també sigui prioritari es produeix només una setmana després que la mateixa ministra Pastor digués que s'havia acabat "el temps de les obres faraòniques", fent referència a l'anterior executiu. Ahir, però, va fugir d'estudi quan li van preguntar si no li semblava que el pla del túnel dels Pirineus era "faraònic" en l'actual context de crisi.

La contraproposta que Madrid presentarà a Brussel·les -"ajustada a la funcionalitat, servei i rellevància"- també demana que s'inclogui la connexió ferroviària amb Portugal i Portbou, així com amb més ports del nord-oest d'Espanya; 16 noves plataformes logístiques de transport, i l'eix ferroviari entre Extremadura i Astúries, i entre Aragó i el País Basc. Pastor va avançar que Brussel·les anunciarà si accepta o no les noves propostes espanyoles el juny o la tardor del 2013. Serà el segon, i potser l'últim, intent per al corredor central.