Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Sarkozy i Merkel reclamen que els països amb dèficits elevats es quedin sense ajudes europees

França i Alemanya exigeixen més

L'acord franco-alemany firmat dimarts ha estat rebut amb poc entusiasme per mercats, sindicats i banca. Paral·lelament, ahir es va saber que l'acord inclou sancions per a qui l'incompleixi.

A mesura que passen les hores es van coneixent nous detalls de l'acord a què van arribar França i Alemanya abans-d'ahir. Dimarts, Nicolas Sarkozy i Angela Merkel van explicar el pacte a grans trets, però van obviar alguns detalls claus. En una carta que van enviar ahir a Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, els dos líders hi van aprofundir una mica més. Al document, Sarkozy i Merkel proposen bloquejar la transferència de fons europeus (siguin estructurals o de cohesió) a aquells països que superin els nivells permesos de deute i dèficit.

Les dues principals potències de l'euro esperen que introduint aquestes sancions podran obligar els països perifèrics del continent a complir amb la disciplina fiscal. Estats com Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya són els que tenen més dèficit i tradicionalment també han estat els que s'han beneficiat més d'aquests fons europeus. No queda clar com repercutiria aquesta sanció en països com Alemanya i França, que sempre han estat dels que han aportat més diners però també els que més sovint s'han saltat les normes del pacte europeu d'estabilitat, que impedeix superar el 3% de dèficit.

L'acord franco-alemany de dimarts també preveu que els 17 països de l'euro reformin les seves constitucions abans de l'estiu que ve per incloure les normes de disciplina fiscal (dèficit i deute inferiors al 3% i al 60%, respectivament), la creació d'un govern econòmic europeu (que hauria de servir per ampliar la cohesió fiscal però que encara té unes funcions poc definides) i la implantació d'una taxa sobre les transaccions financeres (coneguda com a taxa Tobin). Aquestes propostes es debatran el mes vinent en una reunió del Consell Europeu.

Encara hi ha molta incertesa sobre l'efecte que poden tenir aquestes propostes i, de fet, hi ha dubtes que generin unanimitat entre els països europeus (la implantació de la taxa Tobin també afectaria els països de fora de l'euro, com el Regne Unit). "L'acord va en la bona línia, però el problema és que està massa pensat per al llarg termini", afirma Joan Carles Amaro, professor de finances d'Esade. "Europa té problemes a curt termini i, amb aquestes propostes, és com si a un pacient amb un infart li haguéssim administrat una medicina per al colesterol".

Amaro considera que la creació d'un deute conjunt per als països de la zona euro (el que es coneix com a eurobons) hauria permès calmar la pressió dels mercats sobre països com Espanya i Itàlia. Malgrat que últimament aquesta pressió s'ha relaxat respecte a principis d'agost, en qualsevol moment es pot tornar a disparar. De fet, ahir Pimco (el principal fons de deute públic del món) va alertar que "la prima de risc dels països perifèrics seguirà augmentant", segons va declarar Mohamed El-Erian, conseller delegat de la companyia nord-americana.

El cost dels eurobons

El principal problema per a la creació dels eurobons és que penalitzarien els països rics, i sobretot Alemanya. Ahir es va revelar que la creació dels eurobons costaria 47.000 milions d'euros a l'estat alemany, segons un càlcul de l'institut IFO, un organisme independent i respectat al país d'Angela Merkel. Alemanya és un dels països del món que menys interessos paga pel seu deute públic, i la creació dels eurobons suposaria un increment d'aquests interessos. Tot i així, en els últims mesos, tant els ciutadans com els empresaris exportadors o els membres de la CDU -el partit de Merkel- s'han anat posicionant cada cop més a favor dels eurobons, que consideren un mal menor.

Ahir es van sentir poques lloances a l'acord franco-alemany i, en canvi, força crítiques. Tant Comissions Obreres, a Espanya, com la Confederació Europea de Sindicats es van oposar a l'acord perquè consideren que serà incapaç de frenar l'especulació financera en les pròximes setmanes. A més, l'Associació pels Mercats Financers Europeus -que agrupa els principals bancs del continent, com el Deutsche Bank i el Santander- va criticar la possible implantació de la taxa Tobin a Europa en considerar que "suposaria un fre al creixement econòmic" .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT