Publicitat
Publicitat

França i Rússia en volen més

"Després de Fukushima, estem vivint la renaixença de l'energia nuclear". És tota una declaració d'intencions dels països per als quals l'accident del Japó no ha fet trontollar ni una mica la seva aposta per l'energia atòmica. La frase en qüestió la va pronunciar dimecres passat el director de Rosatom -l'agència nuclear russa-, Serguei Kiriyenko, i ho va recollir l'agència Itar Tass. "Hem anat veient el rellançament de la indústria nuclear els últims anys. I aquest ressorgiment pren més volada ara un cop ha superat la prova de la crisi de Fukushima", va dir Kiriyenko a Moscou. Rússia en vol més. No ha aturat, tot i Fukushima, la construcció de deu reactors nous. I no està sola.

França, la gran multinacional

França és la gran impulsora de la indústria atòmica al món. És l'únic país que confia exclusivament en les plantes nuclears per generar electricitat. Més del 75 per cent de l'energia elèctrica a França és d'origen nuclear.

I Areva, la multinacional propietat del govern dedicada a la construcció i el manteniment de plantes, és el líder mundial del sector. El negoci no pot parar. I França estira, la primera, el carro de l'extensió de l'energia nuclear al món.

La bona sintonia entre Rússia i França en aquest camp va quedar clara a la cimera del G-8 a Deauville a finals del mes passat. Rússia va aprofitar la cita per criticar obertament els països integrants d'aquest grup, Alemanya i Itàlia, que són reticents a l'ús de l'energia atòmica. I, per fer-ho, va comptar amb el suport francès.

"Anar contra l'energia nuclear és posar pals a les rodes al desenvolupament econòmic al món -va repetir una vegada i una altra davant la premsa la delegació russa-. En aquests moments no ens ho podem permetre de cap manera".

Però la realitat és tossuda i la mateixa Agència Internacional de l'Energia Atòmica ha rebaixat a la meitat la previsió, feta abans de Fukushima, que el 2035 hi hauria al món 200 reactors nuclears més.

La paradoxa nord-americana

Els EUA són el país del món que té més potència nuclear instal·lada, més nombre de reactors, però només produeixen una cinquena part de la seva electricitat. I el president nord-americà, Barack Obama, s'ha fixat com a objectiu produir el 80 per cent d'electricitat amb fonts alternatives com ara la solar, l'eòlica o el cicle combinat l'any 2035. Tot un repte que deixa en segon terme, almenys sobre el paper, la nuclear com a aposta de futur.

Però això no vol dir que en renegui. Obama va deixar clar, poc després de Fukushima, que l'energia nuclear té un avantatge clar, ja que "no emet contaminants a l'atmosfera", va dir. "Però només estic disposat a acceptar-la sota les condicions de seguretat més estrictes que hi pugui haver", va concloure. I per això l'administració nord-americana està duent a terme una revisió de la seguretat dels 104 reactors que actualment té en funcionament.

L'obsessió per la seguretat

El posicionament d'Obama ens porta al punt clau del debat dels que mantenen l'aposta nuclear: la seguretat per sobre de tot, també per sobre de la butxaca. No s'hi val a construir centrals low cost . És el final d'una era.

Si els requeriments de seguretat s'extremen, com ja està passant, i a més es fan homologables i exigibles a tot el món, com pretén per exemple el G-8, construir una central nuclear serà un luxe abastable només a uns quants.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT