La sortida de la crisi encara queda lluny, però després de tres anys, ja hi ha alguns indicadors econòmics que s'estan començant a recuperar. Les bones notícies arriben des del mercat exterior i tenen un protagonista destacat: França. El país veí ha estat un gran aliat per reactivar les exportacions. Les vendes de productes catalans al mercat francès van créixer l'any passat un 9,8% i van suposar el 18% del total d'exportacions catalanes, segons les dades de la Direcció General de Duanes. Les xifres, doncs, van confirmar l'Estat francès com a principal client. I sembla que la tendència serà positiva per al 2011, ja que França, igual que d'altres països motors europeus com Alemanya, ha entrat en el terreny ferm del creixement econòmic després del sotrac.
Segons les últimes dades de l'Idescat, al gener les exportacions catalanes van créixer un 22,7% i van donar oxigen sobretot al sector productiu. D'aquestes vendes, una cinquena part va tenir com a destí final el país de l'altra banda dels Pirineus.
El pes dels veïns és considerable en la nostra balança comercial. Tot i que les empreses tenen clar que cal sortir a la recerca dels nous mercats emergents -a l'Àsia i l'Amèrica Llatina-, la realitat és que el 70% de les exportacions de Catalunya encara es queden a la Unió Europea. Pel que fa a les importacions, però, el paper de França és més discret, ja que les nostres compres a l'estranger cada cop més estan concentrades en països low cost , que fabriquen productes a preus més competitius. Al gener vam comprar a França l'equivalent al 10,5% de les importacions totals. En termes monetaris, la balança comercial catalano-francesa resulta favorable al Principat.
Els francesos també són, amb diferència, els estrangers que més visiten Catalunya. I la majoria tenen tendència a repetir. Durant el 2010, van suposar gairebé un terç del turisme internacional (el 29,8%), amb un total de 3,9 milions de visitants. Pel que fa al nombre de pernoctacions, els turistes francesos van fer-ne prop de 28 milions. El 43% dels francesos que van triar Espanya per passar-hi les vacances l'any passat es van quedar a Catalunya, segons les dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat.
Però no només això. La recuperació de l'economia francesa també es va fer notar si s'analitza la despesa que cada turista va fer a Catalunya l'any passat i que fa sumar gairebé 2.000 milions d'euros. Això vol dir que els visitants d'aquesta nacionalitat es van gastar un 13,2% més que durant les seves estades del 2009 i van concentrar prop d'un 20% del total de la despesa turística estrangera a Catalunya en un any en què la Generalitat va centrar la seva estratègia promocional en aquest país celebrant L'any de Catalunya a França.
Atractiu inversor
L'interès dels francesos per Catalunya, però, no s'acaba a les platges o a la duana, sinó que també es materialitza en l'aposta inversora de les seves empreses i dels seus emprenedors. La inversió de França que va arribar directament al Principat l'any passat va sumar 715 milions d'euros, un 18% del total. Només els Països Baixos van superar la xifra i van concentrar l'any passat gairebé la meitat de la inversió estrangera. Una explicació plausible d'aquest diferencial és que a Holanda hi aterren moltes multinacionals -com ara Yamaha- que vénen de fora d'Europa i que estableixen allà la seva seu central al continent. Des d'allà, dirigeixen les inversions a les seves filials europees.
Segons Raquel Vàzquez, economista de la Cambra de Comerç de Barcelona i autora d'un estudi sobre la relació econòmica França-Catalunya, a la revifada de la inversió francesa hi van contribuir sorprenentment les que van experimentar sectors com el dels serveis financers, que va suposar gairebé el 50% del total. I això malgrat que aquest sector ha estat un dels més afectats per la crisi econòmica.
Vàzquez creu que és un gran avantatge tenir uns veïns tan dinàmics i que ens hi uneixin tants motius econòmics. França va tancar el 2010 amb un creixement del PIB de l'1,5% en l'últim trimestre. A més, el consum dels seus ciutadans ha remuntat i es consolida. Sense perdre de vista la necessitat d'ampliar horitzons i obrir-se a noves regions, cuidar països que gairebé són part del nostre mercat natural no està de més en temps difícils.
