Publicitat
Publicitat

El deute del país és més elevat que l'espanyol i Sarkozy no ha pogut evitar la pèrdua de la triple A

França vota en unes eleccions marcades per la crisi de l'euro

França s'enfronta avui a la primera volta d'uns comicis marcats per la crisi i per les crítiques a Espanya del president del país. Sarkozy, però, ha obviat que l'economia francesa també està en hores baixes.

El president francès i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, no se n'ha pogut estar de citar Espanya durant la campanya electoral com a exemple -nefast- del futur que li espera a França si en els comicis presidencials que avui comencen amb la primera volta atorguen la victòria al socialista François Hollande. "¿Hi ha algun francès que vulgui avui per a França el mateix destí de Grècia o d'Espanya?", es preguntava Sarkozy fa uns dies al·ludint a la suposada mala gestió de la crisi del govern socialista de Zapatero. A hores d'ara, ningú dubta que la crisi econòmica marcarà les eleccions franceses, de la mateixa manera que ha estat un element clau en tots els comicis celebrats a Europa en els últims dos anys.

El president francès, però, ha passat per alt durant tots els seus actes de campanya i entrevistes que ha concedit en les últimes setmanes que algunes de les dades econòmiques de França no són, ni de bon tros, millors que les d'Espanya. L'Estat s'ha convertit en el blanc de dures crítiques durant la campanya de Nicolas Sarkozy, un fet que no deixa de sorprendre si tenim en compte que França no és un alumne modèlic. El seu deute públic, per exemple, supera amb escreix l'espanyol: mentre que l'endeutament d'Espanya el 2011 era del 68,5% del seu producte interior brut (PIB), el de França es va situar en el 85,3%. A Grècia, un país que Sarkozy insisteix a posar al mateix sac que Espanya, el deute públic va arribar fins al 162% del PIB.

El deute no és l'única assignatura que suspèn el país veí. El Fons Monetari Internacional (FMI) estirava aquesta setmana les orelles a França perquè, segons els càlculs de l'organisme internacional, no complirà amb l'objectiu de reducció de dèficit el 2013, que, com a Espanya, s'hauria de situar per sota del 3%. L'FMI preveu que el dèficit públic francès arribarà al 3,9% l'any que ve, molt per sobre de l'objectiu pactat amb la UE. A més, les previsions del Fons també apunten a un incompliment de dues dècimes per a aquest any. L'FMI assegura que el president que surti de les eleccions haurà d'impulsar més retallades per poder corregir els futurs desviaments. Si Sarkozy guanya els comicis -cosa que sembla difícil- haurà de seguir el mateix camí que Espanya: estrènyer-se el cinturó de valent.

Pèrdua de la triple A

D'entre tots els mals econòmics que pateix França, el que més ha dolgut a Nicolas Sarkozy ha estat, sense cap mena de dubte, la pèrdua a principis d'aquest any de la triple A, la màxima nota de qualificació creditícia que atorguen als estats les agències de ràting. Als ulls dels mercats, el país ja no ofereix totes les garanties de solvència. I això és precisament a conseqüència de l'elevat endeutament i dèficit, i també de les dèbils perspectives de creixement. Segons les previsions de la Comissió Europea, l'economia francesa només creixerà un 0,4% aquest any, tocada per la crisi que afecta la zona euro. Amb tot, el cert és que els mercats estan tractant París amb molta menys severitat que Espanya. Els especuladors s'han fixat més en els països perifèrics, i les primes de risc espanyola i italiana s'han disparat, mentre que la francesa s'ha mantingut a nivells baixos.

Carregant contra Espanya, Sarkozy ha cremat a la desesperada els últims cartutxos per evitar la victòria d'Hollande, a qui les enquestes atorguen una clara victòria a la segona volta. Paradoxalment, si el socialista esdevé el nou president de França, el govern conservador de Mariano Rajoy en podria ser un dels més beneficiats. Hollande lluitarà a Brussel·les per relaxar la política d'austeritat i flexibilitzar l'estricte calendari de reducció de dèficit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT