Al president Sarkozy el que no li va tremolar va ser la veu: "Els terroristes saben ara que no trobaran refugi enlloc, mai. Allà on es trobin, allà on s'amaguin, seran empaitats, desemmascarats i els passarem comptes dels seus crims". Això -i altres promeses del tipus "França no oblidarà mai" o "davant el terrorisme no cedirem"- és el que va declarar el president francès quan va acollir els taüts procedents de Marràqueix i que contenien les despulles dels vuit ciutadans francesos morts en l'atemptat del 28 d'abril.
Paraules de fermesa, to solemne, gest decidit per compensar una notable desorientació i un sentiment que sovint s'assembla a la impotència. Actualment hi ha a l'Afganistan dos periodistes francesos presoners des de fa més de 500 dies en mans de talibans i, des de setembre del 2010, quatre francesos més son ostatges d'Al-Qaida al Magrib islàmic. El segrest d'aquestes quatre persones, que treballaven a Níger a les mines d'urani d'Areva -la societat francesa líder mundial d'energia nuclear- va ser beneït pel mateix Bin Laden que, per primera vegada, va considerar que el segrest i la consegüent extorsió econòmica, podien ser maneres de fer vàlides de la Jihad.
França és l'antiga potència colonial al nord d'Àfrica -Tunísia, Algèria, el Marroc-, d'una part del Sahel -zones del Senegal, Mauritània, Níger, Burkina Faso, el Txad, Mali, el Sudan i Djibouti-, així com d'altres països com República Centreafricana, la Costa d'Ivori, el Benín, el Camerun, el Gabon, Madagascar i les Comores. Molts d'aquests territoris, semidesèrtics i de fronteres tan borroses com arbitràries, serveixen d'amagatall per a grups que es dediquen al negoci del segrest i assassinat, gairebé sempre en nom del seu déu. Les autoritats locals són incapaces de controlar aquestes bandes o les accepten a canvi de diners.
Les amenaces de Sarkozy, dites el mateix dia en què les autoritats americanes havien seguit en directe l'assassinat de Bin Laden, no són crits que reemplacin els fets però ho semblen. Des de fa un parell d'anys, França, seguint l'exemple britànic i dels EUA, no vol pagar als segrestadors, almenys a l'Àfrica. Quan pot, utilitza la força, ja sigui enviant escamots o movilitzant militars i espies que tenen en diversos llocs, però en cap cas disposa de mitjans tecnològics i humans comparables als que s'han mobilitzat per matar Bin Laden. Fa pocs mesos un intent d'alliberament a Mali va acabar amb la mort de segrestats i segrestadors, probablement perquè aquests últims van ser advertits a temps pels serveis secrets de l'exèrcit malià.
França podria rebre la primera
Ara, després de la mort de Bin Laden, França té por que Al-Qaida al Magrib o els talibans es revengin i vulguin demostrar que encara existeixen matant alguns dels seus ostatges. Es una hipòtesi. En un missatge grabat en vídeo, aquests ostatges deien que l'alliberament depenia de la retirada francesa de l'Afganistan. Ho diuen quan París, desaparegut Bin Laden, es planteja què fan els seus 4.000 soldats en aquell país. L'elegància vestimentària de Hamid Karzai no és motiu suficient per continuar defensant un líder corrupte, que s'apropia de part de l'ajut econòmic que rep el seu país i manipula les eleccions. L'oposició socialista ja ha dit que creu que cal repatriar els soldats. Obama encara no ho ha dit en veu alta.
