Publicitat
Publicitat

ELS EFECTES DE LA FALTA DE PLUGES

Dues terceres parts del país viu la pitjor sequera dels últims cent anys

França s'asseca

Pèrdues milionàries en l'agricultura, nuclears amb problemes de refrigeració i restriccions d'aigua a dues terceres parts del país. França viu el pitjor episodi de sequera des del 1900.

França veu amb impotència com cada dia més departaments -l'equivalent polític de les províncies espanyoles- engreixen la llarga llista dels qui han d'imposar restriccions sobre l'ús de l'aigua. I és que l'absència de pluges i les altes temperatures d'aquesta primavera -la més calorosa del segle- està acabant amb les reserves d'aigua en un país tradicionalment ben abastit per les conques fluvials. Una llarga diagonal que va de Baiona fins a Grenoble, passant per Tolosa, traça l'espai on les precipitacions no arriben amb prou feines al 45% de la mitjana estacional. Prop d'una seixantena dels 96 departaments que cobreixen el territori francès ja han pres mesures de restricció absoluta i han disparat totes les alarmes perquè ningú veu la sortida a aquesta situació amb tot un estiu per davant. No només pateixen els agricultors i els seus conreus, sinó que la situació, més enllà dels problemes d'abastiment, amenaça el model energètic, ja que moltes turbines de les centrals hidroelèctriques no poden funcionar per la falta de cabal als rius, i les nuclears comencen a patir problemes de refrigeració, sobretot les que fan servir aigües d'uns rius cada vegada més secs.

El president del principal sindicat d'agricultors, Xavier Beulin, admet la gravetat de la situació i fins i tot demana que es recorri a l'ajuda de l'exèrcit per donar resposta a les necessitats ramaderes.L'absència de plujes i les altes temperatures han reduït la producció de farratge entre un 50% i un 60% i el bestiar es mor de gana. Serveixi com a exemple que en algunes explotacions s'ha passat a alimentar els animals amb bananes. O això o deixar-los morir de fam. D'aquí que es demanin infraestructures per poder desplaçar-los a departaments menys afectats o que es transporti farratge de les zones on encara el problema no s'ha agreujat tant.

El govern francès ha activat com a mesura extraordinària el fons de garanties per les calamitats agràries. Així, espera poder començar aviat a distribuir les primeres ajudes tot i que Bruno Lemaire, el ministre d'Agricultura, ha admès que "seria ingenu pensar que en tindrem prou amb 80 o 100 milions d'euros".

Per la seva banda i també sota l'impuls del govern, el primer banc francès, el Crédit Agricole, ha obert una línia de finançament especial de 700 milions d'euros per ajudar un sector que, des de fa quatre anys, ja suportava l'encariment progressiu del preu dels cereals en el mercat global.

Terres assedegades

Per mirar de reduir costos i garantir com a mínim una bona alimentació a una part del bestiar, alguns ramaders han hagut de sacrificar animals, fins i tot els que estaven en estat de gestació. És el cas de Vincent Roche, un agricultor prop de Lió que a les pàgines de Libération explicava que ja ha hagut "d'enviar 10 vaques a l' escorxador, és a dir, perdre uns 1.000 euros per cap; sense comptar els vedells que havien de néixer".

Els més veterans, com ara Christian Guy, recorden la terrible sequera del 1976, tot i que aleshores "es va poder salvar la primera collita de farratge, ja que la calor i la falta de pluja va començar molt més tard". Amb tot, per ara, l'Agència Estatal de Meteorologia -que ja havia previst una primavera i un estiu calorosos en les seves projeccions- recorda que, per les prediccions pluviomètriques, les tendències estacionals no són fiables i només valen les previsions a menys de 7 dies. I, de moment, només anuncia tempestes localitzades a partir d'aquest cap de setmana. Així, la vinguda de la pluja podria deixar la situació de la mateixa manera: el nivell de les aigües subterrànies és molt crític a la regió lionesa i al llarg de la vall del Loira les pluges amb prou feines haurien de refrescar unes terres massa assedegades.

L'executiu francès confia que les mesures que ja s'estan prenent evitaran crear un tribut especial a tota la població per ajudar el sector agrícola que, com a molt aviat, només podria ser aplicat pocs mesos abans de les presidencials del 2012. I cal tenir present que, si bé els agricultors -que representen 350.000 explotacions i donen feina a gairebé dos milions d'electors- van ser votants de Sarkozy el 2007, avui són pocs els qui li guarden fidelitat. En tot cas, com explica un agricultor del Puy de Dôme, al centre del país, amb 57 anys ja ha viscut "tres sequeres: la del 1976 la vaig viure malament perquè tot just m'instal·lava, però va ser més fàcil perquè tenia menys bestiar; el 2003 em vaig endeutar moltíssim; i ara, que tot just tornava a remuntar, ja no tinc ganes de tornar-me a endeutar". I afegeix: "Amb aquesta sequera s'ha acabat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT