Publicitat
Publicitat

Els socialistes es mostren prudents i tiraran endavant amb les primàries

França segueix el cas entre la incredulitat i la commoció

Dominique Strauss-Kahn era la millor carta de l'esquerra per desbancar Nicolas Sarkozy de l'Elisi i el dirigent de França amb més poder en les institucions internacionals. França està commocionada.

Una població i una classe política expectants van seguir ahir la confirmació de la presó preventiva de Dominique Strauss-Kahn a Nova York. Les conseqüències de l'eliminació d'un dels principals adversaris hipotètics de Nicolas Sarkozy a les presidencials de l'any vinent són considerables i, justament per això, el seguiment va batre tots els rècords d'audiència a les pàgines web dels principals diaris francesos.

Per la majoria de la premsa i dels comentaristes, després de la imatge del Libération, que titulava aquest dilluns amb un "DSK Out" i una foto de l'interessat a tota pàgina, el fins ara director general del Fons Monetari Internacional (FMI) ja és un cadàver polític. Alguns dirigents socialistes, en xoc, presentaven ahir l'episodi com a un afer "privat" i tiraran endavant amb les primàries -el termini per presentar-s'hi com a candidat acaba a mitjans de juliol-. Falta veure quins moviments faran ara els seus rivals de partit: Martine Aubry, que tenia un pacte amb Strauss-Kahn de no presentar-se si ell sí que ho feia; Segolène Royale, que ja va estavellar-se contra Sarkozy en les últimes presidencials, i l'exmarit de Royale, François Hollande.

Tot i això, ningú s'atreveix a creure que l'actual president de la República pugui treure'n beneficis. Tothom recorda que va ser ell qui el va defensar com la persona ideal per al càrrec -en part, per allunyar-lo de l'escena política francesa-. L'analista política Jérôme Sainte-Marie declara al diari La Tribune : "Strauss-Kahn era el més ben posicionat en les enquestes però tenia certes fragilitats i, segurament, no era el més perillós en una campanya electoral si tenim en compte la complexitat del personatge". "Al cap i a la fi -conclou l'analista política- era un candidat fàcil de desestabilitzar".

Negociació entre bastidors

I és que la caiguda de Strauss-Kahn, de fet, accelera un dels principals problemes que havia d'afrontar França, però també Europa. Washington vol satisfer els països emergents aliats trencant un equilibri heretat de la Guerra Freda en què als americans els corresponia la presidència del Banc Mundial i als europeus, i sobretot a França, l'FMI. D'aquí sorgirien, com senyala Les Echos , els noms que hauria proposat Angela Merkel, amb el possible suport de Sarkozy: un és, de fet, el de la seva actual ministra d'Economia, Christine Lagarde.

La pèrdua de pes diplomàtic francès ensorra els esforços de la presidència francesa per redreçar una imatge desastrosa arran de les revoltes àrabs i la connivència de membres dels governs amb els règims caiguts a Egipte i a Tunísia. La intervenció a Líbia va ser presentada per Sarkozy com una mostra del retorn de la influència gal·la a l'ONU. Ara, però, la mateixa intervenció està empantanegada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT