Publicitat
Publicitat

Francesc Ribera, 'Titot': "La professió política no es redimeix perquè jo hi hagi entrat"

Crític "L'esquerra independentista encara ha de definir un model de país per l'endemà de la independència" Obstinat "No tindria cap sentit reinventar la manera de fer de Brams" Mitjà "Sense la militància política no hauria fet mai música"

El cas dels Brams és atípic. Aquest grup de punk i ska berguedà va ser l'únic de la fornada del rock català que va triomfar amb una orientació cent per cent política. Quan tothom els donava per morts i enterrats, es van reunir l'any 2009 per commemorar vint anys de carrera. Asseguraven que era una reunió purament nostàlgica, sense disc nou, però dos anys després es contradiuen amb l'edició d' Oferta de diàleg (Música Global). Francesc Ribera (Berga, 1967), Titot , segueix compaginant música i política, ara com a regidor de la CUP a Berga.

L'any 2009, en la seva gira de vintè aniversari, va dir que no farien cap disc nou. Què ha passat?

Ens moríem de ganes de tornar-nos a posar la samarreta dels Brams. Feia dos anys que esperàvem el vintè aniversari per tenir l'excusa. No volíem fer gaires concerts, per no interferir en altres projectes. I a l'hora de la veritat ens vam trobar que en lloc de deu concerts, ens en van sortir 25 en temporada baixa. I ho vam agafar tot, esclar. Però el més important és que el 60% del públic, per edat, era impossible que ens hagués vist en l'etapa anterior del grup. Havíem agafat una altra generació de seguidors. No podíem acabar la gira i tornar-ho a presentar com un comiat. Si havíem de seguir aquests anys, havíem de gravar un nou disc.

I han tornat per la porta gran. La cançó Inauguració , que celebra l'atemptat contra Jiménez Losantos, els ha comportat la demanda d'una associació de víctimes del terrorisme. No creu que és contraproduent?

Sempre ens ha agradat pixar fora de test. Més que pixar fora de test, dir-ne de l'alçada d'un campanar. Tampoc és la primera vegada que hi ha polèmica per les cançons. Sempre són els mateixos, la premsa ultraespanyola. Va haver-hi un cristo de cal Déu a València per una cançó dedicada a González Lizondo. Fins al punt que a les Corts Valencianes em van declarar persona non grata .

M'imagino que en un disc nou de Brams no canviarien de temàtica.

Si volíem fer un disc nou, calia garantir dues coses. Primer, que si tornàvem a tocar era perquè encara teníem coses a dir. Segon, que sota cap concepte volíem reinventar Brams. No tindria sentit, volíem que fos un disc cent per cent Brams, tant pel que fa a la música com a l'actitud. Fer una cançó així com a targeta de presentació hi encaixava perfectament.

Però no creu que això és donar munició als sectors ultres, cantar una cosa tan concreta?

Sí, però bé... Sí, és munició. I què?

Abans de les eleccions deia al seu Twitter que abans als lladres els penjaven dels fanals, i ara hi pengen els cartells dels candidats. Ara vostè és regidor de la CUP a Berga.

Però això ho deia mentre hi havien banderoles meves penjades, ep! Home, entenc que el paper que hi he anat a fer és un altre. Però aquest fet no treu que sempre hagi renegat d'això. El primer que vaig dir va ser: "Ara sóc dels cabrons de l'Ajuntament". La professió política no es redimeix perquè jo hi hagi entrat.

La CUP ha tret molts regidors, però en pocs casos entra als governs municipals. No és molt còmode, ser sempre a la contra?

No és ben bé així. Tenim quatre alcaldies, només una amb majoria absoluta. A Berga hi ha una majoria absoluta convergent. I és natural que no vulguem ser crossa de ningú que pretengui fer un model de ciutat antagònica a la nostra.

Hi ha més independentisme que mai, però l'esquerra independentista també està més atomitzada que mai.

En tot cas ho està l'independentisme. L'esquerra independentista és a l'entorn de la CUP. El naixement de coses noves no atomitza, suma.

Quins han estat els principals errors de l'esquerra independentista en els últims anys?

Nosaltres érem molt pocs i el nostre objectiu era molt llunyà. Quan vaig començar a militar al Moviment de Defensa de la Terra, l'any 1985, la independència era una cosa tan necessària, però alhora tan llunyana, que amb els referents estratègics en teníem més que prou. Érem els que érem. Com a militants ens podem disculpar perquè hem fet el que hem pogut. Però com a moviment ha fet falta definir quin model de país vol l'esquerra independentista l'endemà de la independència.

La seva carrera ha estat sempre marcada per la militància política. Sense aquest component hauria fet música?

No, segur que no. Perquè ens ho vam agafar com a un mitjà d'expressió per donar sortida a les nostres inquietuds polítiques, ras i curt. És més, en vaig anar aprenent dalt dels escenaris, mai me n'he amagat. Però definir-me com a músic seria insultar la gent que ha estudiat. Jo he après a fer el que he necessitat per comunicar-me.

La majoria de grups de la nova fornada de pop-rock català són orfes de lletres i referents polítics. Com ho veu?

No m'entusiasma. Però no criticaré mai que no tinguin una postura política. Nosaltres ho vam fer perquè érem polítics abans que músics. Però em preocupa que hi hagi gent que faci cançons o llibres sense res a dir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT