Crònica 22/10/2011

Francesc Cabana: "La burgesia emprenyadora ni arrisca ni crea riquesa"

Perfil Francesc Cabana (1934) llegeix molts diaris, i els retalla. Admet que és ell i el seu arxiu, i gràcies a aquesta feina meticulosa ha pogut anar escrivint la història de la nostra economia. Acaba de publicarLa burgesia emprenedora(Proa). Li dic que parla amb passió, que manté intacta la capacitat d'indignar-se, i em respon que només amb els temes que l'interessen. Però és que són uns quants: l'economia, la banca, la cultura, el país.

Carles Capdevila
6 min
FRAncescCabana: "La burgesia emprenyadora ni arrisca ni crea riquesa"

Ens en sortirem, d'aquesta crisi?

Esclar que sí, ho tinc molt clar, tot i que és una crisi mundial molt greu. Si algú se'n surt serem nosaltres, però havent perdut llençols en la bugada. El sistema català de caixes d'estalvi, per començar.

Salvarem l'obra social que tenien les caixes?

La Caixa és més potent que mai, té una concepció molt clara del que és, i els últims anys ha representat entre el 70% i el 90% dels diners destinats a obra social de totes les caixes catalanes. L'aspecte negatiu és haver perdut la caixa mitjana i les més petites, de gran integració territorial. Aquest arrelament es perdrà. Quan un amic em preguntava: "Quina caixa em recomanes?" Sempre li deia: "On coneguis el director", perquè la relació personal fa que t'accepti aquell rebut del gas encara que un dia estiguis al descobert.

S'ha perdut per pressió de fora o incompetència pròpia?

Les dues coses. Els canvis es fan aprofitant crisis econòmiques. ¿Qui qualifica els actius de dubtosos, morosos o simplement de pèrdues? El Banc d'Espanya. ¿Per què el Banc d'Espanya ha qualificat que Unnim val 1 euro? Ha aplicat criteris uniformes no personalitzats i generals a tot el sistema financer de caixes d'estalvi. Aquí és on jo m'indigno, aquest tipus de societats no mercantils haurien de tenir capacitat plena de continuar. La majoria de les empreses i les escoles de negocis només tenen en compte els interessos dels accionistes, i malament rai! Han de valorar el marc social, els ciutadans, la comunitat on es treballa i el personal, això eren les caixes! Algunes s'han gestionat bé, i esclar que s'han equivocat, com totes les empreses, com tots els polítics!

I els que ho han gestionat malament no haurien de tenir conseqüències?

Sí, esclar! El 1789 van penjar els aristòcrates francesos dels fanals de París, i avui dia no haurien de penjar els banquers d'un fanal, perquè no sóc partidari de la pena de mort ni de la violència, però no hi ha dret! Hi ha coses que no es poden permetre, la societat els hauria de castigar i no pas premiar amb primes excepcionals. ¿Que no s'adonen que no ens en sortirem si no introduïm valors ètics?

Sabem de què viurà Catalunya d'aquí 25 anys?

El que impressiona de l'economia catalana és que s'ha diversificat molt en els últims anys, desapareix el tèxtil, el sector llaner, però apareix una gran empresa que és Cirsa, que és d'escurabutxaques, o Unitat Hermètica, que fa compressors per a neveres. La capacitat de reacció hi és. Conec una pila d'empreses catalanes que han passat d'exportar el 20% o el 30% al 70% o el 80% de la seva producció, i deunidó les que se'n surten.

Com ha canviat la burgesia?

Abans l'emprenedor tenia patrimoni al darrere, i ara les figures de la gran burgesia emprenedora catalana són gestores de patrimoni. És a dir, Isidre Fainé, president de l'empresa més important que hi ha a Catalunya, no deixarà La Caixa als seus fills. És una diferència fonamental amb la burgesia del segle XIX i XX.

Creu en la mitificació del garatge americà d'on surten les millors idees i empreses?

Steve Jobs va ser segurament un dels últims grans inventors, cada dia més les coses són conseqüència de treball en equip, i no vénen pas d'un geni que tingui una inspiració. Els premis Nobel els donen de tres en tres, Newton veient caure la poma s'ha acabat.

Els adjectius que s'adjudiquen a la burgesia catalana no són gaire amables: subordinada, covarda, pactista, tova... Digui-me'n les virtuts i els defectes globals.

M'interessa el col·lectiu, no em demani noms. Jo sóc un gran admirador de Manuel Girona, però potser si l'hagués conegut hauria vist que tenia una sèrie de defectes. Els del franquisme els vaig conèixer molt bé, i tant m'enfado quan em diuen que eren uns feixistes en la seva totalitat com quan em diuen que eren uns sants. Ni una cosa ni l'altra!

És emprenedora, la nostra burgesia?

Hi ha la burgesia emprenedora i l'emprenyadora, la que no arrisca, la que inverteix els seus diners en bons de l'estat o americans que no donen rendiment ni produeixen riquesa.

Però amb aquest adjectiu tòpic que ronda que la considera massa covarda, o massa pactista, o massa tova, hi estaria d'acord?

Té por, té temor, té un gran respecte al poder de l'Estat, i és una por justificada, perquè és un poder llunyà que pot capgirar totalment la història d'una empresa.

L'empresariat català fa prou pel país?

Si em queixo d'alguna cosa de les noves fornades és que s'han apartat de la vida cultural: literatura, arts plàstiques, teatre, cine... Em sembla greu i preocupant. Deuen mirar la tele o van a jugar a golf. Quan demano que els empresaris s'apropin a la cultura ho dic amb tota la intenció, no concebo una persona sensible i amb nivell cultural que no adopti alguna forma de catalanitat. S'adonarà que hi ha una llengua que cal defensar i un país al darrere, de manera que quan demano cultura, en definitiva estic demanant catalanitat.

Calen més impostos per als rics?

Sí, és natural. Ho estan dient des d'Obama fins a Rajoy i Rodríguez Zapatero. Després es tracta d'aplicar-ho de la millor manera possible. En aquest sentit hi ha la famosa Taxa Tobin, i acabarem aplicant-la, el que passa és que té dificultats d'aplicació, perquè una cosa és el criteri i l'altra és que els tècnics diguin com s'ha de fer, a partir de quin moment s'és ric.

Europa se'n sortirà?

La meva generació és molt europeista i trobaria molt desagradable fer passos enrere. S'han fet passos que poden sortir cars, com crear l'euro sense tenir abans una unió fiscal i de mesures laborals. Grècia demostra que les coses no es van fer prou bé.

Té clavada l'espina de Banca Catalana?

Hi penso cada dia. Va ser una putada. En la història dels bancs catalans i hi ha hagut tres grans fallides: el Banc de Barcelona, el Banc de Catalunya i Banca Catalana. El Banc de Catalunya i Banca Catalana van ser putades polítiques claríssimes, el Banc de Barcelona va ser un clar pecat d'omissió de la burgesia catalana de l'època. En el cas de Banca Catalana hi havia un tema polític claríssim. Amb els arguments del Banc d'Espanya de l'any 82 t'ensorro el Banco Santander. Hi va haver una discriminació claríssima. I de fet els més beneficiats per la crisi de Banca Catalana són els que van comprar els actius d'aquesta entitat, per exemple el Vizcaya, que gràcies a això va poder fer la fusió amb el Banc de Bilbao i després el BBVA.

No fa autocrítica?

Un dia estava tranquil al meu despatx i vaig rebre un confidencial d'Europa Press que deia: "Es prepara la suspensió de pagaments d'un banc català". Van començar a sortir dipòsits, ens sortien una mitjana de mil milions de pessetes diaris, i va TVE i diu: "Banca Catalana dice que no suspenderá pagos". Ja no hi va haver res a fer.

Personalment l'ha condicionat tot el que ha fet després?

Ha condicionat la meva felicitat, la meva economia, la meva activitat en general. M'he dedicat a escriure, a llegir, a ensenyar, i me'n vaig anar a l'Àfrica amb el Banc Mundial quan me'n va sortir la oportunitat.

Com veu el món?

El respecte als drets humans és bàsic, és el gran repte. Quan els empresaris em pregunten on poden invertir els dic que inverteixen en democràcia, no en països que tallen les mans als lladres! Des de Cuba fins a Algèria i la Xina el primer que demanen és menjar, i tant els fa que hi hagi dictadura o no hi hagi dictadura. Però en el moment que tenen la panxa plena comencen a demanar alguna cosa més, i és lògic! I la Xina alguna cosa haurà de fer. I l'Àfrica també, és l'últim repte del món desenvolupat, i és molt complicat resoldre-ho. No es resol fent fora el dictador i fent una democràcia, perquè la cultura democràtica requereix lliçons prèvies.

Té edat d'estar jubilat i treballa molt.

Haig de treballar per viure, diguem-ho clarament. No visc de renda ni tinc patrimoni al darrere que em permeti viure. La majoria de dies m'aixeco a les 7 i torno a les 10 de la nit a casa.

I és president de l'Ateneu de Barcelona.

A l'Ateneu no hi guanyo ni cinc, però em vaig presentar amb molt de gust i dedico moltes hores a una casa democràtica, una associació cultural, absolutament transversal, oberta a tothom menys als no demòcrates, als violents i als anticatalans.

Fa d'avi?

Sí, tinc vuit néts, dos a Hèlsinki, on viu la meva filla, que té el marit xinès. Els d'aquí els cuida molt la meva dona, corren bastant per casa, tenim la casa oberta, diuen que en vindran dos a dinar i en vénen sis, o tot el contrari.

Els economistes diuen fredament que la generació que ve viurà pitjor que nosaltres. Mirant els seus néts pensa això?

Espero que no. El que em posa molt nerviós és l'abstenció, que la joventut no vagi a votar no ho entenc. Jo vaig viure 37 anys de franquisme i cada dia dono gràcies a Déu per viure en democràcia, encara que sigui imperfecta, amb polítics carregats de punyetes, tot el que tu vulguis, però jo ara puc despotricar contra qui vulgui! Els millors anys de la història de Catalunya són des de la mort de Franco. I del 1984 fins al 2007 són els millors anys de la història econòmica de Catalunya.

stats