Publicitat
Publicitat

EL CATALÀ A L'ESCOLA

SI no la firma perquè no diu que el català és "única llengua vehicular"

Declaració comuna al Parlament per defensar la immersió lingüística

Tots els grups polítics, excepte PP, Ciutadans i SI, han acordat una declaració al Parlament a favor de la immersió lingüística. SI en queda fora perquè no hi ha la paraula única per al català com a llengua vehicu lar.

Tots els grups parlamentaris catalans, a excepció de PP i Ciutadans, es van reunir ahir per acordar una declaració conjunta en defensa de la immersió lingüística. La falta d'unanimitat n'elimina el caràcter de declaració institucional, però el consens també es va esquerdar en l'últim moment entre els grups que defensen la immersió.

Després que tots haguessin acordat un text, que demana "mantenir la immersió lingüística" de manera que "el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament", el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, es va negar a signar el document perquè no inclou la paraula única en aquesta última frase. Tot i que la resta de grups deien que no tenien cap problema a afegir aquest terme, tampoc no van voler canviar el redactat ja consensuat i signat (almenys fins ahir al vespre), de manera que SI va quedar fora de l'acord. Fonts de CiU, el partit al qual López Tena acusa de negar-se a incloure el terme conflictiu, van assegurar que la federació no té cap reticència a l'expressió única llengua vehicular , però considera també que sense aquesta paraula ja queda prou clara l'exclusivitat. Uns matisos lingüístics que van tirar per terra el consens al Parlament.

El TS s'extralimita

Amb tot, la junta de portaveus aprovarà aquesta declaració amb el suport dels grups majoritaris de la cambra: CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. El text també "insta el Govern a recórrer als tribunals competents les decisions judicials que puguin malmetre el model lingüístic de les escoles catalanes, recollit en la llei d'educació de Catalunya (LEC)". Ahir, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va explicar que un dels arguments principals del recurs presentat pel Govern contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -que reclama l'execució de la sentència del Tribunal Suprem (TS) fent del castellà llengua vehicular a l'escola, juntament amb el català- és que el Suprem s'està extralimitant en les seves funcions. Segons Rigau, el TS s'extralimita quan diu a la Generalitat com ha d'aplicar la sentència del Tribunal Constitucional (TC), ja que és l'administració catalana qui té la competència per decidir la distribució lingüística de les hores de classe i per adaptar la normativa educativa al dictamen del TC.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT