"A quest carrer no té pressa, de dia és un decorat, de nit, sota la lluna encesa, esdevé el cel dels bergants, cupletistes, transformistes, traficants de bona mort, anarquistes i rentistes, jugadors de mal d'amor". Així era el Paral·lel, segons ho retratava Dagoll Dagom a Flor de nit , als anys trenta, quan Catalunya encara podia haver estat un país normal, que deia Pujols. Encara no un segle després, ningú sap a Barcelona si la gran avinguda que baixa fins al mar pot recuperar el prestigi perdut, però la iniciativa pública i privada no s'aturen i s'incrementen dia a dia. Ahir mateix, la segona edició de Fem festa, fem Paral·lel va servir, de nou, per constatar que hi ha ganes de triomf al Paral·lel.
Grans esdeveniments El tall de l'avinguda per al 'Fem Paral·lel' i el Carnaval
Fa gairebé dos anys que l'Ajuntament de Barcelona va acceptar la proposta de la Fundació El Molino de tallar l'avinguda al trànsit per a grans esdeveniments, que es va concretar el juny del 2010 amb el Fem Paral·lel , el primer festival d'arts escèniques al carrer, amb portes obertes als teatres i a les sales d'espectacles. La iniciativa, que ha incrementat la coordinació entre l'oferta artística de la zona, ha esdevingut la primera experiència consolidada d'un calendari festiu que s'ha allargat amb la gran rua de Carnaval els dos últims anys. La reobertura d'El Molino, l'èxit juvenil de l'Apolo, l'última reconversió de l'Arteria (ex-Studio 54, ex-Scenic, ex-Talia) i l'adquisició pública de l'Arnau han estat claus i en cartera hi ha grans apostes com la nit de Cap d'Any.
Nous usos comercials L'aposta de Ferran Adrià i el futur pla d'usos municipal
Les sis barres temàtiques de tapes del Tickets, el nou restaurant que Ferran Adrià i família han obert al Paral·lel, i la cua que hi ha de celebritats que vénen a la ciutat són la prova més evident del nou ganxo de l'avinguda. Encara falta molt camí per enllustrar l'atrotinat comerç de la zona, que brilla sobretot en els restaurants de l'eix cívic del carrer Blai, ja al Poble-sec, però Adrià s'hi ha posat al capdavant i l'Ajuntament de Barcelona, amb el nou govern de Xavier Trias, ha promès un pla d'usos comercials que dinamitzi el sector a la zona.
Nou urbanisme De les illetes a places i placetes, grans voreres i nou carril bici
La transició política a l'Ajuntament no significarà una aturada o un canvi de plans en marxa per al Paral·lel, a diferència d'altres grans projectes de la ciutat com les Glòries, el Fòrum i la Sagrera. CiU no veu amb mals ulls un dels últims projectes de Jordi Hereu al capdavant de l'administració local: la reforma urbanística de l'avinguda, amb l'ampliació a miniplaces de les característiques illetes amb doble accés motoritzat. És el projecte de vuit arquitectes que ja s'ha presentat i que inclou la creació d'una nova plaça a l'espai que hi ha darrere de les columnes del lateral de l'edifici de la Fira. Aquest pla, de l'última etapa del PSC a Barcelona, també preveu ara mateix una indefinida remodelació de la plaça de la Carbonera. CiU accepta aquests condicionants i els considera vàlids perquè el Paral·lel sigui "un veritable bulevard potent". Trias, en campanya, ja va traduir aquest titular en l'ampliació de voreres, més places d'aparcament als carrers secundaris i una reforma de l'ara "perillós" carril bici. La promesa del nou Ajuntament és que el Paral·lel sigui un nou eix cívic, cultural, esportiu i comercial que transformi l'espai, juntament amb la iniciativa privada. No li faltaran aliats.
