Publicitat
Publicitat

Fugint de l'infern de Síria

Les forces d'Al-Assad "han ocupat les escoles i les utilitzen com a centres clandestins de detenció, on torturen milers d'opositors", denúncia l'Abdul·lah, de 50 anys, que va fugir fa una setmana de la ciutat d'Idlib. Les seves dues dones i nou dels seus fills segueixen atrapats en aquesta localitat assetjada, on les tropes del règim estan cometent tot tipus d'atrocitats contra la població. "Entren per força a les cases, les saquegen i després les cremen", relata aquest veí d'Idlib que intenta passar amb dos dels seus fills a Turquia.

El més petit, de 15 anys, acaba d'arribar. L'Ali està espantat: han estat unes hores molt dures fins que han aconseguit escapar-se d'Idlib. "Em va detenir un agent en un lloc de control a prop de casa meva, però vaig tenir sort, perquè coneixia la meva família. L'oficial em va dir que no digués a ningú el meu cognom, perquè si no em matarien", relata l'adolescent. El policia el va deixar passar i va córrer camp a través fins a una granja als afores d'Idlib, on l'esperava el seu germà gran en un cotxe. L'Ali està afamat però és incapaç d'agafar una xocolatina fins que l'hi insistim diverses vegades.

L'Abdul·lah explica que a la Corniche, la carretera que circumval·la la ciutat, hi van entrar excavadores per remoure la terra i van situar els carros de combat amb els canons apuntant a les àrees urbanes. "A totes les entrades de la ciutat hi ha un tanc amagat al darrere d'un munt de terra, i als terrats dels edificis hi ha tiradors que disparen contra tothom que surt al carrer", diu l'Abdul·lah amb aire preocupat. Els altres membres de la seva família s'han quedat a Idlib i no sap què els passarà.

El poblet agrícola d'Al-Maara, fronterer amb Turquia, s'ha convertit en el refugi de milers de famílies que han fugit del bastió rebel del nord de Síria. La població de la localitat s'ha quadruplicat en les últimes setmanes per les operacions de l'exèrcit sirià a Idlib.

Gràcies a la caritat dels veïns aquestes famílies de refugiats que han fugit només amb el que porten posat tenen un lloc per allotjar-se i un plat de menjar calent.

Al-Maara és una de les poques localitats de tot Síria on els nens van a l'escola. Tampoc s'hi veuen gaires barricades per aturar els blindats del règim si decideixen prendre la localitat. La proximitat amb Turquia els permet viure en pau i poder fugir ràpidament cap a la frontera davant d'un atac de les forces sirianes. Els habitants han creat un consell rebel a les antigues oficines del partit Baas, on es prenen les decisions importants i es coordina l'ajuda humanitària per auxiliar els refugiats.

L'Ibrahim, la seva dona i nou fills menors van fugir d'Idlib el 10 de març. Van viatjar en una camioneta per camins secundaris, travessant els camps, per no ser interceptats en un dels milers de controls instal·lats a les carreteres per les forces de seguretat sirianes.

Detenció i tortura

Té el turment marcat als ulls. L'Ibrahim va patir tortures i maltractaments durant els 47 dies que va estar detingut en una presó de Damasc. El dia 10 del Ramadà, que va caure al mes d'agost, l'Ibrahim va ser arrestat en una protesta. Va estar deu dies detingut a Idlib i després el van traslladar a una presó a la capital siriana, acusat de terrorisme, sense judici previ.

"El meu crim ha sigut aixecar la veu contra l'opressió del règim", diu l'Ibrahim amb la veu trencada. "Em van pegar brutalment, em van sotmetre a descàrregues elèctriques, durant una setmana sencera em van tenir sense menjar ni dormir perquè em declarés culpable. Érem vint detinguts i alguns van patir atacs de pànic després de les tortures i van acabar acusant-se del que no havien fet", denuncia l'Ibrahim, que finalment va ser alliberat i va tornar a Idlib. Però el 10 de març, quan les forces del règim van atacar la localitat amb foc d'artilleria i projectils, l'Ibrahim va decidir fugir amb la seva família perquè les vides de tots ells estaven en perill.

"Ens vam escapar de nit, quan els tancs estaven bombardejant, i vam passar molta por tot el camí", recorda, que denuncia que casa seva va ser saquejada i després cremada. "Ho hem perdut tot, però almenys aquí els meus fills poden dormir tranquils. Si la situació empitjora i les tropes d'Al-Assad arriben fins a Al-Maara haurem d'anar-nos-en a Turquia, si Déu així ho vol", assenteix amb resignació.

Cremats vius

Abdul Rahmin va arribar amb les seves quatre dones i un regiment de fills fa cinc dies. Com la resta dels refugiats es van escapar en plena nit per carreteres secundàries. Abdul Rahim va ser testimoni de la cruel execució d'un grup de civils per les tropes lleials: "El que he vist amb els meus propis ulls és indescriptible... Soldats d'Al-Assad van arrestar uns homes, els van lligar de peus i mans. Després els van ruixar amb gasolina i els van cremar vius".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT