BarcelonaGairebé ningú hauria predit que aquell estudiant d'enginyeria nuclear acabaria sent un dels líders del moviment antinuclear a Catalunya. Pep Puig, ara portaveu del Grup de Científics i Tècnics Per un Futur No Nuclear (GCTPFNN), va tenir ocasió, mentre estudiava, de conèixer les interioritats de l'energia nuclear. "Vaig veure les centrals abans que es construïssin, i fins i tot em van venir a buscar per trobar urani en territori català", assegura Puig. I, mentre fitava de prop les centrals emergents i veia les conseqüències potencials de l'urani sobre la salut, es va passar al bàndol antinuclear.
Un col·lectiu que, des dels inicis de l'energia atòmica, ha seguit amb zel la construcció i el funcionament de les centrals nuclears catalanes. La seva història s'ha traçat de manera cíclica, sempre amb pics d'activitat quan hi ha hagut accidents o construccions de centrals. Ja existien abans que es materialitzés la central d'Ascó. En aquesta localitat ebrenca s'hi va constituir el comitè antinuclear d'Ascó, liderat per Josep Carranza, el mossèn Miquel Redorat i Carmel Biarnés. La història de Carranza és peculiar: va ser escollit alcalde del poble per majoria absoluta l'any 1979, en les primeres eleccions municipals després de la dictadura, amb un programa de contingut exclusivament antinuclear. Segons explica Puig, això enervava els responsables de la central. Què van fer? Senzill: empadronar els treballadors de la instal·lació a Ascó. "I tots a votar al candidat triat per l'empresa", denuncia el portaveu del GCTPFNN. "Una saga que encara continua", afegeix.
La nucleocràcia
L'exemple de Carranza és el paradigma de la manera de fer del que Puig i altres membres del col·lectiu contrari a l'energia atòmica, com per exemple la delegada de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, anomenen nucleocràcia o lobi nuclear . Com es materialitzen les seves pressions? "Només cal que llegeixis els diaris cada dia", assegura Puig quan se li pregunta sobre quina és la influència dels grans grups corporatius nuclears.
Martínez enumera amb aquella seguretat que dóna haver-ho fet centenars de vegades amb anterioritat els ítems que la nucleocràcia ha anat fent penetrar a la societat: que l'energia nuclear és neta, barata i gens perillosa. Unes qualificacions que no poden diferir més del que pensa l'organització a la qual representa, Greenpeace. I, segons recorda el portaveu del GCTPFNN, els partidaris de la nuclear sempre obvien un detall: "Que l'energia atòmica no es va crear expressament, sinó perquè els que la feien servir com a arma militar es van adonar que també es podria fer servir amb fins civils, no a l'inrevés".
Aquest origen militar, sumat al component mediambiental, va fer que el creixent col·lectiu antinuclear es manifestés ja a la dècada dels setanta, especialment arran de la constitució del Comitè Antinuclear de Catalunya (Canc), l'any 1977. Un dels anys més moguts va ser el 1979, en què es van encadenar tres manifestacions: la de l'11 de març, que va reunir 50.000 persones; una altra, posterior a l'accident de Three Miles Island -un dels més greus de la història-, i una última, el 3 de juny, que va congregar 100.000 persones. Era un moviment creixent.
Va tenir continuïtat? "Més aviat podem dir que va estar latent, almenys fins que van haver-hi nous incidents que ens van fer sortir al carrer", recorda Hortènsia Grau, diputada d'ICV-EUiA i activista a les Terres de l'Ebre, on viu des de fa ja més de 20 anys. Quan hi ha hagut incidents notables, com per exemple el de Vandellòs I del 1989 -la central es va quedar a tan sols 3 graus de la fusió del nucli-, sí que el moviment antinuclear s'ha manifestat amb vehemència. I la possible ubicació del magatzem de residus nuclears a Ascó ha revifat les activitats del Canc. "Els nostres moviments neixen com a resposta: quan toca, ens activem", descriu Grau, que fa més de 20 anys que participa en la lluita antinuclear. Ho ha fet de moltes maneres: organitzant manifestacions davant de la central, sardinades populars i talls de carretera. "La idea és que la nostra activitat es mantingui latent", afegeix la diputada.
Aquesta latència també la busca el GCTPFNN amb les conferències catalanes per un futur sense nuclears, que enguany celebren el seu 25è aniversari. La pròxima edició se celebrarà el 13 d'abril a la Pedrera, i l'objectiu serà el de sempre: desmentir els arguments de la nucleocràcia i deixar sense arguments els nuclears conversos, un dels objectius preferits dels contraris a l'energia atòmica.
Lovelock, en el punt de mira
El terme nuclears conversos fa referència a aquells científics que han passat de l'ecologisme militant a defensar l'energia nuclear com a única via d'abastiment net i segur alternatiu als combustibles fòssils. En dóna dos exemples James Lovelock -autor de la teoria Gaia, que entén la Terra com un tot que s'autorregula- i Patrick Moore. Lovelock, en un article al diari anglès The Independent de l'any 2004, assegurava que l'única energia "segura i neta" per evitar que el planeta se'n vagi en orris a causa del canvi climàtic és l'energia nuclear. Pep Puig atribueix aquest canvi de pensament a la tendència que té el lobi nuclear a dir que l'ecologisme, en la seva majoria, és proatòmic. "I això no és cert".
Més enllà del debat i les manifestacions, l'activisme antinuclear ha agafat la bandera de les energies renovables com a garantia per al futur del planeta. Un futur que, segons ells, sempre es veurà amenaçat mentre les nuclears funcionin.
