Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

França i Alemanya seguiran insistint per aconseguir un consens global, mentre que el Regne Unit i els Estats Units s'oposen a la creació del nou impost

El G-20 ajorna la taxa de transaccions financeres

Una taxa de transaccions financeres, inspirada en la taxa Tobin, té el suport de més països i és cada cop menys una utopia. Tot i així, un G-20 dividit va aparcar la qüestió en la seva última cimera.

El 1935, en plena Gran Depressió, l'economista britànic John Maynard Keynes comparava l'especulació en els mercats de valors amb el joc als casinos. La gran culpable de les crisis financeres que, segons Keynes, calia mitigar. I la millor manera per obtenir aquest objectiu era la introducció d'una petita taxa a les transaccions fetes a Wall Street.

Inspirat en aquesta idea, i després del trencament el 1971 del sistema monetari Bretton Woods -que establia un patró or-dòlar-, l'economista nord-americà James Tobin va suggerir un impost sobre les operacions de canvi de divises amb caire especulatiu i així "tirar sorra als engranatges" dels mercats financers. La proposta, però, va caure en l'oblit fins a finals dels anys noranta, quan els moviments antiglobalització la van ressuscitar i la van adaptar sense gaire èxit. Finalment, amb la caiguda de Lehman Brothers del 2008 i la posterior crisi financera, diverses ONG, amb Oxfam al capdavant, van tornar a impulsar-la, amb el nom de taxa Robin Hood, com una eina per reduir la pobresa al món.

Durant tots aquests anys, el debat sobre una taxa de transaccions sempre es va fer sense que la majoria de polítics li fessin gaire cas. Tot i així, la crisi financera però sobretot la del deute sobirà han canviat el panorama i països com Alemanya i França han començat a veure els beneficis d'aquest impost per a les empobrides arques dels estats europeus. Els bancs i les entitats financeres, diuen, han causat l'actual crisi i, per tant, ara han de pagar els plats trencats.

Els contribuents europeus, va dir fa un mes el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, "han concedit ajuts i garanties al sector financer. Ha arribat l'hora que tornin aquesta contribució a la societat". Barroso va proposar una taxa financera que gravaria amb un tipus de 0,1% les vendes d'accions i bons, i amb un 0,01% els derivats a partir del 2014 amb una recaptació estimada d'uns 55.000 milions d'euros.

La proposta de la Comissió Europea va tenir molt bona acollida al Parlament Europeu. De fet, els eurodiputats van aprovar un informe per demanar als líders del G-20, que es van reunir a Canes la setmana passada, la creació d'una taxa mundial de transaccions financeres. La cimera internacional, que va quedar eclipsada amb la crisi política de Grècia, va debatre l'impost que ara propugna la CE però sense arribar a cap acord de moment.

Nous adeptes

La taxa de transaccions financeres ha guanyat adeptes, com el Brasil i l'Argentina, però la seva creació no serà gens fàcil. Països com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit o la Xina en són acèrrims detractors. Tant el president francès, Nicolas Sarkozy, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, continuen esperançats que al final aquesta taxa global s'acabi imposant i ja no creuen necessari un consens de tot el G-20.

Sarkozy aposta perquè "un grup de països líders es doti d'una taxa de transaccions financeres" per mobilitzar l'opinió pública global, que a la vegada pressionarà els països més reticents.

Així, l'impost proposat per la CE si al final tira endavant podria crear precedent, tot i que és molt probable que només s'apliqui a l'eurozona, davant de l'oposició del Regne Unit, que creu que la taxa perjudicaria la borsa de Londres, i de Suècia, que va tenir una mala experiència quan va implantar una taxa similar al seu país.

Quan James Tobin va tenir la idea de gravar les operacions entre divises per frenar l'especulació mai va imaginar que aixecaria tanta polseguera. Tobin, ferm partidari del lliure comerç, es va apartar dels moviments antiglobalització i el 2001, un any abans de la seva mort, en una entrevista a la revista alemanya Spigel va lamentar que haguessin "raptat" el seu cognom.

Variacions

El terme taxa Tobin s'ha utilitzat per diferents variacions d'una transacció financera. De fet, la majoria que la propugnen, organitzacions socials i ara alguns països, van més enllà i aposten per gravar no sols el canvi de divises sinó un conjunt més ampli de transaccions i classes d'actius financers.

Així, els partidaris de la iniciativa afirmen que amb una taxa d'un 0,05% es pot reduir l'especulació a curt termini i aconseguir grans ingressos, fins a 450.000 milions anuals a tot el món, per combatre la pobresa i el canvi climàtic.

D'altra banda, els detractors de la taxa adverteixen que l'impost reduirà el volum de les transaccions i n'augmentarà el cost per a les empreses però també per a petits inversors. A més, pot desmotivar les inversions als països que l'apliquin. És per això que el Regne Unit s'oposa a aquest tipus de taxa si no és global. Dean Baker, director del Centre Econòmic de Washington, no hi està d'acord i recorda que els britànics "tenen des del segle XVII un impost de transaccions financeres que no ha perjudicat la borsa de Londres".

Una taxa de transaccions financeres global és avui més possible però es pot tornar a perdre fàcilment en el tortuós camí cap a un consens sobre el seu disseny, el destí dels ingressos i la institució encarregada de la recaptació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT