El G-8 beneeix Lagarde com a candidata a l'FMI

Deauville.Si a Europa és on tenim els principals problemes, d'Europa és on ha de ser la futura directora general de l'FMI. És l'argument de pes que ahir va fer servir el president francès, Nicolas Sarkozy, per defensar la candidatura de la seva ministra d'economia, Christine Lagarde, com a substituta de Dominique Strauss-Kahn al capdavant del Fons Monetari Internacional. El president francès va passar a l'ofensiva i va respondre així a les demandes dels països emergents, que volen que s'obri el focus i es designi, per primer cop en la història de l'organisme, un director que no sigui europeu.

El president francès va aprofitar ahir que tenia reunits a Deauville els líders del G-8 per fer campanya a favor de Lagarde. Ho va fer en converses informals, les que durant les cimeres es tenen en un passadís a peu dret o fent d'un cafè, ja que, com ell mateix va admetre, el G-8 no és el fòrum que ha de designar el futur director de l'FMI. I almenys així va arrencar el compromís que ningú no bloquejarà la candidatura de Lagarde.

"Tots els col·legues del G-8 m'han dit que si mai haguessin de triar un candidat o candidata per dirigir el Fons Monetari Internacional, seria Christine Lagarde", va dir Sarkozy. I, per curar-se en salut, de seguida va afegir que el procés de designació no està ni molt menys tancat i que "serà un llarg camí".

Cap pronunciament oficial

Però més enllà de les paraules de Sarkozy, només el president de la UE, Herman van Rompuy, va donar suport explícit a la candidatura de Lagarde, de qui va subratllar l'experiència i capacitat de lideratge. "És europea, però no només per això li donem suport, i espero que no només per ser europea algú bloquegi la seva candidatura", va afegir el president europeu.

Amb el suport total dels països europeus, les mirades es van girar cap als països del G-8 dels altres continents -Estats Units, Canadà, Rússia i Japó-, però de pronunciaments clars sobre la qüestió, a Deauville no se'n van sentir. Els Estats Units "encara no tenen una posició oficial sobre el substitut de Strauss-Kahn", va assegurar ahir des de París la secretària d'Estat, Hillary Clinton, que sí que va admetre que a títol personal acollia "calorosament" la candidatura de Lagarde. Un suport explícit de Washington, fins ara molt prudent, faria decantar definitivament la balança.

La Xina vol democràcia

Qui tampoc no ha pres partit clarament per ningú encara és la Xina, que a través d'un comunicat va reclamar ahir que el procés de selecció d'un nou candidat es faci a través d'una "consulta democràtica sobre els principis d'obertura i transparència i basada en els mèrits del candidat". Això mentre l'Índia continua liderant els esforços dels països emergents per acordar, de moment sense èxit, un candidat de consens entre els països emergents que pugui competir amb l'opció de Lagarde amb l'argument que ja toca que un país no europeu es faci càrrec de l'FMI.

"Dir que no hi ha un equilibri territorial dins de l'FMI és fals", va advertir ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, davant les crítiques dels països que consideren que Occident mira poc cap a sud. "Jo mateix he lluitat per fer entrar el Brasil al Consell de Seguretat de l'ONU", va assegurar. Ni tan sols un afer que afecta Lagarde, i que la justícia encara ha de veure si investiga, no frena la seva candidatura. "Tothom se'n fa el càrrec", va concloure Sarkozy.

La ministra francesa d'economia planeja una visita als països que li són més reticents, entre els quals hi ha l'Índia i el Brasil, mentre que l'FMI va anunciar que el 17 de juny tancarà el procés per presentar candidatures a substituir Strauss-Kahn. El debat és qüestió només de setmanes.