Publicitat
Publicitat

CIMERA A DEAUVILLE

El Regne Unit destina 125 milions d'euros a Tunísia i Egipte

El G-8 condiciona l'ajuda als països àrabs a les reformes

És l'estratègia batejada com el "més-més". A més reformes democràtiques, més suport econòmic. El G-8 l'ha triada com la fórmula per donar suport als països del món àrab que han iniciat el camí cap a la democràcia. Als que ja s'hi han llençat i als que s'hi vulguin afegir en el futur, com a estímul per fer-ho. I tot aquest pla s'ha batejat com el Partenariat de Deauville, que avui veurà la llum formalment en aquesta població costanera de la Normandia francesa.

L'estratègia està clarament pensada per donar suport polític i econòmic als processos de transició inciats a Tunísia i a Egipte, però el G-8 es declararà preparat per estendre aquesta iniciativa "a tots els països de la regió que es comprometin en una transició cap a la llibertat, la democràcia i la societat tolerant", segons l'esborrany de la declaració que llançarà aquest procés.

De les xifres que acompanyen el pla encara se'n sap poca cosa i l'únic que les va avançar ahir va ser el Regne Unit, que es va comprometre a donar 125 milions d'euros a Tunísia i Egipte, però també a altres països, com ara el Marroc i Jordània, que s'han compromès en el camí de les reformes polítiques. També el Fons Monetari Internacional va anunciar ahir a través d'una nota enviada a Deauville que està disposat a comprometre 40.000 milions d'euros en préstecs per donar suport a la Primavera Àrab. De fet, són organitzacions com l'FMI i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) les que es vol que portin el pes del finançament d'aquesta estratègia.

Més pressió a Líbia i Síria

I mentre s'incentiva els països que entren en la via de les refomes, creix la pressió sobre els règims que continuen reprimint amb duresa els seus opositors. Especialment dur va ser ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, contra el president libi, Muammar al-Gaddafi, a qui va advertir que "com més trigui a deixar el poder, serà pitjor". Sarkozy va parlar obertament d'un possible exili de Gaddafi -"ja es veuria", va dir- i també va arribar a admetre que estaria disposat a acceptar que membres del règim actual puguin prendre part en el procés de transició "sempre que no tinguin les mans tacades de sang", va advertir Sarkozy.

A tot això, ahir a la nit, la delegació russa encapçalada pel president Dmitri Medvédev va assegurar que França, el Regne Unit i Estats Units l'havien sondejat, en els contactes bilaterals mantinguts a Deauville, per intentar una mediació amb Gaddafi que acabés amb la guerra a Líbia. Però no hi va haver cap confirmació oficial d'aquesta petició.

Pel que fa a Síria, Nicolas Sarkozy va assegurar ahir que el G-8 estudiaria la possibilitat d'endurir les sancions contra el règim de Baixar al-Assad a la vista que la violència contra els opositors no s'atura en aquest país. "És inacceptable", va assegurar Sarkozy avançant el que avui dirà la declaració del G-8 sobre la situació en aquest país, en què demanarà la fi de la violència i la intimidació i l'obertura d'un diàleg que porti a "reformes fonamentals".

Sarkozy va admetre que Rússia posa el fre a l'hora d'apujar el to contra Síria -fins ara es nega a condemnar la violència en una resolució de l'ONU-, però va reconèixer l'esforç que va fer Moscou quan es va abstenir per obtenir el suport de Nacions Unides a la intervenció militar a Líbia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT