Misurata (líbia).Les forces de Muammar al-Gaddafi, que han assegurat que no aixecaran el setge a la ciutat fins que esclafin les tropes rebels, fa dies que disparen contra els barris residencials de Misurata amb armes pesants, segons el relat dels testimonis, dels supervivents, i les proves físiques sobre el terreny. A més de disparar coets terra-terra, també llancen bombes de dispersió fabricades a Espanya el 2007, un any abans que l'Estat firmés el tractat internacional que va prohibir l'ús d'aquest tipus d'armament.
Es considera que els efectes d'aquest tipus de bombes són "indiscriminats" perquè, per la seva naturalesa, no es poden disparar de manera precisa. Estan formades per un contenidor que, en el moment del llançament, deixa anar un reguitzell de petites municions de la mida d'una llauna que s'escampen per tot el territori. El principal problema és que no sempre exploten, i s'acaben convertint en petites mines molt perilloses per a la població civil.
Un nou repte per als aliats
L'ús d'aquest tipus d'artefactes hauria d'espavilar la missió de l'OTAN, que s'ha compromès a protegir els civils de les urpes del règim de Gaddafi. I podria exercir encara més pressió contra els Estats Units, que es van desvincular de l'ofensiva aèria al país un cop l'Aliança Atlàntica va prendre el comandament de la missió a principis de mes.
Quan ahir se li va preguntar a la secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, durant la cimera de l'OTAN a Berlín sobre aquest tipus de bombes, va respondre que "no era conscient" d'aquest fet. Clinton va admetre, però, que això suposaria "nous reptes, tant per a l'OTAN com per a l'oposició".
La utilització de les armes de dispersió es va poder comprovar ben entrada la nit de dijous. En un primer moment va semblar que eren ràfegues de morters de 120 mil·límetres que explotaven a l'aire per sobre de la ciutat i deixaven anar tot de bombetes que tornaven a impactar sobre el terra. Les restes de contenidors dels explosius, examinades i fotografiades pel The New York Times , van determinar que els raids van ser amb projectils de morter de càrrega MAT-120, cadascun dels quals transporta i distribueix 21 submunicions més petites dissenyades tant per matar les persones com per penetrar qualsevol tipus de protecció humana.
Els components de les municions de 120 mil·límetres, segons les etiquetes, es van fabricar a Espanya el 2007 -un any abans que el govern espanyol firmés la Convenció Internacional contra les Bombes de Dispersió i es comprometés a destruir el seu arsenal-. Líbia no ha ratificat aquesta convenció i el ministeri de Defensa espanyol no ha volgut fer, per ara, declaracions sobre aquesta qüestió. L'organització pro drets humans Human Rights Watch, també ha verificat que s'han fet servir bombes de dispersió a Misurata.
Però les municions de dispersió no són l'únic sistema d'armament indiscriminat que posa en perill els barris de la ciutat. Un examen exhaustiu de les restes de coets al port de Misurata va posar de manifest que també s'han fet servir coets soviètics Grad, que es disparen des d'un camió que converteix les municions en una arma potent i mòbil que pot impactar contra objectius a 20 km de distància. Un sol coet Grad va matar vuit civils -entre els quals dos nens- aquesta setmana.
Les proves recollides a Misurata posen de manifest que Gaddafi utilitza armes dissenyades per atacar la població civil. Un element més que augmenta la tragèdia que viu aquesta ciutat -a 120 km de la capital- sense electricitat des de fa dies i on escasseja el menjar.
