Gaddafi decreta un alto el foc, però la guerra continua

Sense retòrica ni escenificacions. Sense el seu Llibre Verd a la mà ni tampoc donant cops de puny a la taula. Muammar al-Gaddafi es va rendir ahir, sense donar la cara, per boca del seu ministre d'Afers Estrangers, Mussa Kussa. Ho va fer només dotze hores després que el Consell de Seguretat de l'ONU aprovés una resolució que autoritza la comunitat internacional a prendre "totes les mesures necessàries" per acabar amb la sagnant repressió contra els seus opositors.

El règim libi va respondre-hi amb un comunicat llegit pel ministre Kussa en què va anunciar que havia decidit "un alto el foc immediat i una aturada de totes les operacions militars". "Com que som membres de l'ONU, estem obligats a acceptar les resolucions del Consell de Seguretat", va dir el cap de la diplomàcia líbia, que va apuntar que l'objectiu prioritari del seu govern era "protegir els civils", tal com els exigeix l'ONU, i obrir un diàleg amb tothom, inclosa, per tant, l'oposició.

Gaddafi, que és gat vell, va maniobrar amb aquesta declaració per guanyar temps i evitar un atac aeri internacional que sap del cert que debilitaria irremeiablement el seu règim i seria l'inici del seu final definitiu. I és que, més enllà de les paraules, els opositors van denunciar que els atacs de l'exèrcit de Gaddafi es mantenien sobre el terreny i que l'avenç cap a Bengasi, el bastió dels rebels, no s'havia aturat. El que molts opositors consideren com un gest a la desesperada de Gaddafi per mantenir-se al poder, el comandant dels opositors a Bengasi ho va resumir amb una gràfica expressió: "És un bluf".

Segons els opositors, els bombardejos de Gaddafi van continuar sobre Zenten i Misurata, a l'oest del país, i sobre Ajdabia, a l'est. Ja a la nit, es van sentir algunes explosions a Bengasi mateix. Però el règim ho va negar tot, va insistir a última hora d'ahir que no hi havia hagut cap bombardeig en tot el dia i va convidar Turquia, Malta i la Xina com a observadors independents per veure què està passant al país. El cert és que és difícil obtenir una comprovació independent que, efectivament, la repressió sagnant del règim s'ha aturat.

Ultimàtum d'Obama

El president dels EUA, Barack Obama, va fer servir un to molt dur ahir a la nit per llançar un ultimàtum a Gaddafi, no només en nom seu, sinó també en el del Regne Unit, França i els estats àrabs que participen en l'operació. Va demanar a Gaddafi que accepti l'alto el foc que reclama l'ONU, que es retiri de les zones controlades pels rebels i permeti l'assistència humanitària. L'alternativa seran, va amenaçar Obama, els atacs aeris. "No hi ha res a negociar", va dir el president nord-americà en una compareixença a la Casa Blanca. "Si Gaddafi no compleix la resolució de l'ONU, la comunitat internacional prendrà mesures i la resolució serà implementada a través d'una acció militar", va advertir Obama sense deixar marge a cap interpretació.

Pendent de la difícil situació que viuen les seves tropes a l'Iraq i a l'Afganistan, el president nord-americà va voler tranquil·litzar la seva opinió pública, a qui va deixar clar que de cap manera el seu país no desplegarà tropes terrestres a Libía. I que l'ús de la força seria tan limitat com ambigu. "No farem servir la força per a res més que per a la protecció específica dels civils en aquest país", va assegurar Obama.

Els aliats, a París

El president francès, Nicolas Sarkozy, erigit com el gran defensor de la causa opositora a Gaddafi, ha convocat per avui mateix una cimera a París que podria significar l'inici formal de les hostilitats contra Gaddafi. A la capital francesa, Sarkozy rebrà, entre d'altres, la cap de la diplomàcia nord-americana -Hillary Clinton-, el primer ministre britànic -David Cameron-, la cancellera alemanya -Angela Merkel- i els dirigents dels països àrabs que s'han implicat en aquesta operació militar. També hi ha confirmat l'assistència el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

A la reunió es tractarà exclusivament de la situació a Líbia i la possibilitat d'iniciar les accions militars. Ahir mateix el primer ministre britànic va anunciar que avions de la seva força aèria avui ja estarien plenament operatius a la zona i no es descarta que caces britànics i francesos facin les primeres incursions al cel libi, més per intimidar que no pas per dur a terme encara cap atac.

Qui de moment s'ha quedat al marge de participar en l'operació militar contra Gaddafi és l'OTAN. Alemanya i Turquia han aturat qualsevol implicació directa en aquesta operació, almenys de moment. Aquests dos països han optat per esperar a veure com evolucionen els esdeveniments aquest cap de setmana abans de prendre cap decisió.