Publicitat
Publicitat

ATACS A LÍBIA

La deserció del ministre d'Afers Estrangers libi mostra la cara amagada d'un règim en descomposició

Gaddafi està cada dia més isolat

La deserció de Musa Kusa, fins fa dos dies ministre d'Afers Estrangers de Líbia, no és una més. Kusa és l'home que havia dirigit des de l'ombra la rehabilitació del règim de Gaddafi a Occident. D'ell havia sorgit la idea de deixar de ser un estat terrorista, d'abandonar els programes visionaris d'armes de destrucció massiva i oblidar els atemptats a l'estranger. I, tot pragmàtic, apostar pel camí de la integració a la comunitat internacional. Amb la fugida cap a Londres, la doctrina de Kusa ha fracassat definitivament. No és la primera deserció en el règim de Gaddafi, i el primer ministre britànic, David Cameron, va tornar a demanar ahir als que envolten el dictador que segueixin l'exemple de Kusa. El coronel està cada dia més sol.

Un degotall de desercions

Dos ministres del govern i molts ambaixadors a l'estranger

Els primers dies que va triomfar la revolta a Bengasi van ser molt prolífics en desercions. Enmig de l'eufòria dels opositors, tot un ministre de Justícia, Mustafà Abdel-Jalil, un intel·lectual molt respectat al seu país, va deixar el càrrec, es va unir a la revolta i va acabar convertit en cap del Comitè de Crisi al Consell Nacional. Dimecres va volar a Londres el fins aleshores ministre d'Afers Estrangers, Musa Kusa. Molts ambaixadors van abandonar també el règim només començar l'aixecament, entre ells els dels Estats Units, Austràlia o l'Índia. Aquest últim, Ali Essaui, és l'encarregat de les Relacions Exteriors del Consell Nacional libi.

El nucli dur: la família

L'extensa xarxa familiar de Gaddafi es manté fidel al dictador

En qui pot confiar Gaddafi és en la seva família, sobretot en dos dels seus fills. A un d'ells se'l veu de tant en tant defensant la bondat del règim davant la premsa internacional. És Saïf al-Islam al-Gaddafi. Format entre altres llocs a la London School of Economics. Molts l'apuntaven com el successor del seu pare. Com la cara amable i reformista als ulls d'occident. L'altre és Khamis al-Gaddafi, que comanda les temudes Brigades de Khamis de l'exèrcit libi, encarregades de la repressió. S'ha especulat molt els últims dies sobre la seva mort, però no hi ha cap informació confirmada.

El paper de les tribus

Els clans més importants han retirat el suport a Gaddafi

El sistema polític libi és basa en una estructura tribal, en pactes entre clans beduïns per consolidar el cap de l'estat. Gaddafi va buscar el suport d'altres tribus per mantenir-se al poder, ja que el seu clan és minoritari. Va pactar, entre altres, amb els margarha, la tribu més gran del país, i els warfallah, amb un milió de membres. Amb totes dues va guanyar el suport de més de la meitat de la població. Però ara molts dels representants de les tribus més importants li han retirat el suport i altres, directament, són amb els rebels. Gaddafi els ha tornat la jugada amb un genocidi. A Misurata busca exterminar els misrati. A Zaouia, els gabaili i els magribi. A Zintan, a l'oest de Trípoli, vol acabar amb els amazigh. Al sud del país, a Kufa, el Front d'Alliberament Tabu, un clan berber independentista, també s'ha unit als rebels.

Suports a l'estranger

A més d'Hugo Chávez, Gaddafi té suport a l'Àfrica

La Unió Africana ha estat molt tova fins ara en la condemna del règim de Gaddafi i manté oberta una via de negociació. De fet, el president libi va contribuir a la formació d'aquest organisme que aplega els estats del continent, i finança una part important del seu pressupost. Durant anys, el Gaddafi africanista havia invertit en països com Mali, i encara conserva algun suport a l'Àfrica. Més enllà del continent, a Amèrica Llatina encara manté dos ferms defensors seus: el president cubà, Fidel Castro -que fa poc va qualificar els atacs de "feixistes"-, i el veneçolà, Hugo Chávez.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT