Publicitat
Publicitat

MAGRIB I PRÒXIM ORIENT

El govern rebel estableix el full de ruta de la transició

A Gaddafi ja només li queda Trípoli

Trípoli, capital de Líbia i bastió del règim del coronel Muammar al-Gaddafi, és, a les seves portes, escenari de combats entre les forces rebels i l'exèrcit lleial. La recent ocupació de Zaouia ha situat l'ofensiva de l'oest del país com el front més pròxim a la capital. Els rebels van aconseguir aquest enclavament costaner, a només cinquanta quilòmetres de la capital, dilluns, segons va confirmar el president del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafà Abdel Jalil, i ahir els combats es concentraven a l'última refineria que controla el règim, als afores de la ciutat. També han aconseguit Garian i Surman, a les muntanyes de l'est. El control d'aquestes localitats talla el pas des de la capital fins a la frontera.

Amb l'aïllament de Trípoli, els rebels redueixen la capacitat de resistència del govern. Durant tot el conflicte, l'estratègia de les milícies ha estat ofegar el règim ocupant els centres de producció de petroli que poguessin finançar les operacions militars de Gaddafi. Amb l'ajuda de les potències occidentals, a més, es manté l'embargament d'armes i la congelació dels comptes que suposadament s'atribueixen a Gaddafi a l'exterior.

Els fronts que s'han convertit en un focus

Mentre el setge sobre Trípoli i Gaddafi s'estreny, a la línies del front de l'est les milícies rebels estan bloquejades a Brega, a 250 quilòmetres de Bengasi. Des de l'inici de la revolta del 17 de febrer, la zona ha patit permanentment combats. A més, la situació al front s'agreuja per la presència de mines a les sortides de Brega i la carretera que du a Ras Lanuf, la següent ciutat en direcció a Sirte, el bastió del règim.

Amb tot, el portaveu de les milícies rebels, Ahmed Omar Bani, va subratllar en una roda de premsa dimarts que "res farà canviar l'estratègia militar de Brega, ben organitzada i amb progressos importants". El portaveu rebel ha volgut eludir així les crítiques sobre la necessitat de mantenir la intensitat en aquest front, donada la proximitat de la resta de forces rebels a la capital.

En canvi, la rapidesa del front oest, el més actiu i amb més bona organització, ha despertat l'entusiasme entre la població, que percep com a molt propera l'entrada a Trípoli. Tot i això, la situació és complicada perquè hi ha franctiradors de l'exèrcit als suburbis de l'oest de Zaouia, en direcció a la capital. A més, algunes localitats urbanes aïllades a la zona muntanyosa de Nafusa, al nord-oest, mostren resistència a les tropes rebels. Amb tot, Bani va assegurar: "Repetirem la bona progressió".

Optimisme des de la capital dels rebels

Mentre Bani feia la roda de premsa, fusells i canons retronaven a Bengasi per celebrar les conquestes. Des de l'inici de la guerra, la capital dels rebels dirigeix l'ofensiva contra Trípoli, amb un aparent suport dels seus habitants i refugiats. Alhora, a la plaça dels Jutjats s'hi celebrava l'enterrament de dos joves de Bengasi morts al front de Brega. "Paguem amb la sang dels nostres fills el preu de la nova Líbia -explicava l'Omar, un jove de Bengasi-. Abans d'acabar el Ramadà, celebrarem el final del dictador".

La solitud de Gaddafi

Gaddafi va reaparèixer dilluns en un tall sonor difós per la televisió estatal animant a la recuperació de les ciutats en mans dels rebels, que va qualificar -una vegada més- de "rates". Aquesta eloqüència coincidia amb el dia que transcendia la sortida del seu ministre de l'Interior, Nasr al-Mabruk Abdal·lah, i la seva família cap al Caire. El que en un principi es va considerar un viatge de vacances, s'ha acabat confirmant com una nova deserció a les files del règim. Es dóna la circumstància que Abdal·lah va substituir Abdul-Fatah Iunis quan aquest va denunciar Gaddafi i després va passar a ser cap de l'estat major del govern rebel.

La posició de les ètnies

Líbia s'organitza pel poder de grups ètnics i tribus influents i representatius de la seva organització social. Gaddafi manté encara el suport de la seva pròpia tribu, els Al-Gaddafi. En la configuració ètnica del país, els seus no són gaire nombrosos però compten amb posicions importants a l'exèrcit, que asseguren la fidelitat de les tropes regionals.

D'altra banda, Al-Magariha és un dels grups més importants en nombre i influència i donen suport a Gaddafi. De fet, Abdul·lah al-Senussi, un dels caps de la tribu, és membre del cos de seguretat del règim. El grup dels Zentan, en canvi, ha deixat enrere el coronel. Són a les muntanyes de Nafusa, a l'oest del país, i des de fa poc se'ls pot veure cremant fotos del dictador.

Els Tuareg i Toubou, als deserts del sud del país, serien els incondicionals amics de Gaddafi, però sense implicació en el conflicte. Aquests grups mantenen acords d'explotació petroliera i de favor amb el règim. "Vés a saber què els van prometre als del desert", diu rient el Jamal, un refugiat de Trípoli que espera poder tornar a casa. Finalment, els Tarhuna, amb un milió de membres -i 350.000 residents a Trípoli-, podrien assegurar el control i la pau civil a la capital un cop caigui el dictador.

Objectiu: Trípoli

Els portaveus del govern rebel confessen desconèixer el suport que Gaddafi podria tenir a les ciutats que encara estan sota control del règim. També hi ha dubtes sobre la capacitat d'assegurar punts sense focus de resistència. És a la memòria dels comandaments rebels Ras Lanuf, conquerida en l'ofensiva inicial. Els mateixos residents van atacar els milicians rebels, fet que els va fer retrocedir una altra vegada fins a Brega.

El control de la totalitat del territori per part dels rebels no és una prioritat, ja que la convicció del CNT és que les ciutats i regions del sud que no s'han manifestat no s'oposen al dictador per por al règim. El Fatiyah, una jove, deia mentre observava les últimes notícies a la cadena qatariana Al-Jazira que arribar a Trípoli "serà la fi de la guerra".

Temps per a l'ordre polític

Després de més de sis mesos d'ofensiva, és el torn de la concreció per al govern provisional de Bengasi, agrupat al voltant del CNT. Si fins avui les declaracions dels representants del govern rebel han estat prudents pel que fa a la definició del model de transició post-Gadafi, ara el consell està en disposició d'anunciar futures mesures. En la roda de premsa de dimarts, Jalil va anunciar el full de ruta que es posaria en marxa tan bon punt el dictador caigués. El CNT redactarà una breu declaració sobre els grans trets d'una futura Constitució líbia, consensuada amb "les diferents veus del país", va dir Jalil sense concretar amb qui ni com s'arribaria a l'acord. Posteriorment, aquest document serà sotmès a referèndum i una vegada ratificat obrirà un procés electoral. Sobre el futur del CNT, Jalil va manifestar la necessitat que sigui aquest organisme qui tutoritzi el procés, i que continuï funcionant mentre no conclogui el període electoral.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT