Gaddafi haurà de respondre davant la justícia internacional

Muammar al-Gaddafi afronta des d'ahir l'amenaça de la justícia internacional. És un pas més en la pressió contra ell per intentar aturar l'escalada de violència que es viu a Líbia des que va esclatar la revolta contra el règim. El Tribunal Penal Internacional amb seu a l'Haia va posar ahir en el punt de mira l'actual cúpula política líbia. I, tot i que s'ho prengui "com una broma", com va dir ahir Mussa Ibrahim, portaveu del govern libi, el pes de la llei internacional els podria acabar caient a sobre amb força.

"Ningú no té l'autoritat per atacar i massacrar civils", va declarar el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional, Luis Moreno-Ocampo, que va anunciar l'inici de les investigacions formals contra el president libi, alguns dels seus fills i quatre alts càrrecs del seu règim. Segons el fiscal argentí, que està assessorat pel jutge Baltasar Garzón, Gaddafi té, com a màxim dirigent del règim, "la responsabilitat de fet" sobre els crims de guerra i contra la humanitat comesos en la repressió dels manifestants "pacífics" des del passat 15 de febrer a les ciutats de Bengasi, Misrata i Trípoli. La investigació preliminar s'ha fet a partir de la informació recollida, entre altres, amb la Lliga Àrab i la Unió Africana. S'espera que en només "uns mesos", va dir ahir el fiscal Moreno-Ocampo, estiguin enllestides les acusacions formals.

Es manté l'ofensiva a Brega

Aliè i desafiant alhora, el règim de Gaddafi mantenia ahir la seva ofensiva contra la ciutat de Brega, un dels ports petroliers del país. Alguns testimonis citats per les agències de notícies van assegurar que, per segon dia consecutiu, hi havia hagut bombardejos en aquest enclavament. L'objectiu del règim és intentar recuperar el territori que és en mans dels opositors. Però de moment, poc èxit. Encara pitjor, l'exèrcit de Gaddafi va ser obligat a recular dos centenars de quilòmetres cap a l'oest, segons els mateixos opositors. En aquest bàndol, de moral no en falta. "Hem d'anar a Trípoli i desfer-nos de Gaddafi", deia ahir un home entre un grup de gent que discutia davant el Palau de Justícia de Bengasi. "Però només tenim les nostres samarretes per protegir-nos dels canons", li responia un altre. Les discussions sobre què fer són el pa de cada dia a les ciutats "alliberades". I també en molts despatxos. A Líbia i més enllà.

Els estats àrabs estan elaborant un pla per acabar amb la revolta líbia, però els líders de l'oposició van assegurar ahir que rebutjaran qualsevol proposta de negociació amb Gaddafi. Tampoc no sembla que triomfi gaire la mediació proposada pel president de Veneçuela, Hugo Chávez -molt pròxim al president Gaddafi-. L'única part que la va acceptar obertament va ser la del mateix règim libi, segons el govern veneçolà, mentre que la resta d'implicats, principalment els rebels, no se sap ni si la van arribar a considerar seriosament.

Obama apuja el to

La dialèctica del règim va tornar a ser ahir la mateixa dels últims dies apel·lant a la suposada "normalitat" que viu el país. "Me'n foto d'Al-Jazira, de la flota americana i de l'OTAN", va declarar Seif al-Islam, un dels fills de Gaddafi. Però precisament ahir el president dels Estats Units, Barack Obama, va reclamar per primer cop públicament al president libi que plegui i marxi "pel bé del seu país i de la seva gent". "Gaddafi està en el cantó equivocat de la història", va dir ahir Obama, que va mantenir que treballa amb un "ampli ventall d'opcions militars i no militars per fer front a la situació".

Obama va invocar la necessitat d'una resposta consensuada amb la comunitat internacional i va apuntar la possibilitat d'articular-la a través de l'OTAN. De moment, la prioritat, va dir Obama, és l'ajuda humanitària, i per això va anunciar que participarien en l'operació aèria per portar cap al seu país els egipcis que han fugit per la frontera de Tunísia. "Però també vull tenir a punt tota la capacitat per si la situació es deteriora", va advertir un enigmàtic Obama.