Quan un "ideal s'esgota", cal "assajar-ne" un altre. Això és el que diu la felicitació de Nadal que el fins ara alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez, ha enviat als convilatans, citant Ortega y Gasset. Amb 53 anys acabats de fer, el dirigent de la veu trencada i la imatge centrista veu acomplert el vell somni ministerial.
El padrí polític de Gallardón és Manuel Fraga, que el va situar a la secretaria d'Aliança Popular de manera provisional amb només 27 anys. Des de jove ha anat teixint una relació d'amistat amb Mariano Rajoy. El ministre, més esprimatxat que ara i amb unes ulleres més grans, i el president, amb molts menys cabells blancs a la barba, van fer costat a l'efímer lideratge d'Antonio Hernández Mancha al capdavant del partit. Anys després, l'ala dura de l'aznarisme -Acebes, Zaplana...- sovint lamentava que a ells, que provenien de la UCD, se'ls pengés l'etiqueta de durs i, en canvi, Gallardón fos l'exemple de la moderació, quan ja des de ben jove militava a AP, el partit dels vells franquistes. El cert és, però, que el temps l'ha anat tornant menys inflexible. El 2006 va ser blanc de les crítiques del seu PP per oficiar el seu primer casament homosexual.
L'heterodòxia que ha defensat durant anys -va dir en públic que "alguna cosa s'havia fet malament" per perdre el 2004- l'ha acabat situant al bell mig del nou PP i ha arraconat a l'extremisme la seva eterna rival, Esperanza Aguirre. Ella, l'altre vers solt dels conservadors, el va substituir a la presidència a la Comunitat de Madrid. Ara una aznarista, Ana Botella, ho farà al capdavant de l'Ajuntament.
