Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA

Inclou una taxa judicial, la instauració de la cadena perpètua revisable i canvis en la llei de l'avortament

Gallardón reforma la justícia i aposta per la mà dura

El nou ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, anuncia una reforma conservadora que afecta tots els àmbits. Les noves mesures inclouen la instauració de la presó permanent i d'una taxa judicial.

El sistema judicial estatal fa un gir conservador. Així es desprèn de la desena de mesures que va anunciar ahir el nou ministre, Alberto Ruiz-Gallardón, que suposaran una profunda reforma en molts àmbits de la justícia. En la seva primera compareixença al Congrés de Diputats Gallardón va comunicar una bateria de mesures, que no va detallar però que han generat ràpidament reaccions en el món judicial, entre les quals la polèmica presó permanent revisable, una modalitat de cadena perpètua -tot i que ell prefereix distanciar-se d'aquest concepte- que afectaria els casos més excepcionals, i una taxa judicial que deixa la porta oberta al copagament a la justícia. El caire conservador, però, es fa més evident en la reforma de la llei de l'avortament.

Presó permanent
Només en casos "excepcionals" i revisable

La presó permanent revisable -una cadena perpètua prevista per a casos "excepcionals" i que es podria revisar amb els anys-, ja estava inclosa en el programa electoral del PP, però ahir Gallardón va voler matisar-la. Va assegurar que "s'està estudiant" i que, en cas de ser instaurada, es consideraria per casos molt restringits que "han assolit el màxim grau de repulsa social", en la línia de la legislació vigent en la majoria de països de la Unió Europea.

Gallardón va voler, però, defugir el concepte de cadena perpètua, ja que, segons ell, són conceptes incompatibles perquè el que és perpetu "no és revisable", i, en aquest cas, aquestes condemnes es podrien reconsiderar en els períodes establerts -que no va precisar.

Primer pas al copagament
Una nova taxa judicial obre la porta al copagament en justícia

Gallardón també va voler desmarcar-se del concepte de copagament a la justícia en anunciar una taxa judicial per als recursos en segona instància ,"per evitar abusos". Aquesta taxa, a la pràctica, suposarà que les parts paguin les costes a partir de la segona instància i, en cas de guanyar, la quantitat dipositada els seria reintegrada. "Si el ciutadà no es conforma amb la resposta que li dóna el poder judicial, en segona instància és on s'aplicarà el nou model de taxes", va dir el ministre, que va detallar que la mesura no s'aplicarà a la jurisdicció penal ni a les persones que no tinguin recursos econòmics. Sobre aquest últim aspecte, també va anunciar que es limitarà el sistema d'assistència gratuïta i hi haurà "correccions" per evitar la "litigiositat fictícia" i aconseguir una reducció en l'entrada "innecessària" de nous assumptes.

La llei d'avortament
S'exigirà el consentiment patern per a les menors que avortin

El caire conservador del nou govern estatal es fa palès en la nova reforma de la llei d'avortament per exigir el consentiment patern en els casos que les menors d'edat vulguin avortar. Així, mentre que la llei vigent només exigeix que els pares de les noies entre 16 i 17 anys que vulguin avortar siguin informats, ara hauran de consentir-ho. Gallardón va assegurar que aquesta mesura s'inspirarà en la "defensa del dret a la vida" segons la doctrina del Tribunal Constitucional.

Canvis a la llei del menor
Podran ser jutjats conjuntament amb els adults en un mateix cas

Una futura reforma de la llei del menor permetrà que en els casos de delictes greus en què participin menors d'edat i adults, puguin ser investigats i jutjats conjuntament sense que això, segons el ministre, suposi "cap rebaixa" dels drets dels menors. Aquesta reforma afectaria casos similars al de Marta del Castillo, jutjat recentment.

Deixa fora el català
Tanca la porta a les llengües cooficials als alts òrgans

Gallardón va tancar la porta a l'ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la justícia, ja que suposaria unes despeses en traducció que haurien d'assumir les persones que impulsin l'escrit o bé la comunitat autònoma. Va dir que el problema té "una difícil solució" i va assegurar que el millor és fer ús del "privilegi de tenir una llengua comuna oficial a tot l'Estat". Tot i així, en resposta a una intervenció de la diputada de CiU Mercè Pigem, es va mostrar disposat a parlar amb la Generalitat partint de la base que el Govern pagui, sinó tot, una part del cost de la traducció.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT