Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Gegants i patriotes

Àrbitre Obama s'està mirant la Super Bowl a la tele de la Casa Blanca, en mànigues de camisa, i riu divertit perquè dos jugadors, Romney i Gingrich, es barallen per la pilota sense poder-la atrapar.I és que la pilota la té el president, ben agafada amb la mà esquerra, sobre la falda Realitat Això només és la portada del 'The New Yorker', però ben bé podria ser el retrat de la setmana.

A Mitt Romney els demòcrates el caricaturitzen com a Ken, perquè té l'aspecte polit i enclenxinat del nòvio de la Barbie. Probablement guanyarà la nominació, perquè ja només li disputa l'egòlatra Gingrich, i de lluny. Romney és ric: ha admès una fortuna d'uns 250 milions de dòlars, però la seva victòria no serà feta tan sols a base de diners, perquè els diners són a la presidència el mateix que a la felicitat: ajuden, però no la compren. És el que li va passar a Perry. Tenia al darrere els diners del petroli texà i no havia de filar prim. I llavors va venir allò de: "Eliminaré tres departaments: un, dos, i del tercer no me'n recordo", i cada vot que va aconseguir li va costar mil dòlars. I ho va deixar córrer, esclar. Romney és ric, sí, però treballa amb un equip ben engreixat, amb una gran disciplina personal i amb l'experiència alliçonadora que sempre s'extreu dels fracassos anteriors.

Però Romney té boca i s'equivoca, sobretot -i aquesta sí que és bona- quan parla de diners. Justament els temes sobre els quals voldria passar per sobre. Com si una inexorable llei de Murphy li posés una pell de plàtan quan ha de parlar de rics, pobres i classes mitjanes.

Primer va ser allò de: "M'agrada poder acomiadar gent que no em serveix bé...", dit en un país amb vora 13 milions d'aturats. Després va venir el descobriment dels seus comptes a les illes Caiman i la seva resistència a mostrar uns quants anys de declaracions de renda: "Potser les ensenyaré". I, dimecres, hores després de guanyar al sempre complicat estat de Florida, diu: "No m'importen els molt pobres, ni els molt rics, m'importa la classe mitjana". Ell mateix surt l'endemà a dir que s'ha equivocat amb això que no li importen els molt pobres, i a continuació rep el suport de Donald Trump, un altre multimilionari, presentador del xou de caçatalents emprenedors Estàs acomiadat . Amb les seves frases poc felices i susceptibles de ser utilitzades en contra seva, i amb amistats perilloses, Romney no fa res més que posar el focus de la càmera en la desigualtat, que és un concepte proscrit en el discurs republicà, i munició per a "mitjans liberals". És el senyal més gran d'humanitat d'un candidat fred: dóna-li un micròfon molta estona i es fica en un embolic, com tothom. Per això, als discursos de victòria de les nits de primàries ja fa servir el teleprompter .

A la Casa Blanca van prenent notes de les relliscades de Romney, mentre observen amb la respiració continguda com lentament, molt lentament, la recuperació econòmica ja és una brisa que impulsa el velam d'Obama. Al gener s'ha creat més ocupació que al desembre i la taxa d'atur ha baixat del 8,5% al 8,3%. Fem números: des que Obama és president, els Estats Units han perdut 4,6 milions de llocs de treball i n'han creat 3,5. Per arribar a les eleccions havent recuperat tota l'ocupació destruïda, caldria que cada mes fins a l'octubre es creessin almenys 130.000 llocs de treball.

Amèrica s'evadeix

Aquesta nit, però, el país s'oblidarà per unes hores de l'atur i de les amenaces de l'Iran, i s'asseurà davant la tele per veure la Super Bowl, la final de la lliga de futbol americà, que disputaran dos grans equips: els Giants de Nova York i els Patriots de Foxborough (Massachusetts), a la pràctica l'equip de Boston.

El ritual està a punt: Kelly Clarkson, guanyadora de la primera American idol el 2002, cantarà l'himne nacional, Madonna actuarà al descans, pels anuncis de 30 segons arribaran a pagar-se fins a 4 milions de dòlars, Obama donarà a conèixer la llista de convidats que veuran el partit amb ell al teatre de la Casa Blanca entre nachos , guacamole i pizzes. I ahir, al súper de casa, l'oferta de salses i cerveses per acompanyar-ho marejava. Aquest cap de setmana, segur que augmenta el consum.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT