Publicitat
Publicitat

El PSC fa costat al Govern en la demanda del finançament íntegre

Geli respon que el seu successor és "còmplice" del dèficit actual

Boi Ruiz, com a conseller, denuncia el dèficit generat pel tripartit en Salut, però la seva predecessora li recorda que abans, com a president de la patronal del sector, li criticava les mesures d'austeritat.

Marina Geli, consellera de Salut entre 2003 i 2010, no està disposada a acceptar lliçons d'austeritat del seu successor en el càrrec, Boi Ruiz, qui li critica el dèficit que ha heretat i que l'obligaria, assegura, a aplicar una tisorada del 10% en la despesa del departament. La dirigent socialista es va mostrar sorpresa perquè Ruiz, en el seu anterior càrrec de president de la Unió Catalana d'Hospitals, la patronal del sector, va avalar les seves polítiques i tan sols li va criticar els dos últims pressupostos, precisament per massa austers. "Criticar el passat és criticar-se a ell", afirma Geli.

L'anterior i l'actual titulars de la cartera de Salut coincidien en el consell de direcció del Servei Català de la Salut, un espai en què sindicats, patronal i administracions d'àmbit nacional, comarcal i local debatien i aprovaven els comptes i les polítiques de l'òrgan que ha de garantir l'assistència sanitària al país. Segons explica Geli a l'ARA, aquesta concertació és un element clau i característic de la política sanitària catalana, i la presència directa de Ruiz demostraria que era "totalment coneixedor i part de l'anterior projecte". Com a president de la patronal catalana, va votar a favor de tots els pressupostos, excepte dels dos últims, ja que, segons l'exconsellera, "no es va voler fer responsable de la reducció de pressupost" que el tripartit ja estava aplicant i denunciava que els comptes eren "insuficients". El considera, per tant, "còmplice" de la situació actual.

Davant els atacs de Ruiz, Geli li reclama "una mica de rigor", ja que afirma igualment que els 850 milions de dèficit que reconeix a la sanitat catalana provenen íntegrament de la despesa en farmàcia i productes sanitaris, unes partides en què també es van excedir els hospitals i centres concertats integrats en la patronal que ell dirigia. A més, recorda sovint que ella es va trobar amb un dèficit de 1.850 milions heretat dels governs de CiU quan el 2003 va arribar al departament.

Acomiadaments al sector?

En línia amb el discurs del PSC, Geli va denunciar que "les dues excuses" de Ruiz per justificar les retallades són "l'anterior Govern i Madrid", on, de fet, l'exconsellera ja va reclamar un pacte amb l'executiu central i les altres comunitats autònomes per sanejar la sanitat. Ara, però, desconeix quines reivindicacions té, en aquest sentit, el seu successor. "Que diguin el que volen fer i quins projectes volen tocar", reclama Geli, que desconfia que es pugui reduir la despesa més del 4% que va preveure el tripartit en els seus últims plans d'austeritat sense perjudicar la qualitat del servei. La dirigent socialista tem que el Govern planegi "treure prestacions o deixar de fer coses" o prepari expedients de regulació d'ocupació entre els professionals de la salut. Per evitar l'actual "desconcert", aposta per un pacte social amb representants del sector per acordar com "es pot passar el 2011".

Sigui com sigui, l'executiu català es va reafirmar en què la tisorada no serà superior al 10%. El seu portaveu, Francesc Homs, va informar ahir que han decidit "plantar-se" davant les exigències "inacceptables" del govern espanyol d'incrementar la retallada fins al 22%. "Qui viu clarament per sobre de les seves possibilitats és aquesta Espanya que ens ho impedeix i ens ho nega tot", va denunciar, amb la qual fa dos mesos que negocien de manera "discreta" però que "arriba un punt en què s'ha de dir prou". De fet, la conselleria d'Economia va confirmar que Madrid els ha comunicat formalment que no pagarà les quantitats que reclamen i els ha demanat que redoblin els esforços per complir l'objectiu de dèficit de l'1,3%.

Homs es va mostrar optimista i va assegurar que Catalunya "és un país prou fort" i que el Govern se sent "prou fort" per plantar-se. I té el suport de tota la resta de forces polítiques -també del PP i de Ciutadans-, que ahir es van situar al costat de l'executiu català per impedir una retallada més important que la prevista, reclamar els ingressos que consideren que el finançament actual garanteix i impedir qualsevol maquillatge dels comptes.

El PSC nega pressions de Madrid

Tanmateix, el PSC va desacreditar el Govern i va negar cap pressió de l'executiu espanyol per augmentar els esforços d'austeritat. "Ningú no està obligant a ningú a fer retallades de més d'un 10% o un 20%. S'ho estan inventant. No és veritat", va assegurar el president del seu grup parlamentari, Joaquim Nadal. Els socialistes ho consideren una estratègia "intolerable" de CiU per "justificar unes retallades mal plantejades, mal prioritzades i mal explicades". Això no va evitar que se situessin "al costat del Govern" per reclamar el finançament íntegre i li van aconsellar incloure aquests ingressos en els pròxims pressupostos de la Generalitat, tant si estan lligats com si no. Si al final no s'abonessin, "l'increment del dèficit que en resultaria seria responsabilitat exclusiva de l'Estat", va sentenciar el portaveu del PSC, Miquel Iceta.

Els socialistes catalans volen negar qualsevol relació dels seus socis espanyols amb les retallades del Govern, ja que la denúncia d'aquests ajustos serà l'element clau de la campanya del 22-M, però el cert és que cap membre de l'executiu de Zapatero ha sortit a desmentir les acusacions de CiU. Per contra, els alcaldes del consell comarcal del Baix Llobregat -la majoria, del PSC- han aprovat una declaració en què insten el Govern a "mantenir" l'exigència a Madrid per rebre tots els ingressos previstos pel sistema de finançament vigent, un suport inesperat a Artur Mas en el seu estira-i-arronsa amb Zapatero.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT