El matrimoni com a forma d'ascensió social és un fet tan antic com la pròpia institució. Casar-se amb algú que té una bona posició no implica només poder viure de les rendes econòmiques de la parella sinó que ens pot aplanar el camí per a les nostres pròpies iniciatives. És el que en castellà es coneix popularment com a braguetazo .
La història n'està ben farcida, de casaments per interès, però no suposen sempre un camí cap a l'èxit sinó que de vegades les expectatives es trunquen i acaben posant en evidència la situació del que ha utilitzat el matrimoni com a ascensor social.
La caiguda pot ser dramàtica i en el descens es pot arrossegar la parella i fins i tot la família que havia servit de trampolí.
Recel cap al nou membre
Per això els líders de dinasties poderoses acostumen a mirar amb recel l'entrada d'elements forans al clan. "L'extensió dels beneficis d'una família a algú que no comparteix la mateixa sang desperta suspicàcies", explica Antoni Vidal Teixidó, advocat expert en mediació familiar. Sobretot si la decisió no depèn dels responsables del patrimoni sinó de la voluntat afectiva d'algun dels familiars.
En aquest sentit la figura del gendre és prototípica. Si bé a la cultura popular no té la presència de la sogra, diana d'ires i acudits, també ha assolit certa presència simbòlica. La més que previsible imputació d'Iñaki Urdangarin per malversació i apropiació indeguda de fons públics estén l'ombra de la corrupció sobre la casa reial i retreu l'imaginari a altres gendres il·lustres del país.
Cristóbal Martínez-Bordiú, el marquès de Villaverde, va ser el yernísimo de Franco i es va servir d'aquest estatus per assolir els estrats més elevats de la societat franquista. Es va casar amb l'única filla del dictador, Carmen Franco y Polo. El yernísimo , un andalús amb vocació de cirurgià playboy , va acabar dirigint un hospital malgrat no estar dotat per a l'exercici de la cirurgia. A més, va ser membre del consell d'administració d'almenys un desena d'empreses.
Tot i que el seu nom es va vincular a un tèrbol negoci d'importació de motos, la família Franco era òbviament intocable.
Però els problemes amb gendres incòmodes no se circumscriuen només a la reialesa ni a les classes dirigents. Com explica l'advocat Vidal Teixidó, els conflictes són molt habituals en famílies empresarials. "Sigui perquè el gendre o la jove desperta enveges perquè l'han enxufat, sigui per la influència sobre les decisions de la seva parella o sigui perquè té més aspiracions de les que li pertoquen", el gendre o la jove pot ser una font important de problemes.
Empreses que veten el gendre
Per això, explica, existeixen protocols d'actuació familiar que estableixen condicions per limitar l'accés a l'empresa. "Nosaltres recomanem formalitzar un document d'aquest tipus per preveure possibles conflictes futurs", explica Vidal Teixidó. De fet, grans famílies empresarials catalanes com Codorniu funcionen amb protocols similars.
Això no obstant, de vegades ni les limitacions poden impedir que la família ocupi les primeres planes dels diaris. Malgrat no treballar en l'empresa del clan, el nom de Lluís Corominas, gendre de la família Tous, fa anys que surt a les seccions judicials perquè en l'exercici de la seva feina de vigilant de seguretat de la urbanització on resideix la família va matar per l'esquena un atracador.
El creador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, ja va alertar en els seus estudis del perill que comportava la introducció al nucli familiar de persones que no tenen la mateixa sang. A Tòtem i tabú explica que a les illes Salomó quan un gendre es troba amb la seva sogra ell ha de fingir que no la coneix i ha de córrer tan ràpid com pugui per amagar-se.
"Més d'un europeu se sentiria inclinat a veure un acte d'alta saviesa en les prohibicions imposades pels pobles salvatges a les relacions entre dues persones de parentesc tan pròxim", conclou Freud.
Qui és qui: els gendres il·lustres
Marquès de Villaverde
Cristóbal Martínez-Bordiú es va casar amb l'única filla de Franco, Carmen Franco y Polo. Van tenir 7 fills. El matrimoni li va donar rellevància social durant la dictadura i es va guanyar el sobrenom del yernísimo . Cirurgià de professió, és conegut per practicar el primer trasplantament de cor a Espanya. La seva ineptitud mèdica era vox populi ,així com la seva vinculació en casos de corrupció. Ja en democràcia se'l va suspendre de sou i feina.
Lluís Corominas
Casat amb Alba Tous, la seva biografia es va truncar el 9 de desembre del 2006. Exercint de cap de seguretat de la família va matar un assaltant que era als voltants de la residència Tous. Absolt per un jurat popular, la fiscalia ha recorregut la sentència.
El judici es va celebrar el 2011, quatre anys i mig després dels fets, i va aixecar molta expectació. L'acusació particular demanava 14 anys de presó.
Iñaki Urdangarin
Exesportista d'elit i jugador durant 14 temporades de l'equip d'handbol del Barça, es va casar amb la infanta Cristina el 1997 i se li va assignar el títol de duc consort de Palma. Presumptament implicat en casos de malversació i apropiació indeguda de fons públics a través de l'Instituto Nóos. La família reial l'ha apartat dels actes oficials per comportament "no exemplar". La seva estàtua de cera també ha estat retirada.
Ernest de Hannover
Membre de l'aristocràcia alemanya, cap de la casa de Hannover, es va casar amb Carolina de Mònaco, amb qui té una filla, i de la qual viu separat. Escàndols relacionats amb la propensió que té a l'alcohol i diversos enfrontaments violents amb la premsa l'han fet un dels objectius de les revistes del cor. Els seus excessos han causat alguns problemes a la seva família política, els Grimaldi. Va ser acusat d'assalt i se'l va fotografiar orinant a la via pública.
Alejandro Agag
Casat en una boda gairebé d'estat amb Ana Aznar Botella, des d'aleshores la seva carrera ha estat meteòrica. Ha estat secretari general del Partit Popular Europeu, ha tingut un alt càrrec al Banc Portuguès de Negocis i, amic de Flavio Briatore i Silvio Berlusconi, ha assolit els cims dels grans negocis. Està molt vinculat a la F1. El 2009 el seu nom es va veure embolicat en la trama de corrupció Gürtel. El cervell, Francisco Correa, era amic seu.
Comte Ciano
Casat amb Edda Mussolini, filla del dictador italià, va arribar a ministre d'Afers Estrangers de la Itàlia feixista del 1936 al 1943. Aquest matrimoni li va permetre acumular poder i riquesa. Va posar en dubte l'aliança germano-italiana a la II Guerra Mundial i va votar a favor de la destitució de Mussolini l'any 1943. Després de ser alliberat pels nazis el Duce el va acabar afusellant per haver encapçalat una conspiració per destronar-lo.
