Publicitat
Publicitat

SUCCESSOS

Un nou crim a Terrassa eleva a 15 el nombre de morts violentes en els primers 30 dies de l'any

Gener negre: un homicidi cada dos dies

L'homicidi ahir d'un veí de Terrassa eleva a 15 les morts d'aquest any, una cada dos dies. Les xifres activen les alertes però els experts creuen que és aviat per extreure'n conclusions.

Quinze morts violentes aquest any, o el que és el mateix, un homicidi cada dos dies. Els experts eviten extreure conclusions precipitades que expliquin aquest augment de les morts violentes en els últims dies i recorden que hi influeixen múltiples factors. "Són necessàries sèries llargues de temps per detectar tendències. El període mínim per valorar-ho ha de ser d'un any", diu Josep Maria Tamarit, director del programa de criminologia de la UOC. En la mateixa línia, el criminòleg i escriptor Vicente Garrido, que acaba de publicar la novel·la Crímenes exquisitos (Ediciones Versátil), considera que en criminologia l'acumulació de dades en un termini curt pot ser "capritxosa". "Ens falta perspectiva per saber si la tendència es confirma", avisa.

"Tots aquests crims responen, evidentment, a circumstàncies molt concretes, que no és possible prevenir", diu Tamarit. "No hi ha un factor únic, s'ha d'analitzar des d'un punt de vista molt ampli", assegura Narcís Bardalet, director de l'Institut de Medicina Legal de Girona.

Una societat més violenta

"Els nostres avis es van acostumar a la misèria de la postguerra, al patiment; els nostres pares es van acostumar a la droga, a la sida i les morts per la droga. Nosaltres ens hem d'acostumar a la violència, i els nostres fills s'acostumaran a la soledat", diu Bardalet, que assegura que cada cop hi ha més agressivitat, la gent està més crispada i és més competitiva. La desigualtat és, segons Garrido, un altre dels aspectes fonamentals: "No hi ha una relació directa entre la pobresa i la violència, però sí entre la violència i les desigualtats socials. L'Estat ha patit canvis socials molt bruscos, tot i que encara és massa aviat per treure'n conclusions", assegura.

Els experts creuen, però, que és molt difícil demostrar que un crim cridi un altre crim. Tant Tamarit com Bardalet coincideixen a l'hora d'afirmar que aquest "efecte crida" és més habitual en els suïcidis.

Violència i crisi

"La situació de crisi que vivim hi afecta. No és una causa única, però l'atur, els conflictes laborals, etc. generen agressivitat", considera Bardalet. Els problemes econòmics, a més, poden ser un factor important en els casos de violència masclista. "La situació econòmica sí que pot generar tensió en una parella i pot ser un dels factors, entre molts altres, que generin més risc", diu Tamarit. Garrido va un pas més lluny i considera que, amb la falta de recursos econòmics, determinades persones veuen alterades les xarxes de protecció i de referència i queden en situació de marginació. "Aquestes persones que ja tenien un equilibri emocional precari, poden traspassar la frontera i tenir comportaments violents", conclou. Tot i així, Tamarit recorda que la taxa d'homicidis a Catalunya és "molt baixa" si es compara a escala internacional i està molt per sota, per exemple, de la dels suïcidis. "Quan ens movem amb xifres tan baixes es fa difícil treure conclusions".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT