BARCELONAEn la llengua pròpia dels indis que hi habitaven, Massachusetts vol dir "prop del gran pujol". No és aquesta la metàfora que buscava Mas quan va posar aquest estat nord-americà com a referent a seguir en l'últim congrés de CDC. Tot i ser el bressol de la independència nord-americana, el que interessa sobretot a Mas és la capacitat de l'estat de Boston per impulsar un model econòmic innovador de cara al futur que permeti que Catalunya surti de la crisi.
El president de la Generalitat s'hi va referir en el marc d'uns futurs Estats Units d'Europa, en què els catalans serien com Massachusetts, és a dir, un estat desenvolupat que inverteix en recerca. Però si no s'aconseguís aquesta visualització d'una Europa unida, Mas va insistir que Catalunya no ha de renunciar a aquestes estructures d'estat. Alguns dels debats que es plantegen actualment a Catalunya i a Massachusetts són similars. El de la marihuana se l'estalvien perquè és legal des del 2008, però el del joc el compartim. Mentre la Generalitat ha enviat a Las Vegas aquest cap de setmana el conseller de Territori i Sostenibiliat, Lluís Recoder, a negociar amb Sheldon Adelson, les autoritats de Boston tenen obert des del mes de febrer una discussió sobre si accepten o no la instal·lació d'un macrocomplex de joc a la ciutat.
La recepta del governador de Massachusetts, el demòcrata Deval Patrick, per crear ocupació i rellançar l'economia es basa en tres pilars: invertir més en educació pública, suport a les indústries basades en la innovació -amb especial atenció a les dedicades a l'energia solar- i reforçar les infraestructures per adequar-les al segle XXI. Però ell parteix d'una taxa d'atur del 6,9%, mentre que a Catalunya és del 20%.
El president Mas té previst fer un viatge oficial al mes de juny a Boston per assistir a una fira biomèdica en què participaran una cinquantena d'empresaris catalans. Posteriorment, al juliol, hi anirà també l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. L'Ajuntament té una relació fluida amb Boston des que governa CiU. L'equip de Trias ja va contactar amb les autoritats de la capital de Massachusetts fa 7 anys, de la mà de l'actual tinent d'alcalde Antoni Vives, molt abans que CiU aconseguís l'alcaldia. Concretament, es van posar en contacte amb el MIT per desenvolupar conjuntament la teoria d'un nou model que permetés tornar la producció a les ciutats amb indústries del coneixement. Vives explica que actualment a Barcelona s'hi "desenvolupa el model de laboratoris de fabricació", des d'un centre que està ubicat a la seu de l'Institut d'Arquitectura Avançada, per "regenerar" l'economia de la ciutat.
L'objectiu, segons explica el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, és que Barcelona esdevingui "autosuficient en el que necessita" i a la vegada sigui capaç d'"intercanviar intel·ligència". El consistori està impulsant dos laboratoris de fabricació: un a Ciutat Meridiana, orientat a la sostenibilitat, impulsat pels veïns, i el segon a les Corts, dedicat a la solució dels problemes dels discapacitats. Naturalment, Vives veu "molt encertat" seguir el model de Massachusetts: "És el camí a seguir, sens dubte".
