LondresPer un dia, oblidem el context de crisi i les retallades al Regne Unit. Londres es vesteix de gala i tira la casa per la finestra per celebrar "el casament" britànic de la dècada. No es casa el successor directe a la corona, però la festa reuneix tots els honors. El govern de David Cameron ha declarat dia festiu i se'n va de boda reial. Bé, no tots els polítics britànics: com que no es tracta d'un casament d'estat els nuvis han pogut prescindir d'algunes eminències per raons de protocol.
El príncep Guillem i Kate Middleton van dir des d'un principi que volien un casament solemne però sense extravagància, d'acord amb els temps que corren. Tot i així, garantir el benestar de 1.900 convidats VIP no és barat. De fet, serà l'esdeveniment més car de la història del país en termes de seguretat. Segons els encarregats principals, la Metropolitan Police, el cost mínim serà de 22 milions d'euros. El cost esgarrifa, sobretot si es té en compte que el G-20 de Londres el 2009 va costar 8,3 milions, o que el casament de Carles i Diana el 1981 va sortir per l'equivalent a 13,5 milions d'avui en dia.
No és un casament d'estat, és un casament reial
Els officials a St. James Palace han volgut deixar clar que malgrat el gran interès d'arreu del món, es tracta d'un casament privat i no pas d'una ocasió d'estat. El príncep Guillem no és l'hereu immediat al tron, sinó que li caldrà esperar tanda després del seu pare, el príncep Carles. Per tant, el protocol a seguir per aquestes núpcies no és el mateix que es va seguir durant el casament amb Diana. Però un casament reial sempre és llaminer, sobretot quan els nuvis són joves i la monarquia en qüestió és la britànica, ja que el del 1981 ha projectat una ombra molt llarga. No es pot dubtar que el desplegament logístic i mediàtic sí que és en proporció al d'un hereu a la corona, i això potser s'explica perquè més enllà de l'actual culte a la celebritat, a mesura que van passant els anys també augmenta la incertesa sobre la posició del príncep Carles.
Oficialment res ha posat en entredit que, quan li arribi el torn, ell és el successor de la reina Isabel. Però en un sentit moral -el fallit i tràgic matrimoni amb Diana; el subseqüent enllaç amb Camil·la, la seva eterna amant d'origen catòlic- i pràctic -ja té 62 anys, gairebé l'edat de jubilar-se, tot i que en l'ofici de rei és diferent-. Durant els últims anys la monarquia britànica ha passat per una de les pitjors crisis de la seva llarga història, amb la majoria dels seus membres afectats per divorcis, escàndols sexuals, acusacions de corrupció i greus ficades de pota en general. Quan una parella jove, amb un passat net i amb la capacitat per tornar a engrescar el públic apareix a l'horitzó, la temptació de saltar-se un esglaó i començar de nou ha de ser forta.
El dilema del protocol i la llista de convidats
Potser és el punt que fins ara ha aixecat més polseguera. Al principi era senzill -familiars i amics més algun convidat de compromís-, però, com era previsible, han sorgit complicacions. Òbviament hi haurà el bo i millor de la reialesa britànica, més la crema de la reialesa europea i d'arreu del món. També s'han convidat tots els Middleton (la tieta Sarah Ferguson no ha estat convidada), fins i tot el tiet de Kate, que va protagonitzar un escàndol anys enrere per intentar passar droga a un periodista encobert, i les exparelles dels nuvis.
En l'àmbit polític, com que no es tracta d'una ocasió d'estat, el protocol estipula que no cal convidar tots els antics caps de govern. Els antics primers ministres Tony Blair i Gordon Brown, laboristes tots dos, lluiran per la seva absència. En canvi, sí que s'ha convidat al casament Margaret Thatcher.
Les revoltes àrabs esquitxen l'enllaç
No s'han convidat dignataris fora de la Commonweath, com ara els Obama. A qui sí que s'havia convidat era l'ambaixador de Síria a Londres. Però després de la violenta repressió dels manifestants contra el règim de Baixar al-Assad, a l'últim moment es va considerar que la seva presència seria "inapropiada", segons fonts oficials. La retirada de la invitació va ser qualificada de "desconcertant i desagradable" per l'ambaixador. Un altre pas en fals ha estat la invitació de l'ambaixador de Bahrain al Regne U nit, acusat de tortures quan era cap dels serveis secrets del país. Tampoc no s'espera que aparegui a la boda l'ambaixador de Líbia a Londres.
Seguretat i moltes detencions preventives
Qualsevol individu amb la intenció d'expressar-se en contra de la monarquia serà persona non grata al centre de la capital. Scotland Yard ha dit que no permetrà cap disturbi durant el casament, i que posarà 5.000 agents als carrers i hi haurà policies secrets infiltrats entre la multitud. També compten amb el suport de l'exèrcit. Fins i tot pancartes que en altres circumstàncies podrien ser acceptables seran retirades immediatament. D'altra banda, 60 persones que van ser arrestades en manifestacions recents tenen prohibit ser a Londres aquest divendres, mentre que els dos grups antimonarquia més importants no tenen permís per manifestar-se.
De Canadà a Austràlia, un regne on no es pon el sol
El casament reial ha causat especial sensació a tots els països que tenen la reina Isabel com a monarca. Això inclou Austràlia, on s'ha cancel·lat una comèdia que parodiava les núpcies i que podria haver incomodat la primera ministra, Julia Gillard, que ho veurà tot de primera mà acompanyada pel seu company sentimental. Al Canadà fins i tot han fet una tirada de monedes especials per a col·leccionistes, una peça de 20 dòlars canadencs amb una pedra blava per simbolitzar l'anell de compromís de Kate.
