Publicitat
Publicitat

Els països del Golf envien tropes militars a Bahrain

Les revoltes de Tunísia i Egipte queden lluny. A Líbia l'exèrcit de Gaddafi està esclafant els que demanen un canvi de règim amb un bany de sang. I a Bahrain també serà un exèrcit el que s'ocuparà de reprimir les peticions d'una reforma política en profunditat de la monarquia sunnita que controla el país. Però com que Bahrain no se'n surt tot sol, ahir van arribar reforços provinents de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. L'oposició xiïta promou ara la resistència contra el que qualifica d'"ocupació estrangera".

Més d'un miler de soldats saudites són des d'ahir a Bahrain "per ajudar a protegir la seguretat dels ciutadans, dels habitants i de les infraestructures vitals", va anunciar en un comunicat oficial el govern de l'Aràbia Saudita. Per la seva banda, els Emirats Àrabs Units han enviat al voltant de 500 policies "per ajudar les autoritats a restablir l'ordre", segons el ministeri d'Afers Estrangers dels Emirats.

El mateix rei Hamad de Bahrain, que governa el país, va demanar reforços als seus col·legues del Golf, que veuen amb preocupació un possible efecte contagi de les revoltes al món àrab als seus països.

Una declaració de guerra

Però lluny de calmar els ànims dels opositors, l'entrada de forces estrangeres els ha posat en peu de guerra. "El poble de Bahrain afronta un perill real, el d'una guerra contra els ciutadans sense una declaració de guerra", van dir els grups xiïtes que reclamen conjuntament un canvi polític al país. Segons ells, "l'entrada de qualsevol soldat o vehicle militar a l'espai terrestre, aeri o marítim de Bahrain és una ocupació flagrant".

El desplegament de tropes estrangeres a Bahrain arriba després d'una intensificació de les mobilitzacions dels opositors que bloquegen des de dilluns l'accés al centre de Manamah, la capital, on hi ha els centres de decisió política i econòmica del país. Les protestes ja fa un mes que duren en un país on, a la revolta, s'hi afegeix una lluita entre la minoria sunnita, que controlen el govern, i la majoria xiïta, que se sent totalment discriminada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT