El 25 de juny farà vint anys que Croàcia va proclamar la independència en un referèndum. L'atac de l'Exèrcit Popular Iugoslau dirigit des de Belgrad va seguir immediatament aquella proclamació i va sumir el país en una crua guerra que va acabar el 1995 amb l'operació Oluja (Tempesta). El cap d'aquella operació militar va ser el general Ante Gotovina, designat pel seu amic Franjo Tudjman, aleshores president de Croàcia. La Tempesta va determinar el final de la guerra a Croàcia i a Bòsnia, però va arremetre també contra la població sèrbia de la Krajina, la regió croata de majoria sèrbia on els líders locals havien proclamat la Republika Srpska.
La pista de Gotovina es perd l'any 2001, quan el TPI fa pública la seva inculpació. La justícia internacional va acusar Zagreb i també el Vaticà d'amagar-lo. Fins i tot França va haver de donar explicacions, ja que Gotovina havia obtingut la nacionalitat francesa després del seu pas per la legió estrangera als anys 70. Amb la legió havia estat al Txad, on es va fer una ferida al cap de la qual es va recuperar a les Canàries, precisament on va ser arrestat al desembre del 2005.
Gotovina va entrenar als anys 80 grups paramilitars al Brasil, Guatemala, el Paraguai, Colòmbia i l'Argentina -per això parla castellà-. Els que el coneixen, el descriuen com un soldat altiu i arrogant que no tem la mort i perd el cap per les dones. Fill d'un pescador, va marxar de casa i del país als 16 anys i es va enrolar com a mariner. El 1983, mentre feia de guarda de seguretat a França, se'l va acusar d'un atracament i va ser un any a la presó. Llavors sovintejava cercles d'extrema dreta i es diu que va tenir contactes amb Jean Marie Le Pen. El 1991 quan va començar la guerra, Gotovina va tornar a Croàcia i va iniciar una carrera militar fulgurant que el va fer ascendir a general després de passar pel front a Bòsnia. El seu arrest va aplanar el camí de Croàcia cap a la UE, però les autoritats de Zagreb defensen encara que és innocent.
