El Govern amenaça d'incomplir el Dèficit si ZP no paga

Barcelona.El conseller d'Economia fa dos mesos que negocia amb el govern espanyol el pla de reequilibri econòmic de la Generalitat, però les posicions pel que fa a l'aportació de Madrid a les arques catalanes estan enrocades malgrat que la reunió del 7 de febrer entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero semblava que havia encarrilat les coses. Res més lluny de la realitat.

Mas-Colell va esclatar ahir i va ser clar: o Madrid aporta el que se li reclama -inclòs el compliment íntegre del sistema de finançament vigent- o li serà impossible complir l'objectiu de dèficit que se li exigeix per al 2011, de l'1,3% del PIB. Segons va revelar en una entrevista a RAC 1, però, Zapatero li demana retallar un 22% el pressupost perquè no pensa pagar. Pel conseller és un requeriment "inviable", fins al punt que entén la petició com una "invitació a maquillar els números". Unes trampes que ell no pensa acceptar.

En la seva proposta inicial, el Govern estava disposat a reduir fins a 2.600 milions el pressupost -un 10%-, una retallada que ja ha provocat crítiques i mobilitzacions, però Madrid li reclama ara que estalviï 3.230 milions més, una xifra "no negociable". Aquesta diferència rau en l'estira-i-arronsa respecte als ingressos que reclama la Generalitat.

Mas ja va admetre, dies després de reunir-se amb Zapatero, que el seu homòleg volia més retallades. Ell va assegurar, però, que la petició quedaria en no-res i es va mostrar confiat que l'Estat pagués per no atiar el conflicte amb Catalunya. El president català confiava que, a més de permetre-li assumir més deute (això ho ha fet), traspassaria la titularitat d'hospitals i altres immobles per hipotecar (1.200 milons), pagaria els 1.350 milions del fons de competitivitat del finançament i abonaria també els 760 milions pendents del compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre infraestructures. Aquesta última quantitat està compromesa, però no hi ha data de pagament. En campanya autonòmica i municipal a tot Espanya, Zapatero no està per a gestos amb Catalunya.

Donar pistes en campanya

Mas-Colell no vol ni retallar més del 10% ni maquillar els números, i més tenint en compte que haurà de donar pistes en plena campanya del 22-M, ja que CiU va pactar amb el PP una resolució comprometent-se a presentar les línies del pressupost abans del 30 d'abril. Se n'escaparà tant com pugui i concentrarà esforços en la batalla amb Madrid just després de les municipals (els pressupostos són per al juny) però li serà impossible desentendre-se'n.

"Estem en una situació molt complexa", va admetre Mas-Colell, que subratlla les dificultats que ja suposa reduir un 10% i reclama a Zapatero que "aquests esforços siguin també per part seva". El conseller, a més, va assegurar que la culpa del dèficit és de l'Estat, que "no ha fet els deures" en tasques com la reducció de l'atur, que ara comporta 35.000 milions en compensacions a desocupats. Just el contrari del que va fer ahir Zapatero, acusant autonomies i ajuntaments de gran part del dèficit, també de l'Estat.

Malgrat que era el primer cop que Mas-Colell xifrava la retallada que vol Madrid -un 22%-, el conflicte fa setmanes que s'arrossega. Ara ja ha deixat clar que no aplicarà més tisorades impopulars i s'ha plantat. El missatge és: "Si volen que la Generalitat compleixi, el camí és el pla de reequilibri i l'austeritat i els ingressos que s'hi preveuen".

També va rebre el PSC, ja que el conseller va criticar que qui exigeix austeritat al Govern "és el mateix partit [el PSOE] que aquí ens diu que retallem molt". Mas s'hi va referir implícitament en una visita institucional a Reus, feu socialista, on va demanar "lleialtat institucional i voluntat d'ajudar-se més enllà de les sigles polítiques" en moments de crisi. Ell també reclama al PSC i al PSOE suport mutu.

Els socialistes, lluny de considerar-se en contradicció, van carregar sense miraments contra Mas-Colell instant-lo a fer pública la retallada i a concretar i no buscar sempre els culpables a Madrid. El portaveu a Madrid, Francesc Vallès, va titllar les seves paraules d'"indignes, increïbles i intolerables".

Balances fiscals traïdores?

I al fons del debat, el model de finançament. Mas vol acordar amb el proper govern estatal un pacte fiscal en la línia del concert. CiU i ERC esperen que la negociació es vegi reforçada per la moció que dimarts va aprovar el Congrés a instàncies dels republicans. Segons el text, les balances fiscals del 2009 s'hauran de fer públiques aquesta tardor. Les últimes, de l'any 2005, situaven el dèficit fiscal català a prop del 9%.

Ara el resultat podria oferir sorpreses i ser bastant inferior. Els socialistes, que han donat suport a fer-les públiques cada tres anys, auguren que l'impacte del nou finançament, que va entrar en vigor el 2009, i els efectes de la crisi econòmica, que han afectat molt el dinamisme de l'economia catalana, reduiran de manera significativa el dèficit fiscal.