Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

El Parlament pretén aprovar a finals del 2012 la nova llei de la ciència catalana

El Govern blindarà la recerca de les retallades de l'Estat

Davant les retallades anunciades per l'executiu del PP, el Govern vol preservar el model de recerca català. Per això concretarà una llei de ciència pròpia, que garanteixi una estabilitat pressupostària.

Tothom hi coincideix: en temps de crisi cal apostar per la recerca i la innovació. França i Alemanya han augmentat la inversió en recerca. Europa ha incrementat els diners dedicats a finançar projectes. Mentrestant, el govern espanyol ja ha anunciat que retallarà els diners dedicats a ciència en més de 600 milions d'euros, cosa que suposa una reducció d'un 8,6 % del pressupost total per a la recerca. Davant d'això, 26.263 científics -entre els quals sis premis Nobel- han signat la Carta Oberta per la Ciència, que avui entregaran a la Moncloa. Protesten fermament contra les retallades dels últims tres anys: un 30% acumulat, segons el document.

Molts dels signants són científics catalans. Bona part d'aquests professionals estan vinculats als 21 centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Catalunya. Es tracta dels centres de recerca que més depenen dels diners del govern central. Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) del CSIC-IRTA-UAB, explica que perilla la gent més jove, ja que no sortiran noves convocatòries i no hi haurà recursos per poder contractar.

Actualment, aproximadament el 40% de la recerca a Catalunya es finança amb diners de la Generalitat, explica Josep M. Martorell, director general de Recerca. Un 30% ve de fons europeus i un 30% més del Plan Nacional. Davant les retallades del PP, Catalunya ha anunciat que vol "blindar" el model de recerca amb una llei de ciència pròpia que es pretén portar al Parlament abans d'acabar el 2012. Ho va anunciar ahir Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca. Així quedarien garantides les partides de la Generalitat per impulsar un model menys dependent dels fons estatals.

Repartiment just

Castellà va criticar ahir les retallades previstes pel govern espanyol. "Són preocupants", va dir. "Si les tiren endavant, serà important prioritzar els recursos en què la productivitat sigui més elevada. No es poden redistribuir amb criteris poblacionals, sinó en termes competitius, i Catalunya és una de les comunitats més competitives", va expressar el secretari d'Universitats i Recerca.

En ciència, la competitivitat es mesura pels resultats científics que es publiquen i pels diners en forma d'ajuts i beques que es mobilitzen. Els científics dels centres catalans son autors del 28,5% dels articles científics que es produeixen a l'Estat. També són els que més diners europeus aconsegueixen. Més de la meitat dels diners de les convocatòries ERC -beques d'excel·lència de la Unió Europea (UE)- els han guanyat científics de Catalunya. I han aconseguit atreure el 28,9% dels recursos que el setè programa marc de la UE ha donat a Espanya.

El model català de recerca el va impulsar l'any 2000 Andreu Mas-Colell, quan es van crear els centres de recerca catalans i el Pacte Nacional de Recerca, que va establir, entre altres mesures, una injecció de recursos estable i continuada, així com la construcció d'una sèrie d'infraestructures. Una de les intencions era allunyar-se del model funcionarial del CSIC i les universitats. Els centres poden fitxar els millors investigadors sense estar subjectes a rígides convocatòries avaluant-los amb comitès científics internacionals. El model de gestió s'acosta al d'una empresa.

Problemes de finançament

Els 22 parcs científics i tècnics catalans passen per "una situació financera complexa", va reconèixer Castellà, que també va anunciar que s'iniciarà un procés d'avaluació de l'activitat d'aquests centres. Ja ha patit un ERO el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), amb 75 treballadors afectats de 118. La UAB i la UB tenen previstes retallades que afecten docents i investigadors.

Entre els més afectats, hi ha els investigadors contractats pel programa Ramón y Cajal, impulsat pel govern espanyol el 2000 per atreure cervells que havien marxat a l'estranger. Es va crear perquè tornessin. Tots tenen currículums espectaculars: han publicat, han treballat als millors laboratoris de tot el món i ronden els 40 anys. El programa dura 5 anys. Per llei, en acabar se'ls ha de fer un contracte fix. L'any passat només es va contractar el 37% dels investigadors. Els que no tenen contracte van mantenint-se amb partides que els centres esgarrapen d'altres projectes. "Estem tirant per la finestra els recursos que hem dedicat tots aquests anys als nostres relleus", diu Josep Ferrer, exrector de la UPC. Es preveu una nova fuga de cervells.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT