Publicitat
Publicitat

CATALUNYA-ESPANYA

Montoro descarta el control previ dels comptes i aposta per les sancions

El Govern confia que Rajoy pagui els deutes a l'abril

AMadrid, els esmorzars informatius són un bon termòmetre per valorar l'interès social que desperta un determinat polític entre les elits de la capital de l'Estat. Ahir, a la sala on va intervenir el president de la Generalitat, Artur Mas, no hi cabia ni una agulla. I el silenci era dens. Compareixia davant el món empresarial, polític i mediàtic madrileny amb el sí a les retallades de Mariano Rajoy sota el braç. Un comodí que va fer servir per aplanar el camí cap a la Moncloa i exigir al president espanyol que pagui els 759 milions pendents de l'addicional tercera de l'Estatut i posi fil a l'agulla al pacte fiscal.

Les converses entre el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, són constants i "tenen una relació fluida", segons va explicar a aquest diari un portaveu de la conselleria. D'aquests contactes, la Generalitat en treu la conclusió que "les coses van bé" i que Madrid acabarà pagant els deutes a partir de l'abril. És a dir, quan presenti els nous pressupostos i després de les eleccions andaluses del 27 de març.

Abans de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dimarts que ve, Mas-Colell i Montoro es reuniran. La primera trobada del nou executiu del PP amb les comunitats autònomes serà decisiva per collar-les més, endurint les sancions per les que no compleixin els objectius de dèficit -com fa la UE amb els estats- i començant a establir un model autonòmic de dues velocitats: els que fan els deures i els que no.

Autogovern, línia vermella

El Govern treballa amb l'escenari que de moment Mariano Rajoy no pagarà el que deu a Catalunya, com avançava l'ARA fa uns dies, però que cal mantenir activa, discretament, la negociació política per aconseguir-ho quan totes les autonomies circulin pel carril de l'austeritat. Avui, el consell de ministres aprovarà un primer informe que d'entrada descarta el control previ dels pressupostos a les comunitats i aposta per sancions i penalitzacions a posteriori, tot i que ahir hi va haver certa confusió sobre si l'Estat tutelaria aquelles autonomies amb greus problemes de tresoreria . El debat sobre la clau dels diners i els límits de la sobirania -l'autogovern- es col·loca en un primer pla. Mas-Colell ja va avisar ahir que el control previ és "la línia vermella" que no deixaran trepitjar.

Amb aquesta decisió, Mariano Rajoy es decanta per Montoro enfront de Luis de Guindos, aquest més obert a intervenir sense complexos; el segon més propens a la conciliació.

Mas vol estar al capdavant d'aquesta nova Espanya de dos ritmes, i amb un expedient sense taques. Aviat arribaran uns mesos molt moguts. Al PP i al PSOE hi ha veus que assumeixen en públic el fracàs del cafè per a tothom, però l'aire que es respira a Madrid per superar aquest carreró sense sortida té un regust recentralitzador que fins fa poc només predicava obertament Rosa Díez, d'UPyD.

El president català va treure pit del vot a les mesures antidèficit de l'executiu espanyol per "coherència", encara que siguin "impopulars" i un gest difícil d'explicar en alguns àmbits, va admetre. Fins i tot el conseller d'Economia, que havia titllat d'"asfixiant per a Catalunya" l'apujada de l'IRPF ahir va defensar el vot de la seva formació perquè és un augment "per a dos anys".

"O ens ho creiem o això acabarà malament", va dir Mas. L'escoltaven el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz; el president del Congrés, Jesús Posada; i el de Bankia, Rodrigo Rato, artífex de l'estabilitat pressupostària amb Aznar.

Des d'aquest punt de partida, Artur Mas va reclamar a Rajoy que ara compleixi ell. És a dir, que aboni els diners pendents, que no tracti les autonomies com "alumnes" que són culpables de tot sinó com a "part consubstancial de l'Estat", que no es legisli des de Madrid en contra dels interessos de les comunitats i que el PP aturi les crítiques als governs que també prenen mesures antidèficit, com la taxa per pernoctació turística.

Segons va dir, el perquè del vot afirmatiu de CiU al Congrés cal entendre'l així i no pas com un "xantatge" del PP per aprovar els pressupostos a Catalunya. De fet, va recordar que la federació té altres aliats possibles i va deixar caure la possibilitat, de moment remota, d'avançar les eleccions si no troba els suports necessaris.

Un divorci creixent

I un avís al PP: el sí de dimecres és un suport temporal, un "dipòsit a termini que es retira o es renova" i no pas per a quatre anys. Aquesta és la diferència, per Mas, amb el no a la investidura de Rajoy fa només tres setmanes.

En tot cas, la confiança entre Catalunya i Espanya s'ha d'anar construint perquè els ponts estan greument danyats, després de la sentència de l'Estatut. Mas va tornar a alertar del "divorci creixent entre la societat catalana i les institucions espanyoles", però encara amb un bri d'esperança per "reconduir" la parella. Ahir, en un hotel de la financera Castellana de Madrid, va oscil·lar entre la duresa del discurs del 13 de setembre a la Residencia de Estudiantes, quan va dir que ara Catalunya "farà el seu camí", i el federalisme del seu antecessor, José Montilla, quan avisava al PSOE de la "desafecció".

Gairebé confederal, Mas va situar el pacte fiscal com "una de les últimes oportunitats" per refer aquest allunyament, accentuat per un "dèficit fiscal que no podem seguir suportant". Per això, va apostar per intentar crear "un espai de convivència amable" on es respecti la llengua i l'autogovern. Va demanar que ara ningú "s'obsessioni amb la photo finish " i accepti els canvis de fons.

El pacte fiscal serà el gran cavall de la segona meitat de l'any. "Ara potser no hi ha diners. Però n'hi haurà. Si es vol, es pot". Diners i voluntat política.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT