El Govern contraataca avalant el veto al burca
Ni a Lleida ni, d'entrada, en cap espai públic d'arreu del país. Aquesta és la posició del director general d'Immigració, Xavier Bosch, pel que fa al burca. Els arguments bàsics: la seguretat i la convivència.
BarcelonaQuan encara és vigent la suspensió cautelar decretada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'ordenança municipal que prohibia el vel integral en espais públics a Lleida, el director general d'Immigració, Xavier Bosch, es va estrenar ahir en el càrrec afegint un mica més de llenya a la polèmica en posicionar-se a favor de fer extensiva la prohibició del burca i el nicab a tot el país. Bosch va argumentar, en declaracions a RAC 1, que, per motius de seguretat i de facilitar la convivència, "no pot ser que en una societat en què la relació humana és fonamental, una persona vagi amb la cara tapada pel carrer". Bosch, que s'ha pogut acostar a aquesta problemàtica en l'etapa que va viure al Marroc, va apuntar que la prohibició del vel integral és un debat en què intervenen molts factors, que "caldrà analitzar de cara al futur" per establir les bases de la convivència, però que, d'entrada, topa amb arguments molt bàsics com el de la seguretat.
Amb aquest posicionament, doncs, el nou director d'Immigració avala la decisió presa pels ajuntaments que de manera pionera van optar, a l'estiu, per engegar la redacció i posterior aprovació de les ordenances que regulen l'ús del burca en equipaments municipals. Un argument que arriba just quan aquestes ordenances estaven més en la corda fluixa arran de la suspensió dictada pel TSJC i a l'espera d'una sentència sobre el recurs presentat per l'associació musulmana Watani de Lleida.
Bosch, a més, va disculpar la gestió dels ajuntaments en matèria d'immigració pel seu escàs marge de maniobra: "Estan desemparats en el tema de la gestió de la immigració recent i, especialment, de la immigració irregular". I el Govern, a parer seu, entén que el padró "no és la solució" per regular conflictes, perquè el camí "no és deixar fora de la llista els immigrants que es trobin en situació irregular".
Amb l'horitzó de la plena integració, el director general d'Immigració va fer ahir una defensa a ultrança del model d'immersió lingüística català i va qualificar la sentència del Tribunal Suprem que el posa en dubte com un "atemptat contra la convivència futura en aquest país", perquè posa a la corda fluixa una branca "fonamental" per al futur de Catalunya.
