El Govern acata el decret i espera que les caixes aguantin

Barcelona.No serà el Govern qui s'oposi a les noves reformes del sistema financer. Després del comitè executiu d'ahir, el seu portaveu, Francesc Homs, va explicar que el president, Artur Mas, i els consellers creuen que el decret que prepara la ministra d'Economia, Elena Salgado, "no té per què ser dolent" i que estan convençuts que "les caixes catalanes estan en condicions de fer front" als requisits que s'imposaran. És més, el Govern no criticarà la mesura perquè això seria "actuar contra el sistema financer propi del país" en la mesura que perjudicaria "la situació i el clima" actuals.

Aquesta contundent crida a la prudència d'Homs contrasta amb la confrontació que reclamava CiU fa tan sols un any i mig des de l'oposició. Esquerra va ser l'encarregada de recordar a la federació que, quan el govern tripartit va apostar per negociar amb Madrid una aplicació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que respectés el sistema de caixes català, els nacionalistes els van reclamar que portessin directament al Tribunal Constitucional una mesura que, segons asseguraven, envaïa competències de la Generalitat i fins i tot suposava una "Loapa financera". Des del Govern, algunes coses es veuen diferents que des de l'oposició.

Davant d'una mesura que pot tenir unes conseqüències més contundents que el FROB, CiU manté ara unes discretes converses amb Salgado, de qui en defensa els criteris fixats per accedir a més crèdit públic -que inclouen un marge de "flexibilitat"-, i ja assumeix que, malgrat que "a curt termini" les caixes no haurien de patir, viuen una "situació de delicadesa estructural" que els dibuixa un futur incert i delicat.

L'objectiu és la territorialitat

La prioritat de l'executiu de CiU en aquest procés serà garantir que les entitats continuïn tenint la seu a Catalunya, més enllà de la seva naturalesa. Ho va deixar clar el mateix Homs en afirmar que "no és un problema si les caixes es converteixen o no en bancs", sinó que cal "mantenir un sistema financer propi" per al país. La solvència per davant de tot, fins i tot de l'obra social característica de les caixes. "Els dispositius d'estalvis poden dormir tranquils", va voler tranquil·litzar el portaveu del Govern, que per contra va evitar comentar la situació concreta d'entitats com CatalunyaCaixa o Unnim, que a hores d'ara podrien no superar el nou test anunciat per Salgado.

L'oposició catalana a les reformes de Madrid serà feble, ja que el segon i tercer partits del Parlament es van manifestar en la línia del Govern. D'aquesta manera, el PSC, malgrat els interessos que té a poder seguir en els consells de direcció d'algunes entitats, no va criticar els plans del PSOE, i va prioritzar la prudència. Fins que no sàpiguen els detalls de la reforma, no la valoraran, però en tot cas la seva portaveu, Laia Bonet, va prioritzar que les entitats siguin "fortes" i estiguin "sanejades" i que "el pes financer" es mantingui a Catalunya. La fórmula de banc o caixa tampoc li fa perdre el son. Per la seva banda, el PP va fer servir arguments similars per no entrar a valorar la reforma en si, amb l'excepció que la situació de la seu de les entitats no és rellevant si el sistema és "sòlid i solvent" i garanteix la seva "viabilitat".

L'oposició al decret i a la postura que el Govern ha pres va arribar per part de les esquerres minoritàries. La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, hi va veure una mesura més per "socialitzar pèrdues i privatitzar guanys", en la mesura que els diners públics podran servir per salvar caixes i generar uns beneficis posteriors que poden acabar en butxaques particulars. Igualment, va lamentar que "mor l'opció social de les caixes" i que la nova ajuda de 1.000 milions d'euros al sistema financer arriba quan se'ls diu que "el diner públic no és capaç d'arribar a unes prestacions determinades i que cal retallar despeses".

Canvi de postura de Duran

Més enllà de les crítiques, però, només Esquerra va plantejar demandes concretes i la seva portaveu parlamentària, Anna Simó, va reclamar "la compareixença urgent del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell", que encara "no ha dit res" sobre l'assumpte. Els republicans, que veuen "inconstitucional" la reforma, detecten amb aquesta complicitat amb Salgado un exemple més que, com amb les vegueries, "el Govern de Mas no vol plantar cara al front de Madrid". A més del canvi de posicionament de CiU respecte a les crítiques al FROB, Simó també va subratllar el gir complet en la postura del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida: malgrat que dilluns rebutjava el decret, ahir ja hi donava suport.

Aquests tombs en les reivindicacions de la federació les va justificar el portaveu adjunt dels nacionalistes al Parlament, Ramon Espadaler, que va recordar que "no ens estem movent en el mare nostrum , sinó en l'oceà de la crisi econòmica mundial", cosa que obliga a certes mesures. El que cal evitar, segons el diputat, és que les caixes acabin esdevenint simples fundacions, que era "l'opció de Fernández Ordóñez", governador del Banc d'Espanya, i que "hauria suposat la fi de les caixes catalanes". De la mateixa manera, Homs va assegurar que l'executiu també ha contactat amb les entitats financeres i que fruit d'aquestes converses ha valorat que "estan en condicions de fer front" al requisit del 8% de solvència mínima, el límit que permetria accedir als nous recursos del FROB sense haver-se de reconvertir en bancs.