El Govern denuncia trampes per intervenir Catalunya

BARCELONALes mesures sobre sanitat i ensenyament que va aprovar el consell de ministres la setmana passada perquè les comunitats -dipositàries de les competències en aquestes àmbits- estalviïn, en total, 10.000 milions aquest 2012 són el "fonament d'un gran engany" de l'Estat per carregar el "mort" de l'incompliment de l'objectiu de dèficit a les autonomies i obrir la veda a intervenir-les. Així ho va alertar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, després de la reunió del consell executiu de la Generalitat, en què va exposar els números que porten l'executiu català a témer una maniobra del govern espanyol per adobar el terreny a eventuals rescats.

És la principal conclusió a què ha arribat l'executiu d'Artur Mas després d'analitzar amb detall i quantificar les mesures imposades pel govern de Mariano Rajoy. Unes mesures que, segons els tècnics de la Generalitat, a Catalunya permetran estalviar tot just 150 milions (118 en matèria de sanitat, molt lluny dels 1.190 milions pretesos). Això és un 10%, aproximadament, de l'estalvi previst a Catalunya. Així, l'operació política que intueix el Govern consisteix en l'anunci de grans retallades aplaudides per Brussel·les i que, en realitat, no tindrien l'efecte comptable previst a partir de les mesures anunciades. Així, a finals d'any, i a l'hora de fer balanç, l'Estat tindrà a la mà una coartada tan perfecta com perversa per centrifugar responsabilitats i culpar les autonomies de l'incompliment de la previsió de dèficit. D'aquesta manera estaria justificat prendre el control financer de les més endeutades. O, dit d'una altra manera, "anunciar intervencions a tort i a dret", en paraules d'Homs.

"Estupefacció" del Govern

El cert és que si bé la intervenció de la Generalitat era presentada fins a la setmana passada com a remota, per no dir impensable, aquesta possibilitat pren cos de manera accelerada. De fet, va ser el mateix president Mas el que dilluns va admetre que és una possibilitat real.

Homs va mostrar ahir l'"estupefacció" del Govern en constatar que les mesures que han de fer possible l'estalvi de 10.000 milions són "del tot insuficients". Però si una cosa té clara i pensa reivindicar el Govern és el seu compromís contrastat amb l'austeritat i els dictats europeus de reducció del dèficit.

"Aquest mort [el de l'incompliment de l'estalvi] no ens el deixarem penjar. Hem de dir prou", va avisar Homs, que, després de recordar que hi ha autonomies que no han retallat, va tornar a retreure a l'Estat que no s'atreveixi amb els sous dels funcionaris. El Govern sap que és pràcticament impossible acabar l'any amb l'1,3% de dèficit, com obliga l'Estat, i encara més tenint en compte els incompliments i la insuficiència de les mesures de Rajoy. El risc d'intervenció hi és. I la preveu la llei d'estabilitat pressupostària, que la setmana passada CiU va votar en una decisió que ahir l'oposició d'esquerres seguia criticant.

Més ajustos a la vista

Si els pressupostos de l'Estat del 2012 ja condemnaven la Generalitat a revisar a la baixa els comptes per no incloure el pagament de partides que el Govern sí que havia pressupostat, l'anàlisi de l'estalvi en sanitat i educació imposat per Rajoy fa que s'hagi de preveure un ajustament molt més sever. El Govern encara no ha fet pública la xifra de la pròxima retallada que es veurà obligat a fer. Però de les xifres fetes públiques ahir se'n pot deduir que l'ajustament (ja sigui via retallada de la despesa o via ingressos) superarà de llarg els 1.500 milions. Una fita cada cop més complicada per a un Govern que admet que, en matèria de benestar, ha tocat os.