Govern d'unitat sense Papandreu
La pressió de Brussel·les ha forçat la formació d'un govern d'unitat a Grècia, que ha d'avalar el segon pla de rescat del país. El seu primer objectiu: superar la protesta al carrer per aplicar més austeritat.
BarcelonaEl primer ministre socialdemòcrata grec, Iorgos Papandreu, i el líder del principal partit de l'oposició, el liberal Antonis Samaras, van acordar ahir a la nit la formació d'un govern d'unitat nacional després d'una setmana de terratrèmol polític al país i a l'eurozona. El comunicat de la presidència grega que anunciava l'acord confirmava que Papandreu deixarà el càrrec. Avui han de continuar les negociacions per decidir la composició del nou executiu i qui el dirigirà.
El govern d'unitat tindrà com a primer objectiu l'aplicació del segon pla de rescat de Grècia, acordat amb l'eurozona el 26 d'octubre. Els líders europeus volen la ratificació de l'acord al Parlament d'Atenes tan aviat com sigui possible, sobretot després que la crisi grega ja s'hagi encomanat a Itàlia, que ha posat les seves finances sota supervisió del Fons Monetari Internacional i la UE.
L'acord suposa rebaixar a la meitat el deute grec amb els bancs privats i injectar a Atenes una nova ajuda de 130.000 milions d'euros. Però exigeix també l'aprovació de mesures d'austeritat fortament impopulars i alhora una supervisió estrangera permanent de les actuacions del govern. No quedava clar que el partit de Papandreu, el Pasok, pogués aprovar en solitari el nou paquet d'austeritat, davant la forta pressió al carrer, les dissidències internes i el rebuig de l'oposició.
Referèndum i marxa enrere
En aquest context, l'anunci de Papandreu de la convocatòria d'un referèndum, enmig de la protesta social contra les retallades, era una bomba de rellotgeria. Després que les borses s'enfonsessin -i que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, amenacessin de bloquejar l'últim tram d'ajudes que el govern grec va demanar per poder pagar les pensions i els salaris del novembre-, Papandreu es va fer enrere i va retirar el referèndum. La maniobra li ha costat el càrrec, però haurà servit per forçar l'oposició, que fins ara volia les mans lliures, a entrar en un govern que s'enfronta a uns potents sindicats en peu de guerra.
Poques hores abans de la reunió de Papandreu amb Samaras, la Unió Europea va apujar el to davant d'Atenes. Olli Rehn, comissari d'Afers Econòmics, va reclamar el govern d'unitat i va alertar: "Amb l'anunci del referèndum Grècia s'ha posat en un camí que la condueix fora de l'eurozona. No ho volem, però hem d'estar preparats per a qualsevol escenari, pel bé de l'estabilitat financera i la salvació de l'euro". Rehn parlava poques hores abans de la reunió de ministres d'Economia de l'Eurogrup a Brussel·les.
Les paraules de Rehn van generar irritació en molts grecs, que fa temps que senten que el seu govern no és a Atenes, sinó a Berlín. "M'he sentit insultat perquè algú que no és un càrrec electe ens digui com ha de ser el nostre govern", explicava a l'ARA Michalis Spourdalakis, professor de ciència política de la Universitat d'Atenes.
"El que no s'entén fora de Grècia és l'impacte que han tingut aquí les polítiques d'austeritat: l'atur ha crescut un 40%, el 20% dels petits comerciants han tancat i els funcionaris han patit una retallada salarial d'entre el 30% i el 40%", recorda Spourdalakis. "El segon paquet d'austeritat no s'ha concretat, però tot apunta que serà encara pitjor. Es trenca la cohesió social i l'única resposta del govern a les protestes han estat els gasos lacrimògens de la policia", denuncia.
Aquesta és la situació que haurà d'afrontar el nou govern. "No sé com podrà gestionar tot això un govern d'unitat nacional. Potser guanyarà unes setmanes o uns mesos, però no durarà, perquè no tindrà consens social. I aleshores els dos principals partits s'hauran cremat: ens posem en un escenari de caos polític", alerta el professor.
