Publicitat
Publicitat

PRESSUPOSTOS 2011 ELS COMPTES EN DETALL

Si l'Estat no paga 2.500 milions, la Generalitat acabarà amb un dèficit del 2,6% El deute del Govern creixerà un 17%, fins als 37.400 milions d'euros La inversió caurà un 36%, fins als 3.900 milions, el nivell més baix des del 2004

El Govern duplicarà el dèficit permès per Madrid

La Generalitat incomplirà l'objectiu de dèficit que marca el govern espanyol, tot i que el reduirà en un 30%. L'àrea social (Salut, Ensenyament i Benestar Social) és la que pateix una retallada més baixa.

El Govern d'Artur Mas va presentar ahir els seus primers pressupostos, marcats per l'obligació de retallar la despesa per reduir, al mateix temps, el deute i el dèficit de la Generalitat.

Quin és el pressupost de Catalunya? La retallada afecta només una part del pressupost total

El pressupost total de Catalunya és de 39.354 milions i inclou tant la despesa de la Generalitat com la de les empreses públiques, consorcis i fundacions en què participa. Aquest pressupost s'ha reduït un 0,9% respecte a l'any passat. El pressupost de la Generalitat per al 2011 és de 32.630 milions d'euros. L'anunciada retallada del 10% s'ha fet, tal com s'havia dit, sobre la part d'aquests diners (24.112 milions) que no es destinen ni al pagament de deute ni a transferències als ens locals, com els ajuntaments.

Quina és la conselleria que retalla més? L'obra pública és la més perjudicada

Tant en termes absoluts com en termes relatius, el departament més afectat és el de Territori i Sostenibilitat, que tindrà un 31% menys de recursos respecte a l'any passat. La conselleria de Lluís Recorder passarà de tenir 2.013 milions a gestionar-ne 1.389, 624 milions menys.

Quin deute tindrà la Generalitat aquest any? L'endeutament creix, però el Govern frena l'hemorràgia

El Govern preveu tancar aquest exercici amb un deute de 37.400 milions (aquesta xifra exclou les empreses públiques en què participa, que no apareixien al pressupost presentat ahir). Això suposa un increment del 17%. Tot i així, aquest augment representa la meitat del creixement registrat l'any passat, quan el deute va pujar un 36%. Entre el 2007 i el 2010 el deute de la Generalitat es va duplicar, ja que va saltar de 14.800 milions a 31.800 milions.

Quants interessos pagarà la Generalitat el 2011? És l'única partida que creix del pressupost d'aquest any

El Govern haurà de pagar 1.482 milions d'interessos pel seu deute, un 32% més que el 2010. Mas-Colell s'ha queixat sovint que és l'única partida que creix de tot el pressupost. Aquesta quantitat de diners és pràcticament idèntica a la que la Generalitat reclama a Madrid com a fons de competitivitat.

Quin dèficit tindrà aquest any la Generalitat? Dependrà de si el govern català i l'espanyol es posen d'acord

Hi ha dos escenaris. Si l'Estat no paga el que la Generalitat reclama, el dèficit serà de 5.400 milions, equivalent al 2,6% del PIB (el doble del permès i, malgrat tot, un 30% inferior al dèficit del 2010). Però si l'Estat pagués, el dèficit quedaria en l'1,2% i Catalunya compliria els objectius. Andreu Mas-Colell exigeix al govern espanyol que pagui unes partides que ell considera legítimes i que estan valorades en 2.500 milions. Són el fons de competitivitat (una partida de 1.450 milions que es va incloure en l'últim acord de finançament però que l'Estat no vol pagar fins d'aquí dos anys), un càlcul diferent de la disposició addicional tercera de l'Estatut (que suposa inversions de l'Estat en infraestructures i que està valorada en 1.200 milions) i la transferència d'alguns edificis públics que actualment estan en mans de l'Estat (200 milions d'euros). La ministra d'Economia, Elena Salgado, ja ha dit en diverses ocasions que no pagarà.

Quin pla alternatiu proposa Catalunya? Incomplir el dèficit aquest any i complir-lo l'any que ve

Mas-Colell veu impossible complir l'1,3% de dèficit aquest any, perquè quan va arribar al departament fa sis mesos, la Generalitat tenia un dèficit del 3,9% en lloc del 2,4% a què s'havia compromès l'anterior administració. Sense les transferències que reclama a Madrid, el conseller creu que passar del 3,9% a l'1,3% en un sol any seria massa dràstic i acabaria afectant alguns serveis bàsics. Per això proposa tenir un dèficit del 2,6% aquest any i de l'1,3% l'any que ve, que també és l'objectiu de dèficit que ha establert l'Estat per al 2012.

Quina conseqüència té l'incompliment del dèficit? El govern espanyol podria imposar sancions

Si Catalunya supera el dèficit permès, l'Estat podria impedir-li algunes emissions de deute. De fet, Catalunya ja va incomplir el dèficit el 2010, i per aquest motiu el ministeri d'Economia ha estat molt restrictiu a l'hora d'autoritzar emissions de deute a la Generalitat. Això ha dificultat tenir els diners necessaris. Carlos Ocaña, secretari d'estat d'Hisenda, també ha amenaçat alguna vegada d'establir límits a la despesa a les autonomies per obligar-les a la disciplina fiscal.

Hi ha alguna altra manera de reduir el dèficit? Mas-Colell ha descartat apujar els impostos

El conseller d'Economia s'ha negat en rodó a apujar els impostos, com li va arribar a suggerir Elena Salgado. Mas-Colell considera que la pressió impositiva ja és prou elevada a Catalunya, i fins i tot ha eliminat l'impost de successions, amb un impacte econòmic d'uns 150 milions d'euros.

Quant invertirà la Generalitat? És una de les principals víctimes de la retallada

La inversió del Govern ascendirà a 3.899 milions d'euros aquest any, un 36% menys que l'any passat. És el nivell d'inversió més baix des del 2004.

És la primera vegada que el Govern presenta un pressupost inferior al de l'any anterior? La severitat de la crisi obliga a reduir la despesa per primer cop

La Generalitat mai havia reduït la despesa respecte a l'exercici precedent. El Govern s'ha vist obligat a fer-ho per mirar d'acostar-se al màxim a l'objectiu de dèficit per a aquest any (1,3%). Un objectiu que, tot i la retallada, no complirà.

Quin calendari seguiran ara els pressupostos? La tramitació dels comptes encara trigarà dos mesos

L'aprovació dels pressupostos encara trigarà un temps. Les esmenes a la totalitat es podran presentar fins al 10 de juny, mentre que per a les esmenes a articles concrets hi ha temps fins al 20 de juny. La tramitació dels comptes s'interromprà si prospera una esmena a la totalitat o una petició de retorn. Després que es publiqui al Butlletí Oficial del Parlament, el debat i la votació final es farà el 20 i 21 de juliol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT