CRISI, ELS COMPTES DE L'ESTAT DEL 2012
Crònica 04/04/2012

El Govern encara vol confiar en Rajoy

El Govern no tira la tovallola i confia en la negociació amb Mariano Rajoy perquè els comptes incloguin els 219 milions. L'executiu català desvincula de l'incompliment l'entesa amb el PP al Parlament.

Sara González
3 min
AGUANTANT EL XÀFEC 
 El president de la Generalitat, Artur Mas, ahir, abans de conèixer uns pressupostos que obvien el deute de l'Estat amb Catalunya.

BARCELONA.Malgrat el partit amistós que ha disputat fins ara el Govern amb Mariano Rajoy, l'executiu català no ha aconseguit que de la Moncloa sortissin uns pressupostos que reconeguessin els deutes que l'Estat té amb Catalunya. Tot i això, Artur Mas encara confia a arrencar un gest dels populars en el temps de descompte. I és que tot i que el Govern rebutja frontalment els pressupostos que ahir van presentar els populars, la consigna, almenys durant els dos mesos de negociació dels comptes amb el govern espanyol, és no mossegar la mà de qui t'ha d'alimentar.

"No ens agraden gens aquests pressupostos", va dir ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, que va anar amb peus de plom a l'hora de criticar els pressupostos de Rajoy. L'advertència del portaveu es va limitar a afirmar que l'executiu català "aprofitarà tots els recursos polítics que tingui a l'abast" els pròxims dos mesos perquè la partida dels 219 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut es consignin als comptes. De fet, confia que hi ha "marge de negociació" perquè, tot i tenir majoria absoluta, el PP ha anunciat que buscarà la complicitat de CiU. El portaveu no va voler avançar els reajustaments que s'haurien de fer en els pressupostos catalans si no es rep aquesta partida, però va subratllar que el Govern manté un compromís ferm amb el compliment del dèficit.

Fugint de la crítica dura

La mesurada reacció que ahir va fer pública el Govern contrasta amb la que durant el 2011 va tenir contra l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, al qual va titllar de "morós" per incomplir també en els pagaments. Homs va voler deixar clar que la situació és diferent, ja que el govern del PSOE sí que havia pressupostat els 759 milions. Tot i això, cal tenir en compte que si els pressupostos de la Generalitat d'enguany preveuen la partida de 219 milions és perquè el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va recomanar al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que els inclogués.

Sigui com sigui, plou sobre mullat a Catalunya. I encara que la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, hagi fracassat en l'intent de defensar els interessos de Catalunya erigint-se com la interlocutora entre la Generalitat i l'executiu de Rajoy, Homs va eximir de responsabilitat els populars catalans i va desvincular els comptes dels pactes amb el PP al Parlament. I és que al Govern no li interessa reduir els límits de la seva geometria variable perquè precisament el PP ha estat fins ara el seu soci prioritari.

Camacho fa dies que no compareix públicament, però el portaveu adjunt popular al Parlament, Santi Rodríguez, va defensar ahir l'exercici de "realisme" de Rajoy i va obrir la porta a pagar els deutes amb altres mecanismes. "Es pot fer el pagament a compte de l'exercici del 2011 o establir els convenis que es considerin oportuns", va dir el dirigent del PP, que no va dubtar a destacar la inversió prevista en exigir a CiU que actuï amb la mateixa responsabilitat que han tingut els populars facilitant la tramitació dels pressupostos catalans.

Condescendència sense fruits

Tant el PSC com ERC van posar ahir el dit a la nafra i van recordar al Govern que de ben poc ha servit la condescendència de CiU amb el PP. En la seva cursa per desplaçar els populars com a socis prioritaris del Govern, els republicans van instar CiU a trencar els pactes puntuals i estables amb el PP, mentre que ICV-EUiA va advertir el Govern que no són uns pressupostos que es puguin arreglar amb una vintena d'esmenes. Eludint l'incompliment del govern de Zapatero, el portaveu parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, va acusar l'executiu espanyol de traspassar la frontera de la lleialtat institucional i d'elaborar uns pressupostos il·legals perquè fan cas omís del que estableix l'Estatut. Però tothom té memòria.

stats