Publicitat
Publicitat

DIVERSITAT RELIGIOSA

Els municipis ja no tindran l'obligació de reservar terrenys per a temples religiosos

El Govern escapça la llei de culte

Tisorada també a la llei de centres de culte. El Govern la modificarà per suprimir l'apartat que obliga els municipis a reservar en els seus planejaments terrenys per a temples religiosos.

L'oratori està ubicat en un polígon, entre indústries, cases i una discoteca.

En ple debat en algunes ciutats sobre la instal·lació de mesquites, la Generalitat ha decidit escapçar la llei de centres de culte que es va aprovar el juliol del 2009 amb el suport del tripartit i dels diputats de CiU. La pràctica ha demostrat, segons la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que l'obligatorietat que els municipis reservin terrenys per a temples religiosos era "desmesurada" perquè "no tots els ajuntaments són iguals ni tenen les mateixes necessitats". Davant d'això, l'executiu català impulsarà la modificació de la llei per eliminar aquest requisit en la redacció dels futurs planejaments. "Hem de fer una normativa àgil i fàcil de complir, que deixi de constrènyer els ajuntaments", va assenyalar ahir Ortega. I és que els municipis són els que suporten la pressió de les reivindicacions dels diferents col·lectius religiosos.

Figueres, pionera amb un passeig de les Confessions
L'Ajuntament de Figueres ha estat un dels primers que ha impulsat un pla específic per donar resposta a les noves necessitats confessionals. El govern municipal no només es va voler adaptar a la llei de centres de culte, sinó que ho va fer amb originalitat, dissenyant el passeig de les Confessions. Es tracta d'un espai de 17.158 metres quadrats situat al costat del cementiri municipal i pensat per ubicar-hi edificis, en diferents parcel·les, per a les activitats de les diferents religions que hi ha a la ciutat. "Sota cap concepte implica que l'Ajuntament es faci càrrec de la construcció dels centres de culte", especifica l'alcalde, Santi Vila.

L'Ajuntament es troba actualment en el procés d'adquisició de les finques i preveu que la urbanització de l'espai pugui ser una realitat l'any vinent. La comunitat més interessada és la dels ortodoxos, que fins i tot ja hauria redactat un avantprojecte del temple que vol aixecar al passeig. També els Testimonis de Jehovà s'han interessat per la iniciativa. "La comunitat musulmana de moment no ens ha dit res", assenyala Vila.

L'estira-i-arronsa de Lleida, en punt mort
A Lleida fa anys que es busca un emplaçament per obrir una nova mesquita. L'Ajuntament va decidir ajudar la comunitat liderada pel polèmic iman Abdelwahab Houzi -la majoritària a la ciutat- a trobar un solar on aixecar un temple i el 2007 va anunciar la firma d'un acord amb l'imam per cedir-li un solar ubicat al polígon industrial de Lleida. Però la falta dels recursos necessaris per fer el nou temple ha fet que, quatre anys després, la construcció de la mesquita no hagi començat, per la qual cosa l'Ajuntament ha decidit rescindir la concessió del solar. En el ple d'ahir mateix, el consistori va aprovar posar fi al conveni amb la comunitat de Houzi i va iniciar de nou el procés per tornar a cedir aquest solar a una comunitat religiosa.

El problema rau ara en què hi ha poques possibilitats que en aquest solar s'acabi construint una mesquita. En primer lloc, Houzi ha dit que recorrerà la rescissió, però té clar que la seva comunitat haurà de buscar una nova ubicació "pel seu compte". L'associació cultural Watani ha mostrat el seu interès per impulsar la creació d'una mesquita a Lleida, però primer haurà de registrar-se com a associació religiosa i a més ja ha dit que no li interessa per a res el solar del polígon. També l'associació cultural musulmana Magrebeida vol obrir una mesquita, però el seu president, Abderrafie Ettalydy, adverteix que no veu el solar del polígon com una opció, perquè compta amb l'oposició dels empresaris i vol evitar problemes. Per ara la única possibilitat que hi ha és que la junta actual de la Comunitat Islàmica de Ponent i Pirineu -que aglutina a una dotzena de petites mesquites de comarques i que té la seva seu a Balaguer- s'instal·li a Lleida i demani el solar del polígon. El seu president, Mohammed Kharbouch, explica que tot i que aquest terreny no els acaba d'agradar, el que volen es donar una solució ràpida per a que els fidels lleidatans no hagin de continuar resant al carrer.

A Cornellà, entre cases, indústries i una discoteca
La mesquita de Cornellà està a tocar d'indústries, habitatges i una discoteca. La comunitat musulmana va acceptar la cessió d'uns terrenys públics situats a la confluència del passeig dels Cirerers amb el carrer Sabino Mitjavila, just en el límit entre Cornellà, Esplugues i Sant Joan Despí, en una zona en la que també hi ha indústries, oficines, habitatges del barri de Les Planes de Sant Joan Despí i la discoteca Tijuana, molt concorreguda els caps de setmana.

Però la que havia de ser la mesquita més gran de Catalunya de moment ha quedat en l'estructura ja que per manca de finançament el projecte porta molts mesos aturat. Tot i així la comunitat va reaccionar i en poques setmanes van habilitar com a oratori una nau industrial situada a només 200 metres de la futura mesquita. Aquesta amalgama convivencial entre fidels musulmans, treballadors del polígon, veïns i discotequers és bona, segons admet el mateix Ajuntament de Cornellà i l'associació de veïns de Les Planes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT