El Govern només ha cobrat un rescat per negligència

Barcelona.Demanar ajut des d'una zona explícitament assenyalada com a perillosa, no portar l'equipació adequada o no tenir motius objectius per fer la trucada d'auxili són els tres aspectes que, des que va entrar en vigor la taxa per cobrar els rescats motivats per actituds negligents, l'octubre del 2009, el Govern avalua a l'hora de passar a la persona rescatada la factura dels serveis prestats pels equips d'emergència. Una pràctica poc usual amb les xifres a la mà. Des del seu llançament, aquesta taxa només s'ha aplicat en dos casos i només s'ha arribat a cobrar en un dels dos, perquè en l'altre, l'afectat ha presentat un recurs que encara es troba en fase d'estudi.

Els rescats a les platges, que són competència dels ajuntaments, podrien seguir un camí similar a curt termini perquè el conseller d'Interior, Felip Puig, ja ha anunciat que el Govern està mantenint contactes amb consistoris i associacions de socorristes per unificar criteris i fer que aquells banyistes imprudents que, per exemple, es banyin amb bandera vermella, abonin el preu del seu rescat o, si més no, siguin castigats amb una multa. De moment, però, aquest tipus d'actuacions marítimes queden fora de la llista d'aquelles en què els bombers poden exigir el cobrament al rescatat després d'haver fet la feina.

Fins a finals de juliol, Bombers de la Generalitat ha intervingut en prop de 3.000 casos de rescat, tot i que el gruix més important d'aquestes intervencions -unes 2.400- no han estat a la muntanya, sinó en l'àmbit urbà, ja sigui traient persones atrapades en un ascensor o obrint pisos per alliberar algú que hi havia quedat bloquejat.

Les actuacions a la muntanya

Fins a finals del mes de juny, els equips d'emergència havien participat en 200 rescats a la muntanya -269, al juliol-, 124 localitzacions de persones, 19 rescats en àmbits fluvials i 12 en medi marítim. Les dues actuacions que, amb la llei a la mà, s'haurien de cobrar a les persones rescatades es van concentrar en un dia: el 13 de març.

Aquell dia quatre joves van desviar-se amb el cotxe cap a una passera del riu Muga, que estava pertinentment tancada amb una cadena pel risc de riuades, i el riu se'ls va acabar emportant uns quants metres avall. Va ser necessària la intervenció dels Bombers de la Generalitat per treure els joves, que segons fonts policials tornaven de festa des de Girona cap a Castelló d'Empúries a primera hora del matí. Tenint en compte que el cotxe circulava per una via clarament marcada com a prohibida -amb una cadena i cartells- en el moment de la riuada, el Govern els va passar la factura del seu rescat, que pujava a uns 600 euros i que ja ha estat abonada. De fet, aquest és l'únic rescat per negligència clara que s'ha arribat a a cobrar des de l'entrada en vigor de la nova taxa.

Rescat en helicòpter

L'altra actuació que la Generalitat ha considerat que cal cobrar és el rescat d'un home que, el mateix 13 de març, esquiava fora de pistes a la Masella i en una zona tancada per l'elevat risc d'allau. L'home va quedar sepultat per la neu. Aquesta factura, força més elevada que l'anterior perquè el rescat dels bombers va requerir la intervenció d'un helicòpter medicalitzat que va traslladar l'esquiador fins a l'Hospital de Puigcerdà, s'eleva fins als 18.000 euros i encara no ha estat abonada perquè el rescatat hi ha presentat un recurs. Aquell dia, set dotacions terrestres i dos helicòpters amb personal del Grup d'Actuacions Especials i el Grup d'Emergències Mèdiques dels bombers es van traslladar a l'estació d'esquí.

Tot i la novetat de les factures, des de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments insisteixen que "els Bombers de la Generalitat s'activaran en tots els rescats i salvaments en què siguin sol·licitats sense qüestionar a priori si el servei pertany a algun dels supòsits de negligència".