El Govern planteja una ampliació d'Aigüestortes de 5.000 hectàrees
El Parc Nacional d'Aigüestortes guanyarà un mínim de 5.000 hectàrees. El Govern pretén consensuar la proposta amb el territori abans de l'estiu. Però el procés fa una dècada que està encallat.
BARCELONA.La Generalitat no ha aconseguit desbloquejar en els últims deu anys l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'únic que hi ha Catalunya i el segon creat als Pirineus. Malgrat aquests intents frustrats de negociació amb els municipis afectats, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es planteja materialitzar ara la reforma que no havien pogut concretat els seus predecessors pels recels del territori. Recoder, que ahir va ser de visita al Pallars, pretén que la zona de parc creixi, com a mínim, 5.000 hectàrees, per superar les 15.000 que fixa la llei de parcs nacionals. El canvi representa una ampliació d'un 35%, la més gran des de la creació l'any 1955 d'aquesta zona protegida. La superfície actual d'Aigüestortes és de 14.119 hectàrees, i inclou 4 comarques i 10 municipis.
El Govern, que assumeix la gestió del parc, ha mantingut converses preliminars amb els representants del territori durant l'últim any, que espera que donin els seus fruits en els pròxims mesos. "Preveiem que abans de l'estiu puguem tenir una proposta consensuada", va dir ahir Recoder. El conseller va aportar arguments per justificar l'ampliació, que implicarà espais de les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Va subratllar la necessitat de conservar el patrimoni natural i aprofitar els elements de dinamització socioeconòmica que implica la categoria de parc natural. Més de 322.000 persones van visitar l'any passat el Parc Nacional d'Aigüestortes, una xifra que representa un increment d'un 10% respecte al 2010.
La conselleria de Recoder també inclou en l'argumentari que el creixement de zona protegida és una "demanda territorial". El cert, però, és que l'ampliació suscita opinions oposades als municipis. Mentre que a Sort, Rialb, València d'Àneu i la Torre de Cabdella estaven interessats a guanyar superfície de parc, a la Vall d'Aran i en altres poblacions, com la Vall de Boí i Espot -que ja tenen molta superfície protegida-, es mostren més reticents. Aquests ajuntaments reclamen més compensacions econòmiques.
