Publicitat
Publicitat

Hisenda diu que gastar un 10% menys és insuficient

El Govern no vol sentir a parlar de pujada d'impostos

Res d'apujar impostos ni de reduir més d'un 10% la despesa de la Generalitat. És la resposta del Govern a la carta del secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en què demana més esforç a Catalunya.

Els ciutadans de Catalunya paguen més i reben menys que altres espanyols. És l'opinió del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que va descartar ahir que el Govern engegui una pujada d'impostos per aconseguir reduir el dèficit. Una demanda que el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va posar en negre sobre blanc i va enviar per carta al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el 23 de març. Ocaña referma la posició de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, que el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja havia deixat clar: el dèficit d'enguany no pot superar l'1,3%, és un objectiu irrenunciable.

La novetat de la missiva del secretari d'estat d'Hisenda és la solució que proposa perquè els ingressos de la Generalitat augmentin, i que no és altra que una pujada de les taxes dependents de l'administració catalana. Tot i la fermesa que desprèn la missiva -dóna per fet que el Govern enviarà un nou pla per retallar la despesa més enllà del 10%-, CiU va fer entendre que es plantava. Duran i Lleida va dir que res d'apujar impostos. "En els últims anys el tripartit va imposar a Catalunya el cèntim sanitari, fet que fa que la gasolina ens costi més cara; van apujar l'impost de transmissions patrimonials, més car que a la resta d'Espanya, de la mateixa manera que a Catalunya l'IRPF és més alt, així com l'impost de successions", va enumerar el portaveu de la federació al Congrés.

El mateix es desprèn de les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, en l'entrevista que avui publica l'ARA. Mas reivindica que la posició del seu govern va quedar clara des del moment de la seva constitució a finals de l'any passat. El líder de CiU explica que el Govern no reduirà la despesa per sobre del 10%, una xifra que considera ja molt important i que dóna exemple a altres administracions, fins i tot l'espanyola.

Descartada la possibilitat d'una pujada impositiva, queda obert el front del fons de compensació. Rubalcaba no va acabar de contestar en la compareixença posterior al consell de ministres si l'Estat pagarà els 1.350 milions d'euros previstos en el finançament de la Generalitat abans del 2013. Aquesta postura es contradiu amb la defensada pel PSC, que dóna per fet que l'executiu espanyol transferirà aquests diners abans del 31 de desembre. Duran i Lleida va aprofitar, a més, per reprendre el president del grup parlamentari socialista al Parlament, Joaquim Nadal, que assegurava recentment que des de Madrid no es demanava un pla d'ajustament més radical a la Generalitat que elevés la retallada de la despesa al 20%.

Emissió de deute

La carta del govern espanyol es coneix l'endemà que el Govern anunciés que tornarà a vendre bons entre els particulars, una emissió que compta amb l'autorització de Madrid. Si l'operació -de 2.700 milions- té èxit, la Generalitat haurà obtingut 4.000 milions d'euros en emissions i crèdits, aproximadament la meitat dels 11.600 milions que ha d'enfrontar en venciments aquest any. Per aquesta col·locació que encara negocia, el Govern pagarà un 4,25% pels bons a un any i un 4,75% pel deute a dos anys. Al novembre, el tripartit va establir un interès únic del 4,75%.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT