Publicitat
Publicitat

PRESSUPOSTOS DESPRÉS DE LA VAGA

Montoro no detalla si els pressupostos inclouran els diners de l'Estatut, als quals CiU condiciona el seu vot

El Govern tem que els impagaments continuïn

La Generalitat no té indicis per pensar que el pressupost inclourà els deutes pendents. Ni tan sols són segurs els 219 milions de l'Estatut a liquidar aquest any. CiU ho té complicat per donar-hi suport.

Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría no van dir res. Ni piu. I el ministre d'Hisenda i la vicepresidenta tampoc van donar la paraula als periodistes catalans presents a la roda de premsa a la Moncloa perquè preguntessin pel tema. Fins dimarts, quan es veurà la lletra petita dels primers pressupostos de Mariano Rajoy, no se sabrà la predisposició real del govern central per pagar els deutes amb Catalunya. Al marge de quina sigui la inversió territorialitzada o el compromís amb grans obres públiques -com el corredor mediterrani-, els comptes haurien d'incloure una partida de 219 milions d'euros resultants del deute en infraestructures de l'exercici 2009, segons l'acord inversor recollit a la disposició addicional tercera de l'Estatut. I ara com ara la sensació a la Generalitat és que la partida no hi serà.

Des del ministeri d'Hisenda ja havien refredat les expectatives catalanes, malgrat que unes setmanes abans tothom donava per fet que els diners -als quals Josep Antoni Duran i Lleida i CiU han vinculat el sentit del seu vot als pressupostos en el tràmit parlamentari al Congrés- hi serien. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, havia despenjat el telèfon a finals d'any per preguntar directament a Montoro si podia o no comptar amb el cobrament d'aquesta partida. "Tu posa'ls", li va comentar el ministre pocs dies després de prendre possessió.

La líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, havia fet en les últimes setmanes gestions per garantir que els diners hi fossin i que es tanqués amb èxit un acord entre el govern català i l'espanyol per pagar a termini els 759 milions del 2008 pel mateix concepte i que José Luis Rodríguez Zapatero es va escapar d'abonar malgrat els compromisos amb el tripartit i amb Artur Mas.

Però ahir des del PP català semblaven començar a assajar una reculada en tota regla quan, després d'admetre que ells no sabien res dels 219 milions, afirmaven que "no és obligatori que aquests diners siguin als comptes". Una altra cosa serà que, en cas que no hi siguin, el deute es reconegui o no. De fet, el deute dels 759 milions ja va ser reconegut públicament (però no cobrat).

Sense voluntat de "seduir"

El Govern respirava ahir incertesa o pessimisme, segons la font consultada. Hi havia qui afirmava que el més important era el reconeixement del deute, d'altres no es movien de la necessitat imperiosa que la partida aparegués i els de més enllà lamentaven el poc interès que sembla tenir últimament el PP per "seduir CiU", sobretot després del congrés de CDC en què s'ha apostat per l'estat propi i amb un Mas que no amaga que el bon clima amb Rajoy té els dies comptats si no es paguen els deutes i el pacte fiscal no surt.

Al grup parlamentari de CiU a Madrid, tot i que asseguraven que no tenien informació sobre la lletra petita dels comptes, no es preveia cap altra possibilitat que no fos que la Generalitat acabi cobrant els diners i que la partida s'incorpori durant el tràmit parlamentari si no és que ja hi és. "No ens han dit res, però tampoc cal desesperar-se. El PSOE tampoc ho feia i ens necessitava més que el PP", deia un dirigent. I pel que fa als 759 milions del 2008 assenyalen que aquest abril es pot arribar a una solució. A banda de la via del cobrament a terminis s'assenyala que una part dels diners es poden incorporar a transferències per a ensenyament i educació.

En els últims dies Duran havia condicionat la seva actitud en el tràmit als pressupostos a veure aparèixer en els comptes els 219 milions. Només si era així, havia afirmat, es podia plantejar donar suport o abstenir-se en la votació d'uns pressupostos que Mas i els dirigents del PP català ja havien pronosticat que no satisfarien Catalunya. CiU va votar a favor del sostre de dèficit i ha donat suport a les reformes que fins ara ha impulsat Rajoy, però amb els comptes la cosa pot canviar. Un altre aliat potencial és el PNB, però ahir el seu portaveu Josu Erkoreka va indicar que les mesures no li agraden, que són "garrepes" i que no són les adequades ara.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va avisar que no es pot donar suport al pressupost si no hi apareix la partida dels 219 milions i el reconeixement del deute dels 759. Segons ell, és inadmissible carregar a l'esquena de les autonomies els problemes de l'Estat. Els diputats de CiU Josep Sánchez Llibre i Pere Macias asseguraven que no hi hauria "cap problema" si Rajoy liquidava els deutes, però més enllà d'això van mostrar el seu disgust perquè la retallada en polítiques socials i reactivació econòmica sigui més alta que en defensa, que només baixa un 8%, i en personal.

El PSC es va afanyar no només a criticar el govern espanyol sinó també a advertir que CiU no hi hauria de donar suport "perquè no compliran amb Catalunya", segons va pronosticar el seu cap de files al Congrés, Francesc Vallès. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va demanar que "cap partit català" es converteixi en còmplice d'uns comptes que "no resoldran el dèficit fiscal català" i que en l'intent de retallar la despesa "retallaran els ingressos". El portaveu d'ICV Joan Coscubiela va carregar contra l'amnistia fiscal i va definir les propostes del govern del PP com una "provocació".

El PSOE i el frontó andalús

En termes similars s'havia expressat el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, acusant Rajoy -que fins ara havia "amagat" les seves intencions- de perdonar "el diner negre" als "grans defraudadors" i penalitzar les classes mitjanes. I la Junta d'Andalusia, que seguirà en mans del PSOE, ja va aparèixer com el mur autonòmic de Rajoy. "Els comptes tindran un impacte molt negatiu en les autonomies", va afirmar la consellera d'Hisenda, Carmen Martínez Aguayo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT