Publicitat
Publicitat

LES FINANCES CATALANES

Col·locarà 2.700 milions amb venciments a un i dos anys i uns interessos d'entre el 4,25% i el 4,75%

El Govern torna a vendre bons a particulars

La Generalitat ha optat per vendre bons entre la ciutadania abans de tornar a recórrer al mercat, poc procliu a comprar deute públic per la desconfiança que han generat Grècia, Irlanda i Portugal.

Andreu Mas-Colell s'hi ha resistit tant com ha pogut, però al final no ha tingut alternativa i s'ha vist obligat a emetre bons a particulars, vista la complicada situació que hi ha als mercats, poc receptius a comprar deute públic després de les crisis viscudes en països com Grècia, Irlanda i, últimament, Portugal. El departament d'Economia i Coneixement va anunciar ahir al vespre que està a punt de tancar la venda de deute entre els ciutadans per valor de 2.700 milions d'euros, una operació que el tripartit ja va executar al novembre tot i les crítiques de Convergència i Unió, aleshores a l'oposició.

En aquella ocasió es van vendre 3.000 milions en bons i l'operació va ser un èxit gràcies als sucosos interessos que es van oferir: un 4,75% de rendibilitat en només un any. L'emissió que ara es farà tindrà uns incentius similars, tot i que lleugerament més baixos.

Una de les novetats d'aquesta nova emissió és que el termini no serà només a un any. Gairebé dues terceres parts dels nous bons (1.700 milions) venceran a un any, però la resta (1.000 milions) ho faran a dos anys. La Generalitat seguirà oferint un interès del 4,75%, però només per a qui compri aquests bons a dos anys. Els interessos per a qui compri deute a un any seran inferiors: del 4,25%. En tots dos casos, la rendibilitat gairebé duplica el que es paga actualment pel deute d'Espanya. En la seva última emissió, l'Estat va pagar uns interessos del 2,1% per les seves lletres a un any.

Una de les obsessions que tenia Mas-Colell era evitar, en la mesura que pogués, vendre deute a curt termini. El conseller considera que les emissions a un any donen poc oxigen a una administració asfixiada com la catalana. És segurament per aquest motiu que el conseller ha decidit introduir una partida amb venciment a dos anys que no ha pogut ser més gran per les limitacions que ha establert el govern espanyol.

Autorització estatal

A mitjans de febrer, la Generalitat va rebre l'autorització estatal per endeutar-se en 1.886 milions d'euros a llarg termini (es considera llarg termini quan el venciment és superior a un any). En les últimes setmanes, el Govern ja havia aconseguit 800 milions gràcies a un crèdit amb el Banco Santander i a una emissió entre inversors institucionals, tot i que a uns interessos del 5,5%. Ara només li faltaven 1.000 milions per complir el límit establert pel govern espanyol i aquesta és la quantitat que ara s'emetrà amb un venciment a dos anys.

Una portaveu del departament d'Economia va explicar ahir que en els pròxims dies es definiran les dates de l'emissió, que dependran de qüestions burocràtiques i de les entitats que s'acabin sumant a a l'operació. De moment, els bons es vendran a través de les xarxes de La Caixa, CatalunyaCaixa, Banc Sabadell, Unnim i Barclays, però encara se n'hi podria apuntar alguna més. L'emissió del novembre es va comercialitzar a través de 23 entitats.

Si es tanca amb èxit l'operació, Catalunya ja haurà col·locat 4.000 milions d'euros en deute del total d'11.600 milions que necessita vendre aquest any. De totes maneres, aquesta quantitat no serà suficient per afrontar els venciments que la Generalitat té aquest trimestre. En total, el Govern ha de pagar 3.700 milions entre l'abril i el juny, és a dir, 1.000 milions més dels que obtindrà amb aquesta emissió entre particulars. El tercer trimestre serà més tranquil (la Generalitat només haurà de pagar 341 milions), mentre que el quart tornarà a ser dur, amb venciments de 3.700 milions d'euros, perquè és quan l'última emissió entre particulars vencerà.

Comissions per a la banca

Un dels elements polèmics de l'anterior emissió va ser la comissió que es va endur la banca. En aquella ocasió, va ser del 3% en el primer tram de l'emissió (1.800 milions) i del 2% en el segon tram (1.200 milions). Aquesta era una altra de les coses que a Mas-Colell no li agradava en cas de tornar a fer una emissió entre particulars, perquè considerava que la comissió dels bancs era massa elevada. Ara, les entitats financeres cobraran entre un 0,75% i un 2,5% en els bons d'un any i entre un 1% i un 3,5% en els de dos anys. La comissió final dependrà de la quantitat de bons que cada entitat col·loqui.

Fonts financeres consideren que, amb aquestes petites rebaixes en la rendibilitat i les comissions, la Generalitat es podrà estalviar un punt percentual respecte a l'emissió de fa mig any. És a dir, pagarà 0,5 punts menys als compradors i l'altre mig punt el restarà de la comissió a bancs i caixes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT