Publicitat
Publicitat

REIVINDICACIÓ DRETS DELS HOMOSEXUALS

El nombre de països que reconeixen els drets dels gais creix cada any, però lentament

Grans avenços, enormes persecucions

La música es va apagar, els llums del local es van encendre i el breu silenci fruit de la confusió es va trencar: "Policia! Tothom quiet, això és una batuda". El 28 de juny del 1969 a la matinada, vuit policies vestits de paisà i dos en uniforme van entrar el bar gai Stonewall Inn del barri Greenwich Village, de Nova York, per fer una batuda indiscriminada que va canviar la història del moviment pels drets dels homosexuals. La resistència d'alguns dels clients a les detencions va provocar una batalla campal que va durar dies i que va causar desenes de ferits i la indignació de centenars de persones que es van aplegar davant de la taverna per protestar contra la brutalitat policial. Aquell dia els homosexuals es van treure la mordassa per cridar al món els seus drets i des de llavors, tal dia com avui, celebren aquest succés amb orgull.

Gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i heterosexuals es van tornar reunir la nit de divendres passat davant del Stonewall Inn per celebrar la legalització de les bodes homosexuals a l'estat de Nova York. Per un estret marge, els legisladors van treure la llosa que tenia la capital més cosmopolita del món. Una gran victòria per al col·lectiu, ja que és el sisè estat i el més gran en població que adopta aquesta mesura. Els activistes esperen que la fita serveixi de catalizador per aconseguir el reconeixement arreu dels Estats Units. "Estem contents però la nostra feina no serà completa fins que el govern federal reconegui les relacions de totes les parelles homosexuals", afirma Melissa Goodman, representant de la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU, sigles en anglès).

El silenci d'Obama

La legalització del matrimoni homosexual als EUA està en mans de cada un dels seus integrants. El president, Barack Obama, ha evitat mullar-se sempre sobre aquest tema i repeteix una altra vegada que és un tema que els estats han de decidir. Tot i així, abans de la votació del senat de Nova York, Obama va posicionar-se la setmana passada en un sopar amb militants demòcrates a favor dels mateixos drets de les parelles heterosexuals per a les homosexuals. A més, el seu govern ha aconseguit la derogació de la llei don't ask, don't tell , que prohibia els gais servir a l'exèrcit. D'altra banda, els nord-americans cada cop estan més oberts al reconeixement de bodes entre gais i lesbianes. Segons una enquesta de Gallup, per primer cop una majoria dels ciutadans (53%) hi estaria a favor. Malgrat tot, una llei federal es veu encara lluny en un país on 14 estats de 50 prohibeixen el matrimoni homosexual en la seva constitució.

Holanda, la pionera

Amsterdam ja fa temps que va deixar de ser la Meca per a les parelles homosexuals que es volien casar. El 2001 Holanda es va convertir en el primer país a reconèixer les bodes gais i aviat la van seguir altres països: Bèlgica (2003), Espanya i el Canadà (2005) i Sud-àfrica (2006). En els últims dos anys, altres països i estats han pres el relleu, com Noruega i Suècia (2009) i Portugal, Islàndia, l'Argentina i la Ciutat de Mèxic també s'han posicionat (2010).

Un informe de l'organització internacional ILGA, que lluita contra la discriminació del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT), saluda les mesures aprovades en els dos últims anys no sols en el pla dels matrimonis gais. Per exemple, Bolívia i l'Equador van aprovar el 2010 lleis per protegir els homosexuals i el Brasil és el primer gran país que reconeix les unions civils entre persones del mateix sexe. A més, al juny el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va adoptar una declaració firmada per 85 països que condemna l'assetjament basat en l'orientació sexual o la identitat de gènere.

D'altra banda, l'èxit de la campanya contra el projecte de llei d'Uganda, una proposta que demanava la pena de mort per les relacions homosexuals, i la Primavera Àrab, que pot comportar canvis significatius en la legislació de països del Pròxim Orient i de l'Àfrica del Nord, obren una porta a un futur esperançador. Tot i això, no hi ha temps per a la complaença. Cinc països (l'Iran, l'Aràbia Saudita, el Iemen, Mauritània i el Sudan) i dues regions de Nigèria i Somàlia tenen la pena capital per als homosexuals.

Perseguits a mig món

L'altra cara de la moneda és la repressió que pateix el col·lectiu LGBT a mig món. L'informe d'ILGA del 2011 assegura que 76 països continuen criminalitzant les relacions homosexuals. Segons els autors, Eddi Bruce-Jones i Lucas Paoli Itaborahy, tot i que el nombre no s'ha reduït, fets com la legalització del matrimoni en diferents països del món i la declaració de l'ONU aïllen els països contraris als drets i llibertats dels homosexuals. "Cada cop es fa més difícil defensar l'homofòbia en l'escena internacional", asseguren. La pressió augmenta però cada any milers de gais, lesbianes i transexuals són discriminats, apallissats o en els pitjors dels casos assassinats per la seva condició. Segons el Grup Gay de Bahia (GGB), només a Brasil, l'any passat 190 homosexuals. La repressió i l'homofòbia continua en països que persegueixen aquest col·lectiu i han aprovat mesures anti-discriminatòries. És per això que Bruce-Jones i Itaborahy asseguren en la seva avaluació de la qüestió dels drets el món que encara queda molta feina per fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT